EL QUE FA EL VELL DE CASA SEMPRE ESTÀ BÉ

DAVANT LA CASA

Decorat molt senzill, representant amb traç esquemàtic l'eixida d'una casa de pagès. Pot ésser aguantat per dos actors, que el retiraran al moment oportú. A escena, Jaio.

Surt el Pagès. Jaio agafa el cavall, al temps que entra Laia, la seva dona.

LAIA - Ja torna a ser aquí?
JAIO - Qui?
LAIA - El cavall, ves.
JAIO - Ah, sí. Ara mateix me l'ha tornat l'avi de cal Repicons.
LAIA - Saps què n'havia pensat, jo, d'aquest cavall?
JAIO - No: què en pensaves?
LAIA - Que el podríem vendre.
JAIO - Vols dir?
LAIA - Pel servei que ens fa...
JAIO - És veritat. L'avi Repicons també m'ho ha dit.
LAIA - Ho veus, home.
JAIO - I què en farem?
LAIA - Tu ho saps millor que jo, avi. Avui és dia de fira: vés cap a la vila i desfés-te del cavall per un bossot de diners, o bé fes un bon canvi. Tant se val el que facis, que jo ho trobaré ben fet.
JAIO - Trobo que tens raó. Vaig a fer-ho ara mateix.
LAIA - Ben fet. Au, endavant!

Laia li posa un mocador al coll, li allisa el barret i li fa un petó. Entra a la casa i Jaio marxa amb el cavall. Els actors que aguantaven el decorat de l'eixida el retiren.

CAMÍ DE LA FIRA

El Jaio fa com si caminés. Pot trobar-se pel camí d'altres pagesos que van a fira a la vila. Troba el Granger amb una vaca.

JAIO - Ei, vós, l'amo de la vaca! Voleu parlar un xic amb mi?
GRANGER - I doncs, que hi ha de nou?
JAIO - Estava mirant la vostra vaca, que fa força patxoca.
GRANGER - I el vostre cavall també fa prou goig.
JAIO - A mi no em fa un gran servei. En canvi em sembla que aquesta vaca deu fer una llet de primera. Potser fóra un bon canvi. Penso que el cavall deu costar més que la vaca, però no em fa res. A mi em faria més servei una vaca. Si us plau, canviarem.
GRANGER - Ben cert que em plau.
JAIO - Doncs el cavall és vostre.
GRANGER - I vostra la vaca.
JAIO - Bona vaca!
GRANGER - I bon cavall.
JAIO - Estic content d'haver fet aquest canvi.
GRANGER - I jo també (se'n va).
JAIO (parla a la vaca) - Tanmateix, ja podria tornar-me'n cap a casa. Però, té: havia dit que aniria a la fira i m'hi arribaré, mal que només sigui per donar-hi una ullada. (Entra el Pastor amb una ovella). I quina ovella més bonica porteu. M'agradaria de tenir-la. Potser seria més pràctic tenir una ovella en comptes d'una vaca.
PASTOR - Ja veig que us agrada.
JAIO - Ben cert que sí. Em sembla que deu ser un bon animal i em fa peça.
PASTOR - Molt bon animal, que és, sí senyor!
JAIO - Ja m'agradaria de tenir-la.
PASTOR - De segur: fa una llet boníssima i té una llana que escalfa d'allò més.
JAIO - No voldríeu pas canviar-la per la meva vaca?
PASTOR - No em sembla pas un mal canvi.
JAIO - També és una bona vaca.
PASTOR - Prou que fa de bon mirar!
JAIO - Doncs si us aveniu al canvi, és vostra.
PASTOR - No en parlem més. Canviem.
JAIO - Au, teniu (li dóna la vaca i agafa l'ovella).
PASTOR - Tracteu-la bé.
JAIO- Per part meva, de bons tractes, no li'n faltaran.
PASTOR - Ni per part meva a la vaca.
JAIO - Doncs ja tinc l'ovella que m'agradava.
PASTOR - I jo la vaca. Adéu-siau!
JAIO - A reveure (surt el Pastor). Em penso que la Laia estarà contenta amb aquesta ovella. Potser més que amb la vaca, perquè no costa tant d'alimentar.

