-Neix a Tordera (la Selva) el 1867. El pare era un propietari rural endeutat conservador i carlista.S´havia casat amb la seva criada. Durant la 3ª guerra carlista, la família va seguir les tropes portant una vida nòmada i insegura per tota Girona.

-Quan acaba la guerra van a viure a Girona ciutat. L´estiu van al mas, prop de Santa Coloma de Farners, on Prudenci caça i contempla la natura.

-1885: va a Barcelona a fer enginyeria , però al cap d´un any es matricula a la Llotja per ser pintor, contràriament als designis paterns.Tampoc acaba els estudis.

L'autor, Prudenci Bertrana
La filla de l'autor, Aurora Bertrana

-1890: torna a Girona i es casa amb Neus Salazar, de Conca, i filla de militar, amb qui té tres filles i un fill. Tots els fills, menys l´Aurora moririen abans que ell . Com a pintor no triomfa mai, tot i que va arribar a ser conegut, i fa treballs d´encàrrec, com rètols comercials.

-L´economia familiar s´esfonsa, i per unes maniobres legals dels seus masovers perd les seves possessions, que eren herència paterna. Es dedica a ensenyar dibuix a les escoles.

-Aurora Bertrana el defineix com a home ple de lluites internes, sincer i poc pràctic, a les Memòries

-1899: Escriu una novel.la inèdita: Violeta.

-Al tombant de segle s´integra als cercles literaris gironins i publica narracions breus en revistes.

-Ingressa en el catalanisme progressista i dirigeix un periòdic republicà, "Ciutadania". El 1911 és empresonat cinc dies per un article antimilitarista i després d´un consell de guerra és condemnat a cinc mesos de presó, però no els compleix mai.

-1906: escriu Josafat,una novel.la que provoca molt escàndol pel seu contingut eròtic i sacríleg . La va escriure per al concurs de la Festa de la Bellesa de Palafrugell, però no el guanyà, perquè el jurat, presidit per Maragall, la considerà immoral.

La catedral de Girona
Claustre de la catedral de Girona

Comentaris de text de Josafat:

fragment 1

fragment 2

fragment 3

fragment 4

fragment 5

-Bertrana digué que havia nascut de la realitat, "de la crònica negra dels tribunals", i que sí que era moral perquè "els que en la vida han après a viure, res poden trobar a Josafat que els faci enrojolir-se".

-A més, va adoptar conscientment la veu del narrador objectiu, que no interfereix ni opina sobre el que narra, perquè fos una novel.la distanciada d´ell mateix i dels seus coetanis.

-Tot i l'escàndol la van publicar a Palafrugell immediatament després. I tingué tant èxit que l´any següent ja es reeditava.

-1907: publica un recull de contes, anomenat Crisàlides. La seva novel.la Nàufrags guanya el premi "El Poble Català" . Aquestes obres el fan famós entre els intel.lectuals barcelonins, juntament amb la seva conferència "De les belleses de la Natura i el meu goig", elogiada per Maragall, a qui Bertrana considerà el seu padrí literari.

-1911: Proses bàrbares (temes de natura i cacera, recreació de les antigues estades al perdut mas pairal).

-1912: asfixiat per la mala economia i les amenaces sobre els seus articles publicats a la rev. satírica de Barcelona "L´Esquella de la Torratxa", es trasllada a Barcelona.

La catedral de Girona per dins
Una postal amb el nostre autor quan era jove

-Quan arriba, s´ha liquidat el Modernisme i triomfa el Noucentisme. Els darrers modernistes són marginats i arraconats i triomfa la poesia noucentista.

-Ell, incomprès, menyspreat i decebut, torna a ensenyar dibuix, escriu en revistes marginals, dirigeix les revistes "L´Esquella de la Torratxa" i "La Campana de Gràcia", per un sou mínim.

-Escriu narracions breus que agrupa en diversos reculls: La lloca de la vídua (1915), L´oca de la molinera (1917), El meu amic Pellini i altres bèsties (1923).

-Fa teatre amb poc èxit: Enyorada solitud (1917), Les ales d´Ernestina (1921), La dona neta (1924)...

-Un cop passa el noucentisme, torna a la novel.la, quan ja Pla i Sagarra defensen una novel.la natural i entenedora, realista.

-El 1925 publica Jo! Memòries d´un metge filòsof, on fa un retrat psicològic d´un individu estrafolari que simbolitza d´intel.lectual modernista, individualista, polemitzador, anàrquic.

-Els darrers anys de la seva vida escriu la trilogia "Entre la terra i els núvols", sobre la seva pròpia biografia: L´hereu (premi Creixells, 1931), El vagabund (1933) i L´impenitent (pòstuma 1948).

-Mor a Barcelona el 1941, oblidat de tothom. Mai va ser reconegut en vida.

-Des de 1968 es comença a convocar el Premi de Novel.la Prudenci Bertrana, molt prestigiòs, a Girona.

L'autor

 

 

 

(web realitzada durant el segon trimestre de 2005)