Aquest any ens hem tornat a Suïssa, a la regió del Valais. Concretament a la Vall de d’Anniviers. A Zinal comença una de les rutes d’esquí de muntanya més exigents i més alpines de tots els Alps. Ens referim a la Alta Ruta Imperial que porta aquest nom degut a que el seu recorregutva pels voltants dels cims de la Corona Imperial formada per: Weisshorn de 4.506m, (4a muntanya més alta d'Europa), Zinalrothorn de 4.221m, l'Obergabelhorn de 4.063m, Cervin de 4.477m i finalment la Dent Blanche de 4.358m.

Dissabte 16 d’abril de 2011: Granollers - Zinal
Dia de viatge fins a Zinal, fem el següent recorregut: Granollers - Geneve - Lausanne - Visp – Sierre - Zinal. Arribem a la tarda, després de trobar el lloc on dormir i sopar, ens dediquem a buscar la millor opció per iniciar la ruta de demà. Tenim diferents alternatives, ens comenten que no hi ha gaire neu, això segur que ens pot perjudicar depenent de l’elecció que fem. Després d’analitzar varies possibilitats ens decidim finalment per l’opció d’anar a St-Luc i aprofitar els remuntadors de la pista d’esquí per passar a la vall de Turtmanntal.

Diumenge 17 d’abril de 2011: Zinal – St-Luc – Turtmannhütte 2.519 m
Es bastant complicat arribar al nostre objectiu d’avui: el refugi Turtmannhütte.De Zinal on tenim el nostre allotjament agafem el cotxe fins el poble de St Luc on hi ha l’estació d’esquí alpí, l’aparquem al lloc destinat a les estades de més d’un dia, paguem uns 20 euros per 6 dies.Agafem diferents aparells mecànicsque ens porten a Bella Tola de 3.025 m. Des de aquest punt fem un petit descens en direcció SE per després remuntar el coll Borter Pass de 2.838 m.La pujada al coll es bastant curta. A l’arribada tenim unes vistes magnifiques, on podem observar part del recorregut dels propers dies. Ara toca un llarg descens, també en direcció SE, fins a Mittl Stafela 2.266 m. Seguim en direcció S fins a Mass Stafel a 2.204 m. Des de aquest punt tenim dues opcions, la primera es fer un descens en direcció E fins al fons de la vall i agafar després direcció S direcció Vorder Senntum per arribar finalment a la presa a 2.174 m. La segona opció és no perdre alçada i seguir en direcció S fins a la presa. L’únic inconvenient es que en aquesta alçada no hi ha neu, ens hem de carregar els esquís a l’esquena i ens queda un llarg trajecte fins a la presa. Nosaltres ens decantem per la segona opció, per tant agafem direcció S. Un vegada a la presa, la passem pel seu costat dret. Veiem el nostre objectiu d’avui a la nostre esquerra a uns 400 metres més a munt, a sobre d’un esperó rocós. Seguim el direcció S fins el fons de la morrena de la gelera per després a anar girant i guanyar alçada en direcció N fins arribar al refugi. Ha estat una dura jornada, des de Bella Tola hem trigat al voltant de les 7 hores.

Dilluns 18 d’abril de 2011: Turtmannhütte 2.519 m – Brunegghorn 3.833 m – Cabane de Tracuit 3.256 m.
Sortim del refugi en direcció SE. Aviat ens trobem amb una canal de neu anomenada Couloir Barrloch, es curta però bastant inclinada. Això fa que la tinguem que pujar amb grampons i els esquís a l’esquena. És el pas natural per accedir a la Gelera Brunegg-gletscher per poder superar la barrera rocosa de Gassi. Una vegada a dalt de couloir ens calcem els esquis per seguir en direcció SE i anar remuntant la morrena per accedir al centre de la gelera. Al fonsa la nostra esquerra divisem el Brunegghorn. Sobre els 3.100 metres fem un niu de material per poder pujar al cim més descarregats, ja que tornarem a passar per aquest punt per anar la cabane de Tracuit. Seguim remuntant la gelera, ara per un gran plateau fins a l’ultima pendent on ens trobem una petita barrera de seracs i esquerdes, tot seguit arribem a l’aresta cimera. Deixem els esquís per posar-nos els grampons i cabem d’arribar al cim. Tenim un dia esplèndid amb unes vistes excepcionals, a l’E veiem la vall del poble de Zermat, al SO el Bishorn,el cim de demà.Iniciem el decents pel mateix itinerari fins el niu de material. Tot seguit baixem en direcció O per anar a buscar la gelera de Turtmann-gletscher. No podem baixar massa, sobre els 2.900 hem de trobar el pas que ens porta a peu de la gelera sota el cim rocós de Stierberg, pas obligat per poder accedir a la Cabane de Tracuit. Seguim baixant fins els 2.800 metresper arribar al peu de la gran barrera de seracs, ens posem les pells per iniciar la pujada per la part de mes a la dreta possible en direcció SO. Deixen el seracs a la nostra esquerra, la pujada es espectacular. Finalment arribem al coll de Tracuit i tot seguit a la cabane a 3.256 metres amb unes magnifiques vistes sobre el recorregut dels propers dies. En total hem trigat unes 7 hores.