LA FIRA

Ara apareix el mercat, en decoració molt esquemàtica, gent que ven, que bada, que compra, etc.

GENT DE LA FIRA - Bon dia, Jaio!
JAIO - I bona hora!
GENT DE LA FIRA - Qui vol síndries de bona qualitat? Herbes i llavors de totes menes!
- Noies, la terraire, que té terra d'escudelles!
- Ous del dia!
- Olles, cassoles i coberts de bon metall!

Travessa l' escena el drapaire, cridant.

DRAPAIRE - Compro draps i mobles vells!
JAIO - Bon dia, Xerrola. Que hi ha de nou?
XERROLA - Hola, Jaio. Vaig a veure si venc aquesta oca. No ho sabia, que tinguessis ovelles. La duus per vendre? De segur que sí.
JAIO - M'agrada la teva...
XERROLA - L'oca t'agrada? No m'estranya perquè esta ben alimentada de debò. Fixa't quin pap que fa.
JAIO - Et deia...
XERROLA - Sí, ja t'he sentit, ja. És un bon animal. L'hem alimentat sempre molt bé, saps? Jo hauria volgut esperar una mica més a vendre'l, però aquest matí la dona ha volgut que anés a la fira i: "Ven-lo, ven-lo", no ha parat fins que, com aquell qui diu, m'ha tret de casa amb l'oca a la mà.
JAIO - I no t'interessaria...?
XERROLA - Sí, és clar que m'interessa: per això les alimentem, per vendre-les, però m'agrada més esperar que estiguin més grasses i portar-les totes de cop perquè així es nota més el guany...
JAIO - No, si jo el que et deia...
XERROLA - Deixa'm dir: perquè si les vens d'una en una sembla que els diners no facin tant goig, per això sempre que puc, espero a tenir-ne unes quantes i llavors les porto totes alhora a la fira.
JAIO - I que n'ets de xerraire! Et deia...
XERROLA - Sí, a casa ho som tots molt, per això en diuen a cal Xerrola, perquè és una cosa que ja ens deu venir de temps. A mi encara no m'ho havia dit mai ningú, però veig que tu també te n'has adonat.
JAIO - Oh, ja ho havia vist...
XERROLA - Ah, així ja te n'havies adonat fa temps? Com que no m'ho havies dit mai! Ara em fas pensar que potser els altres també se n'han adonat i fan com tu.
JAIO - Escolta...
XERROLA - Sí, sí, ja t'escolto, ja. A veure, què deies?
JAIO - Et deia... (fa una pausa).
XERROLA - Però si no deies res! És veritat, era jo que t'estava explicant això de per què a casa meva en diuen a cal Xerrola. Doncs, mira, em sembla molt bé aquest canvi. Em sembla que quedaràs content amb l'oca i jo també en quedo amb l'ovella. La dona també pensarà que he fet un bon canvi, i la mare també. I em penso que la Laia estarà satisfeta que li portis aquesta oca tan farcideta. Que ja saps que a casa les alimentem bé.
JAIO - Sí, ja ho sé.
XERROLA - Això mateix. Mira, me'n vaig a donar un tomb per la fira a veure si compro (Jaio fa gest de marxar. El saluda amb la mà i se'n separa) alguna cosa per a la dona. Ah!, te'n vas? Perquè, a més d'engegar-me a vendre l'oca m'ha encarregat que li comprés quatre coses. A veure si ho trobo tot...
JAIO - I si en tenen, de xerrera, a cal Xerrola! M'ha deixat un cap com un timbal. Però em penso que he fet un bon negoci. La Laia que m'havia dit tantes vegades: "Si tinguéssim una oca!" Doncs au, ara ja la tindrà!
GENT DE LA FIRA - Ei, Jaio, què en vols, de l'oca?
JAIO - Res, que és per a la Laia.
GENT DE LA FIRA - Formatge, mató, mantega!
- Mel d'abella, confitura, melmelada!
- Ei, el de l'oca! La veneu?
JAIO - No, no la venc.
DRAPAIRE - Compro draps i mobles vells!
BOTIFOLL - Bon dia, Jaio.
JAIO - I bona hora, Botifoll.
BOTIFOLL - A passar el dia a la fira?
JAIO - Si ves, a veure què es pot comprar.
BOTIFOLL - Si vols alguna gallina.
JAIO - I quina una en tens!
BOTIFOLL - Quina?
JAIO - Aquesta. És la gallina més bonica que he vist en ma vida. Renoi: fa més goig que la lloca que té el senyor rector. En bona fe que em plauria de ser amo d'aquesta gallina. L'aviram sempre s'enginya per trobar un gra o altre; gairebé es mantenen soles. Penso que faria un bon negoci si me la volies donar a canvi de l'oca.
BOTIFOLL - Si vols fer un canvi, som-hi.
JAIO - Doncs canviem.
BOTIFOLL - Ben mirat, em penso que no és cap mala idea.
JAIO - Jo també em dono per satisfet.
BOTIFOLL - Doncs, apa: aquí va la gallina i m'enduc l'oca.
JAIO - Negoci fet, Que et vagi bé!
BOTIFOLL - Igualment: fins un altre dia.
JAIO - Apa, adéu.
JAIO - Després de tants negocis vet aquí que estic ben cansat. Vaig cap a l'Hostal.

