| Els 
                Alps Dolomites o simplement les Dolomites són aquella zona 
                dels Alps formada per un paisatge calcari molt retallat que ha 
                originat unes fantàstiques cingleres que fan honor a la 
                fama d'aquest indret. Les 
                Dolomites són un massís dels Alps Orientals al nord-est 
                d'Itàlia format per terreny calcari on l'erosió 
                al llarg de segles ha originat un grandiós escenari de 
                cingleres, agulles i torres; són el paradís dels 
                escaladors i excursionistes i dels esquiadors a l'hivern. Hi ha 
                una gran quantitat de pistes d'esquí que es van enllaçant 
                entre elles tot donant lloc a un dels dominis esquiables més 
                grans dels Alps italians. Les 
                Dolomites estan formades per un gran nombre de petits massissos 
                separats entre si per pregones valls plenes de pobles com per 
                exemple el Gruppo delle Tre Cime de Lavaredo, Gruppo del Cristallo, 
                Gruppo delle Tofane, Gruppo di Fànis, Gruppo di Sella, 
                Gruppo della Marmolada, Gruppo del Catinaccio, etc. També 
                són una excel·lent zona per a practicar l'esquí 
                de muntanya amb uns magnífics descens fora pista aprofitant 
                els remuntadors mecànics. Buscant 
                informació de la regió en quant a la pràctica 
                de l'esquí de muntanya no hem trobat cap ressenya a les 
                revistes Excursionisme, Vertex, Pyrinaica, Muntanya o Desnivel 
                en els darrers 20 anys. La nostra única informació 
                escrita la vàrem obtenir del llibre "Les Grands Raids 
                a Squi" de Berruex i Parmentier, que explica una travessa 
                de 7 dies. Després d'analitzar aquesta proposta vàrem 
                arribar a la conclusió que seria bastant pesada perquè 
                cada un o dos dies s'arribava a un poble amb el problema d'haver 
                de buscar allotjament amb tot l'equipatge a l'esquena. A partir 
                de les propostes del llibre de Pianetti G. i Peretti G., Sci Alpinismo 
                nelle Dolomiti de l'editorial Zanichelli, decidim realitzar un 
                itinerari de 4 dies pel grup del Fànis i una sèrie 
                de sortides d'un dia pels grups de les Tre Cime de Lavaredo, el 
                Cristallo i la Sella. El 
                primer dia travessem el sud de França, el nord d'Itàlia 
                i a Venècia ens desviem cap al nord fins a Cortina d'Ampezzo. 
                En total 1.400 km de carretera. El poble està completament 
                blanc; la nevada dels darrers dos dies ha deixat 40 cm de neu 
                fresca a la muntanya, cosa que pot dificultar les nostres pretensions. 
                Anem a l'oficina de turisme per informar-nos dels allotjaments; 
                escollim l'hotel Itàlia al costat mateix de l'estaci6 d'autobusos; 
                és un hotel de dues estrelles que per 60.000 lires per 
                persona i dia ens allotgem en règim de mitja pensió. 
                També, anem a la casa de la muntanya per assabentar-nos 
                del temps que farà els propers dies, de l'estat de la neu 
                i de les previsions, que són optimistes. Amb tota aquesta 
                informació refem les nostres intencions i ens programem 
                7 dies d'esquí de muntanya. El 
                diumenge dia 28 de març decidim donar la volta a les Tre 
                Cime de Lavaredo, una de les excursions més emblemàtiques 
                de les Dolomites. En cotxe pugem a Misurina i continuem fins el 
                llac d'Antorno a 1.866 m on ens posem els esquís. Bosc 
                a través, enmig d'avets completament nevats, anem progressant 
                lentament cap al refugi d'Auronzo a 2.320 m, lloc on comença 
                la volta a les Tre Cime de Lavaredo. Del refugi ens dirigim a 
                la forcella del Col de Mezo a 2.315 metres on passem a la cara 
                nord del massís i per la forcella de Lavaredo a 2.454 m 
                tornem al refugi i baixem per la pista fins al cotxe. És 
                un recorregut fàcil, molt paisatgístic i recomanable. 
