|
Carner i el seu amic, Guerau de Liost
|
|
|
AMOR I DIPLOMÀCIA El 1913 va conèixer una dama mentre passejava, de la qual es va enamorar immeditament i a qui adreçà una carta que no obtingué resposta. La dama retornà a Xile, al cap de poc temps, però envià a Carner una postal com a record . Van començar una relació epistolar de dos anys. Així, per a sorpresa de tothom, el 1915 viatjà a Santiago de Xile per casar-se amb Carmen de Ossa, amb qui no havia tingut cap contacte físic i amb qui tindria dos fills. Aquesta aventura va fer que se'l qualifiqués d'heroi romàntic i que es mitifqués la seva persona. Però és curiós que mai es traslluís en la seva obra poètica , aquest enamorament llegendari. El 1921 ingressà en el cos diplomàtic, empès per motius econòmics, i obtingué un càrrec de vice-cònsol a Gènova . Durant el seu allunyament s'escrivia amb Guerau de Liost, i les cartes reflecteixen molt bé les seves idees estètiques i polítiques i la seva humanitat. |
|
|
|
|
LA SEVA OBRA POÈTICA La seva obra combina registres populars, tradicionals (com els trobadors) i cultes i la seva perfecció formal renova la poesia catalana, els temes i la sensibilitat amb què els tracta. La seva llengua s'omple d'arcaismes medievals i formes dialectals, la qual cosa l'enriqueix. També crea neologismes propis. Ell mateix bateja la seva tècnica com a "teoria de l'ham poètic" : el poema neix d'una paraula casual o d'un vers: "Una paraula, dues, tant se val, ressona o ressonen en el nostre esperit, de dia o de nit, caminant o en repòs, en la calma i en la febre, reconeixem així la intrusa que ens xiuxiueja a l'orella o a la nostra ment solitària; la saludem vagament! no ens en podem separar ni seguir ni emprendre qualsevol tasca com si no ens hagués enartat". Aconsegueix els seus millors poemes per un do de la llengua i també per un domini de l'arquitectura del poema que ha après amb els grans clàssics. La seva poesia és un monument a la contenció i la concentració poètiques. |
 |
ETAPA DE FORMACIÓ (1896-1905) Es dóna a conèixer en el marc del Modernisme i està influït per aquest i per Verdaguer . Els seus dos primers llibres són El llibre dels poetes (1904) i Primer llibre de sonets (1905), on usa formes clàssiques i la ironia. També estrena alguna obra de teatre (Al vapor, 1901) i diversos llibres narratius (L'idil.li dels nyanyos, 1903). Però tot i estar influït pel modernisme, no acaba de combregar amb la seva poca sobrietat i no va participar mai ni a les tertúlies ni a les revistes ni en la bohèmia modernista. |
|
|
 |
ETAPA SIMBOLISTA (1925-1939) El cor quiet (1925) representa un canvi en la seva poesia: ara ésmés reflexiva amb les preocupacions morals de l'home i d'estètica postsimbolista. S'humanitza, s'interessa per les coses senzilles i la contemplació filosòfica de l'existència i les inquietuds religioses. La solitud quotidiana proporciona plaer, igual que les coses petites, però també parla de desolació i enyorament. És lluny de Catalunya ja. Altres obres del període: El veire encantat (1933) i La primavera al poblet (1935, tots dos simbolistes . També presenta temes xinesos a Lluna i llanterna (1935) |
|
 |
 |
LA SEVA PROSA Josep Carner no va fer mai cap novel.la però sí va fer narrativa infantil: Deu rondalles de Jesús infant (1904) i fou un traductor destacat, tant de novel.les com de contes, del francès i l'anglès: Dickens, Shakespeare ,Molière, Defoe,La Fontaine, Carroll, Twain. |
|
 |
|
|
Aquest llibre, de 1906, consta de 18 poemes , dividits en tres blocs, ordenats segons l'estat anímic dels personatges protagonistes, dones la majoria, relacionades amb una fruita, que també simbolitzen les diferents etapes vitals, la maternitat, la solitud, la felicitat... La visió del món que reflecteix és burgesa i conservadora i el to és didàctic i moralitzador. Els personatges tenen noms d'origen grec, la majoria són femenins, i simbolitzen actituds i valors noucentistes (el seny,la previsió...). És l'antiguetat clàssica vista des d'una òptica quotidiana. Presenta una visió idíl.lica de la natura, personificada, humanitzada, un locus amoenus harmònic. |
|
Victòria, de Joaquim Sunyer |
Els 44 poemes d'aquest llibre , que segueixen el curs de les estacions, presenten una visió estilitzada de la realitat quotidiana de Barcelona. És com si en fes el seu elogi literari. Cada poema és com un petit quadre en què el poeta centra la seva mirada (humorística, nostàlgica, crítica o irònica) sobre un determinat aspecte de la ciutat: personatges, indrets, costums... Al costat dels sonets, apareixen també auques, cobles, romanços i el to general del llibre és costumista. |
|
|
El profeta Jonàs, a la Bíblia, té la responsabilitat divina d' anunciar als habitats de Nínive la seva destrucció, si no es penedeixen dels seus pecats. Aquest llarg poema narratiu serveix a Carner per meditar sobre la guerra civil i el sentit de la condició humana. La fe decebuda de Jonàs, malgrat els seus dubtes i indiferències, veu en la prova de pietat divina una raó suficient per a no renunciar,tot i les circusmtàncies adverses (guerra civil i exili) a la seva missió de dur als homes la paraula de Déu -la veu de la poesia. Nabí és una mena de cant a la lluita i la felicitat individual i col.lectiva, dins d'un estoïcisme desil.lusionat. |