El Jaio camina. Música.

UN TRAGUET A L'HOSTAL

Entra l'Hostaler carregat amb un sac.

JAIO - Ei, bon home!
HOSTALER - Què hi ha?
JAIO - Molta calor i ganes de fer un traguet!
HOSTALER - Doncs endavant, que heu arribat al lloc oportú.
JAIO - De debò que ja en tenia ganes.
HOSTALER - Heu fet un bon negoci?
JAIO - I més d'un.
HOSTALER - Sí que heu començat de bon matí!
JAIO - De bon matí que ja negocio, sí.
HOSTALER - I quins negocis heu fet, si es pot saber?
JAIO - Bufa, una pila; he canviat un cavall per una vaca...
HOSTALER - Un cavall per una vaca? Esteu guillat?
JAIO - Oh, era una vaca estupenda. Que feia una llet de primera. Després he canviat la vaca per una ovella...
HOSTALER - Com hi ha món!: la vaca per una ovella!
JAIO - I quina ovella! Té una llana que abriga d'allò més.
HOSTALER - I què n'heu fet, de l'ovella?
JAIO - Oh, doncs l'he canviada per una oca.
HOSTALER - Decididament, esteu tocat del bolet.
JAIO - Oh, però era una oca que feia goig de debò. I a la Laia li farà tanta il·lusió...!
HOSTALER - I després heu canviat l'oca per una gallina...
JAIO - I aquí em teniu amb la gallina.
HOSTALER - Ja ho veig. I què penseu fer-ne?
JAIO - No ho sé pas. De moment, vinc aquí a seure una estona.
HOSTALER - Doncs endavant sense compliments.
JAIO - Per cert, em diríeu què hi porteu, en aquest sac?
HOSTALER - En aquest sac?: pomes podrides. Per a donar menjar als porcs.
JAIO - I ara!, malaguanyades!
HOSTALER - I què me'n donaríeu, d'aquest sac?
JAIO - Què us en donaria? Mireu: aquesta gallina.

Entren uns Jugadors, que miren Jaio de reüll. S'asseuen en una taula i comencen a jugar a cartes.