                 El 
                dilluns 29 de març ens dirigim al Gruppo del Cristallo 
                on tenim la sort de fer la millor baixada de tota la setmana: 
                1.500 m de descens en neu verge per on encara no hi havia baixat 
                ningú. A Cortina agafem l'autobús cap al Passo Tre 
                Croci i abans d'arribar-hi baixem a la petita estació d'esquí 
                de Rio Gere. És una sort que en totes les estacions d'esquí 
                de les Dolomites és possible comprar una única pujada 
                en els remuntadors mecànics. Amb l'ajuda de dues telecadires 
                ens presentem a un coll situat a 2.900 m, des d'on es pot fer 
                una baixada directa d'esquí extrem per la cara nord o bé 
                remuntar uns metres més per la banda esquerra del coll 
                seguint una via ferrata dolomítica fins al començament 
                d'una canal, al principi estreta i després més ample. 
                Aquesta opció és el descens per la Cresta Bianca 
                fins a les pistes d'esquí de fons de Cimabanche a 1.530 
                m. Gaudim d'un inoblidable descens amb 40 cm de neu pols per un 
                escenari grandiós que tenim la sort de ser els primers 
                en baixar després de la nevada de la setmana passada. Des 
                de Cimabanche tornem en autobús a Cortina. El 
                dimarts volíem pujar la Tofana di Rozes de 3.225 m, un 
                dels cims més alpinístics de la zona, però 
                els forts pendents que cal superar fa que només sigui aconsellable 
                amb neu perfectament estabilitzada i ho deixem per millor ocasió. 
                Descartada la Tofana, anem al Gruppo di Fànes, el sector 
                més esquiable de les Dolomites. L'accés més 
                normal és per la vall de Tamers i arribar en cotxe al refugi 
                de Pederu i després pujar als refugis de Fanes o La Varella, 
                separats entre si per uns 500 metres. Nosaltres optem per una 
                altra possibilitat més alpinística que ens permet 
                recórrer de sud a nord bona part d'aquest massís. 
                Novament sortim de Cortina en autobús cap al Passo Falzarego 
                a 2.100 m on un telefèric ens deixa al costat del refugi 
                Lagazuoi a 2.728 m, una bona alçada per començar 
                la nostra travessa. Fem el descens de la cara nord per una pista 
                d'esquí i quan a la nostra dreta apareix la forcella del 
                Lago ens anem desviant a fi de situar-nos a sota del coll que 
                remuntem amb els esquís a l'esquena. Davant nostre s'obre 
                una immensa vall que divideix el massís en dos grans sectors. 
                Ens dirigim cap al Passo Tadega, continuem cap al Passo di Limo 
                i refugi Fanes, finalment arribem al refugi La Varella a 2.042 
                m. Aquest refugi és com un hotel de muntanya, tot folrat 
                de fusta, amb dutxes d'aigua calenta i una bona cuina. Com que 
                aquesta és una de les millors zones esquiables de les Dolornites, 
                val la pena reservar un dels dos refugis ja que per Setmana Santa 
                solen estar plens. Aquests dos refugis són un bon punt 
                de partida per pujar amb esquis tota una sèrie de pics 
                corn Sasso Delle Nove de 2.968 m, Sasso Delle Died de 3.026 m, 
                Punta Cavallo de 2.907 m, Piz La Varella de 3.055 m. Col Bechei 
                di Sopra de 2.794 m, Cime de Furcia Rossa III de 2.791 m, M. Castello 
                de 2.817 m, M. Casale de 2.894 m i M. Cavallo de 2.912 m. L'endemà 
                pugem al Sasso Delle Dieci de 3.026 m, situat a l'oest del refugi. 
                Són mil metres de pujada per unes enormes extensions de 
                neu fins a una petita cresta final de roca bastant aèria. 
                 Dijous 
                fem l'ascensió més clàssica i més 
                bonica d'aquesta zona. Resseguim tota la Vall Bianca pujant al 
                M. Castello de 2.817 m que és un pic molt característic 
                perquè acaba amb una cinglera que fa honor al seu nom. 
                El M. Casale el pugem seguint la mateixa carena i per pujar al 
                M. Cavallo cal baixar al fons de la vall del costat del pic i 
                remuntar una forta pala fins arribar al coll on deixem els esquís 
                i pugem al cim pels pendents de la cara est. Aquest cim és 
                un magnífic mirador i davant nostre s'alça l'imponent 
                pic de la Tofana di Rozes.  El 
                dia següent tornem cap a Cortina per un itinerari molt bonic 
                i solitari. Del refugi pugem al pic Col Bechei di Sopra de 2.685 
                m i, un cop situats novament a la cota 2.600, ens desplacem direcció 
                est a uns 800 m per sobre del fons de la vall del riu di Fànes. 
                Es una baixada molt bonica, amb uns emocionants flanqueigs i uns 
                forts pendents que segur satisfan a l'esquiador més exigent. 