Dimarts 19 d’abril de 2011: Cabane de Tracuit 3.256 m. - Ascensió al Bishorn 4.153 m. – Canbaned’Arpitettaz 2.786 m.
Iniciem la nostre activitat amb les primers llums del dia. Agafem direcció E per remuntar la gelera Turtmann gletscher, hem de vigilar amb les esquerdes. Sobre els 3.500 metres ens anem decantant direcció SEfins al coll que hi ha entre les dues puntes que té el cim. Deixem els esquís just abans de l’últim tram, una espècie de barret que cal superar amb grampons i piolet. Una vegada a dalt observem encantats l’espectacular cara nord del Weisshorm de 4.506 metres. Iniciem el descens per el mateix itinerari fins al refugi. En total hem estat 4 hores entre la pujada i la baixada.
Aprofitem per menjar una mica i agafar la resta del material. Tot seguit iniciem la marxa cap al refugi d’Arpitettaz. Primer anem en direcció NO per buscar el coll de Tracuit molt a prop del refugi, per fer després uns descens direcció S-SE d’uns 500 metres, sempre intentant decantar-nos el mes a l’esquerra possible, sense perdre més alçada de la imprescindible. Així doncs sobre els 2.700 metres ens posem les pells i iniciem la remuntada per poder travessar la cresta de Milon. El coll de Milon de 2.990 m es el pas naturalper poder passar a l’altre vessant de la cresta (Glacier du Weisshorn) on hi ha el refugi,però nosaltres seguint unes petges que ens porten a un coll que hi ha més a munt 3.215 metres per intentar tenir més neu a l’hora de fer el decents de l’altre vesant. Una vegada al nostre coll fem un rappel de uns 20 metres. Ara solament ens queda el descens per arribar al refugi, agafem direcció S esquivant les zones no nevades fins a l’arriba al nostre destí després d’unes 3,30 hores.

Dimecres 20 d’abril de 2011: Canbaned’Arpitettaz 2.786 m.- Blanc du Moming 3.657 m. - Cabane du Grand Mountet 2.886 m.
Al sortir del refugi hem de prendre direcció S sense agafar alçada per anar superant les diferents morrenes del Glacier de Weisshorn. Una vegada ja hem entrat al Glacier du Moming que queda a l’E del primer, hem de prendre primer direcció SO per esquivar l’immens mar de seracs i esquerdes fins a peu de paret del Besso, des d’on girem en direcció SE per remuntar els citats seracs. Aquesta pujada es molt espectacular, ens quedem sense paraules per la seva gran bellesa.Arribem a un gran plató sobre els 3.200 m on l’anem remuntant girant altre vegada direcció SO per arribar finalment a al Dôme del Blanc de Moming a 3.567 m. Des de aquest punt acabem d’arribar al cim Blanc de Moming de 3.657 metres on podem contemplar unes magnifiquesvistes de la corona Imperial. Tornem al Dôme, ens posem els grampons, ens carregem els esquis a l’esquena per iniciar ara en direcció E la llarga i estreta aresta Du Blanc, que es una espatlla del Zinalrothorn. Gairebé un kilòmetre d’aresta molt i molt aèria. Després d’una bona estona arribem el punt on podem començar a deixar l’aresta per la nostra dreta (quan s’acaba la zona rocosa) per buscar un lloc segur per poder-nos calçar els esquis. Ara som al Glacier du Mountet. iniciem el descens agafant direcció O, justament el sentit contrari d’abans, pel costat rocós al peu de l’aresta.Sota el cim Blanc de Moming anem girant direcció SO buscant la morrena que ens portarà al refugi, sempre al costat de les parets rocoses de Le Mamunouth.Després de 5 hores d’activitat arribem al refugi meravellats de l’espectacle natural que hem viscut.

Dijous 21 d’abril de 2011: Cabane du Grand Mountet2.886 m. – Zinal1.670 m. – Granollers.
Teòricament avui havíem d’anar al cim Mont Durand 3. 713 m. Direcció SO remuntant tot el Glacier Durand fins el coll del mateix nom a 3.438m. per després girar a l’esquerra direcció E per superar la inclinada pendent que porta al cim i tornar a dormir a la Cabane du Grand Mountet. Diferents problemes tècnics i compromisos familiars fan que decidim marxar a Zinal. La baixada a Zinal no es massa complicada, agafem direcció O per baixar al centre del Galcier de Zinal, fem el descens fins que s’acaba la neu sempre en direcció NO o N, això passa sobre els 2.000 metres, es quan ens carregem els esquís a l’esquenai seguim per la vall direcció N fins a l’arribada a Zinal. A l’estació del bus ens espera un taxi que ens porta a St-Luc, per recollir el nostre cotxe, ens canviem i iniciem el viatge de tornada a casa.

Varem trobat tots els refugis oberts amb guarda. L’única incògnita era si la cabane d’Arpiettaz també estaria oberta. Fins la nostra arribada a la Cabane de Trarcuit no ens ho van confirmar.
Cal fer la reserva dels refugis abans d’efectuar la sortida.

Equip
A part del material necessari per efectuar l’esquí de muntanya caldria portar: Corda, bodrier, grampons,piolet i material de seguretat per travessar geleres, també cal preveure el menjar suficient per si hi ha algun refugi sense guarda.

Cartografia i bibliografia
Edicions MPA Val d’Anniviers 1.25000
Carte National Suisse 273-S, 274-S, 283-S, 284-S 1:50000
Carte National Suisse 1307, 1308, 1327, 1328 i 1347 1:25000

Components de la sortida
Durant la setmana santa de 2011 vàrem realitzar aquesta sortida:
Biel Grau i Josep Viñeta de la UEC de la vall del Tenes de Lliça de Munt.
Joan Romero del Maresme.
Francesc Sánchez i Carles Garcia de l’Agrupació Excursionista de Granollers.