HOSTALER - Em sembla bé el canvi. Si hi esteu d'acord...
JAIO - I tant, si hi estic d'acord: porteu el sac de pomes.
HOSTALER - I doneu-me la gallina.
JAIO - És ben vostra.

Jaio, que ha agafat el sac de pomes, el deixa en un racó de l'hostal, a la vora de la llar.

HOSTALER - I content que n'estic.
JAIO - I jo amb les pomes. I ben contenta que estarà la dona.
HOSTALER - Tant li agraden les pomes podrides?
JAIO - Ella, que de cuina en sap un niu, les aprofitarà ben bé.
HOSTALER - Bé, bé, si vós ho dieu...
JAIO - I tant si ho dic! I n'estic ben segur. Ella ja sap que quan li porto alguna cosa és perquè val la pena.
HOSTALER - Endavant, doncs. Si vós esteu content, jo més.
JAIO - Només faltaria!
JUGADOR I - Ep, que és aquesta oloreta que sentim?
JUGADOR II - Se sent olor de socarrim, però no és del tot desagradable.
JUGADOR III - És més aviat dolceta...
JUGADOR IV - Són les pomes del pagès!
JUGADOR II - S'estan torrant!
JUGADOR III - Com que les ha deixades a la vora de la llar!
JUGADOR I - Bon negoci que ha fet, aquest home!
JUGADOR II - Les ha canviades per una gallina.
JUGADOR I - I ara se li cremen.
JUGADOR IV - I si no les aparta de la llar se li cremaran totes.
JUGADOR III - Ep, mestre, no badeu, que perdeu les pomes!
JAIO - Què dieu?
JUGADOR II - Que no badeu, que se us cremen les pomes.
JAIO - Ai, vatua el món! (Aparta el sac de la vora de la llar).
JUGADOR I - Que el negoci que heu fet amb aquest canvi ja és prou bo, com perquè encara llenceu les pomes deixant-les cremar!
JAIO - Un bon negoci que he fet! Quan ho sàpiga la Laia!
JUGADOR I - Qui és la Laia?
JAIO - La meva dona.
JUGADOR I - Quan ho sàpiga, prou que us estovarà.
JAIO - I per què m'ha d'estovar?
JUGADOR II - Pel negoci que heu fet amb la seva gallina.
JAIO - La gallina era meva.
JUGADOR I - Doncs per haver-la malbaratada d'aquesta manera.
JAIO - No l'he malbaratada: que l'he canviada per un sac de pomes podrides.
JUGADOR II - Que no serveixen de res.
JAIO - No coneixeu la Laia: ella d'això en fa confitura.
JUGADOR I - I ungüents per als ulls de poll (riuen els jugadors).
JAIO - No la coneixeu, vosaltres, la Laia.
JUGADOR I - Ni ganes...
JUGADOR II - Que deu fer un xarop de bastó també...
JUGADOR I - Jo no el voldria tastar.
JAIO - Quan sàpiga els negocis que he fet avui, estarà d'allò més contenta...
JUGADOR II - Que encara n'heu fet més, de negocis?
JUGADOR I - Tots tan espaterrants com el de les pomes podrides?
JAIO - I molt millors!
JUGADOR I - A veure, a veure, no ens els podríeu explicar?
JUGADOR II - Amb aquest comerciant de via estreta, potser encara hi aprendrem alguna cosa.
JUGADOR I - Vés a saber: de més verdes en maduren.
JAIO - El primer que hauríeu d'aprendre és que no hi ha cap dona com la meva Laia.
JUGADOR II - De segur que deu ser un bé de Déu de dona!
JUGADOR I - Una bleda com qualsevol altra!
JAIO - Creu-t'ho! Que és capaç de fer més negoci ella amb un sac de pomes podrides que tu amb les butxaques plenes de doblers d'or.
JUGADOR II - Si ha de refer els negocis que tu li desfàs...!
JUGADOR I - A veure, a veure, deixa'l que ens expliqui els seus negocis.
JAIO - No hi tinc inconvenient. Mireu: aquest matí ha vingut l'avi Repicons a casa. El coneixeu?
JUGADOR II - No, no som del país, nosaltres.
JAIO - Doncs bé, l'avi Repicons és d'una masia a prop de la nostra. Jo li havia deixat un cavall i me'l venia a tornar.
JUGADOR I - Ah, teniu un cavall, així?
JAIO - Tenia. Perquè l'he canviat per una vaca.
JUGADOR II - Un cavall per una vaca! Així ja heu començat bé el dia.
JUGADOR II - Que ha estat l'avi Repicons aquest, el que us ha enganyat?
JAIO - No, home, no, deixeu-me dir. L'avi Repicons m'ha tornat el cavall i m'ha aconsellat que el vengués, o bé que el canviés per una altra cosa que necessitéssim més, perquè, del cavall, no en trèiem gaire profit. Com que no tenim terres...
JUGADOR II - I heu vingut a fira a canviar-lo per una vaca.
JAIO - Per una vaca o pel que fos. Però pel camí m'he trobat un granger que portava una vaca esplèndida, m'ha agradat i me l'he quedada a canvi del cavall.
JUGADOR II - Bon canvi!
JUGADOR I - El que ha fet el granger. I què n'heu fet, de la vaca?
JAIO - Doncs jo que continuo el camí cap a la fira i em trobo un pastor amb una ovella, grassota, amb una llana abundant, res, que feia de bon mirar! Li proposo al pastor de canviar-la per la vaca, ell hi està d'acord i fem el canvi.
JUGADOR I - Renoi quina altra: una vaca per una ovella!
JAIO - Oh, ves: l'ovella no costa tant d'alimentar, també dóna llet i a més fa bona llana.
JUGADOR II - Com si valgués el mateix...
JAIO - Per mi sí que... si em fan servei, això tant me fa.
JUGADOR I - I l'ovella, també l'heu canviada?
JAIO- Per una oca (els jugadors riuen).
JUGADOR II - Ai, prou, si us plau. No ens expliqueu més negocis perquè ens fareu rebentar de tant riure. Una ovella per una oca. I havia sortit de casa amb un cavall!
JUGADOR I - Però que teniu, en lloc de cap? Una cassola?
JUGADOR II - Quina manera de perdre els diners!
JAIO - La Laia feia temps que la volia tenir, una oca.
JUGADOR I - A canvi del cavall.
JAIO - Pel que el fèiem treballar nosaltres, el cavall...!
JUGADOR I - Ai, pobre vell, no voldria pas estar a la vostra pell, quan tornareu a casa!
JAIO - I per què no? Ben satisfet que n'estic, jo.
JUGADOR II - I de l'oca, que n'heu fet? Perquè no la veig pas, jo.
JAIO- L'he canviada per una gallina.
JUGADOR I - Aquesta també és bona!
JUGADOR II - Déu n'hi do! Cada canvi és més afortunat.
JUGADOR I - I la gallina l'heu canviada per un sac de pomes podrides.
JAIO - Ja veureu que en fa, la Laia, amb aquestes pomes.
JUGADOR II - La vostra dona us pentinarà, quan arribareu a casa! Ja us podeu amanir!
JAIO - Què dieu? Que em puc amanir? No farà altra cosa sinó besar-me i dir: " El que fa el vell de casa sempre està bé".
JUGADOR II - Sí, potser sí que dirà això...
JUGADOR I - Fem una juguesca? Hi posarem l'or a cabassos: si voleu tot un quintar!
JAIO - Ja n'hi haurà prou amb una faneca. Jo només puc jugar-hi la faneca de pomes; i, a més, també m'hi poso jo, a la juguesca, i la meva muller: ja us asseguro que és fer bona mesura.
JUGADOR I - Fet!
JUGADOR II - Us acompanyarem a casa i... a veure com us rep!
JUGADOR II - Em sembla que avui veurem un ball de bastons!
JAIO - Ja veureu com no. Anem-hi i quedareu amb un pam de nas.
JUGADOR II - Anem-hi, anem-hi (marxen).

Caminen i parlen. Música.

LA TORNADA A CASA

JUGADOR I - Em sembla que qui quedarà amb un pam de nas sereu vós: de l'estirada que us hi clavarà la vostra dona.
JUGADOR II - Jo no voldria pas ser-hi pel mig, quan comencin a rajar bolets.
JUGADOR I - Ni jo!
JAIO - Em sembla que teniu més por vosaltres que jo mateix.
JUGADOR I - Ja veig que hi aneu molt tranquil.
JAIO - I ben content.
JUGADOR II - Deveu ser molt valent o no us fan mal els cops.
JAIO - Ja us dic jo que no coneixeu la Laia.
JUGADOR I - De debò que ara ja tinc ganes de veure quina mena de dona és.
JAIO - Doncs aviat ho sabreu si veniu amb mi cap a casa. Ep, mestressa! Laia! (entra la Laia). Bona nit, Laia!
LAIA - Bona nit, Jaiet!
JAIO - Bé; ja hem fet el canvi!
LAIA - Sí: bé prou saps el que et fas.
JAIO - M'han donat una vaca a canvi del cavall.
LAIA - Ai, gràcies a Déu! Quina llet més rica que tindrem ara, i a taula formatge i mantega! Ha estat un canvi dels bons!
JAIO - Sí, però després he canviat la vaca per una ovella.
LAIA - Ah, això encara és millor. Sempre penses en tot, tu. Precisament tenim prou herba per a una ovella. Llet i formatge d'ovella, i mitges de llana! Com penses en tot!
JAIO - Però després he donat l'ovella a canvi d'una oca.
LAIA - Si és així, enguany menjarem de bo de bo oca rostida. Sempre penses alguna cosa per donar-me gust. Que n'és, d'agradable! Farem pasturar l'oca, la pota lligada amb un cordill, i abans d'arribar a sant Miquel ja serà molt més grassa.
JAIO - Però és que he canviat l'oca per una gallina.
LAIA - Una gallina, dius? Això sí, que ha estat un bon canvi! La gallina pondrà ous i els covarà, i aviat tindrem pollets; tindrem tot un gallinam! Oh, això era precisament el meu desig.
JAIO - Sí, però després he canviat la gallina per un sac de pomes podrides.
LAIA - Renoi: ara sí que t'hauré de fer un petó. Bon marit! I ara et vull contar una cosa. Has de saber que aquest matí, així que has estat fora, ja he començat a rumiar com et podria donar alguna cosa ben agradable, aquest vespre. He pensat que podria fer bunyols amb herbes saboroses.
JUGADOR I (després de parlar en veu baixa amb l'altre) - Ens agrada, això! Sempre costa avall i sempre feliços: els diners que ens cal pagar no són pas gens malaguanyats.
JAIO - Aquests homes es pensaven que em renyaries pels negocis que he fet.
LAIA - I ca! Si n'estem d'allò més contents.
JAIO - Teníem un cavall que no ens servia de res i ara la meva dona podrà donar unes pomes a la veïna.
LAIA - I aquell cavall que feia tant servei als nostres veïns encara n'haurà fets uns quants més a tots aquells amb qui has fet canvis.
JAIO - Tens raó. Perquè cadascun d'ells se n'ha anat ben satisfet del negoci.
JUGADOR II - Així, doncs, tots contents!
JAIO - I encara hi fem negoci (para la mà a Jugador I, que li dóna una bossa de diners).
JUGADOR I - I nosaltres també n'estem, de contents.
LAIA - Doncs, au, entrem a casa, que ho hem de celebrar

FI