                Un cop a la carretera seguim baixant per una pista, a la dreta, 
                fins el refugi de Fiames on hi ha servei d'autobús a Cortina Volem 
                invertir el darrer dia d'estada a les Dolomites a fer un dels 
                descens més bonics i espectaculars: la baixada per la Vall 
                de Mesdi en el gruppo di Sella. Es una espectacular vall que travessa 
                el massís de sud a nord envoltada per una grandiosa muralla 
                de roques. De Cortina ens dirigim a Canazei i en el Passo Pordoi 
                a 2.239 m aprofitem un telefèric que ens puja refugi Maria 
                a 2.950 m, a dalt de la barrera rocosa de la cara sud del massís. 
                Seguidament baixem un centenar de metres fins al coll i els tornem 
                a remuntar per situar-nos al peu del Piz Boe de 3.152 m que val 
                la pena pujar per ser un excel·lent mirador; en cas de 
                no estar ben nevat és millor deixar els esquís i 
                pujar a peu. Franquegem el pic per sota cap al refugi Boe lloc 
                on comença la famosa baixada de la Vall de Mesdi de 1.250 
                m de desnivell fins a Colfosco i Corvara. A mitja baixada, en 
                Carles Garcia pateix una mala caiguda i no pot seguir esquiant, 
                avisem el servei de rescat, el treuen en helicòpter, el 
                deixen a Corvara i en ambulància el porten a l'hospital 
                de Brunico. Després d'una primera cura tornem cap a casa. El 
                grup estava format per en Biel Grau, Josep Viñeta i en 
                Joan Soley de la UEC de la Vall del Tenes i en Carles Garcia de 
                l'Agrupació Excursionista de Granollers. La sortida va 
                ser durant la Setmana Santa de 1999. Resum 
                dels 7 diesTre Cime de Lavaredo.
 De Cortina a Misurina i llac d'Antorno en cotxe. Refugi Auronzo, 
                Col de Mezo, forcella Lavaredo, refugi Auronzo i llac d'Antorno.
 Grup del Cristallo.
 De Cortina a Rio Gere en autobùs. Dos telecadires fins 
                a la forcella Staunies.
 Descens per la Cresta Bianca fins Cimabanche. Autobùs a 
                Cortina.
 Grup de Fanes.
 De Cortina a Passo Faizarego en autobùs. Telecabina al 
                refugi Lagazuoi. Descens seguint l'alta via dolomiti fins a sota 
                la forcella del Lago, la qual pugem amb els esquís a l'esquena, 
                passo Tadega, Passo di Limo, refugi Fanés i refugi La Varella.
 Refugi La Varella.
 a Sasso Delle Dieci o Zehnerspitzen de 3.026 m.
 Refugi La Varella.
 Passo di Limo, Vallon Bianco, M. Castello, M. Casale M. Cavallo 
                de 2.912m.
 Refugi La Varella.
 Passo di Limo, Col Bechei di Sopra de 2794 m. i descens cap a 
                Antruiles, Sant Uberto i Fiames. Autobús a Cortina.
 De Cortina a Passo Pordoi
 (Canazei) en cotxe. telefèric al refugi Maria. Ascensió 
                al Piz Boe de 3.152 m i descens per la vall de Mesdi fins a Colfosco 
                i Corvara. En taxi a Passo Pordoi.
 Bibliografia1. PIANETTI,D., PERETTI, G. Sci Alpinismo nelle Dolomiti. Zanicheili, 
                1985.
 2. BERRUEX,M., PARMENTIER,M. Les Grands Raids a Ski. Editorial 
                ACLA,1991.
 3. GALLO, M. Le nevi delle Dolomiti I i II. Cierre Edizioni, 1993
 Adreces 
                d'interèsAzienda Promozione Turistica (Oficina de turisme)
 Piazzetta S. Francesco, 8
 32043-Cortina d'Ampezzo
 Tel. (0436)3231 - Fax. (0436)3235
 http://www.dolomiti.com
 
 Servel 
                de guies alpins Corso Italia, 69/a
 Ciasa de ra Regoles 32043 Cortina d'Ampezzo
 Tel. - Fax. (0436)868505
 
 Servei 
                  d'autobusos
 Plaça le Marconi
 Tel. (0436)867921
 
 Hotel 
                Itàlia
 Via Marconi, 2
 32043 Cortina d'Ampezzo
 Tel .(0436)5646-5648
 Fax. (0436)5757
 Refugi 
                La Varella (0474)501079 La mitja pensió són 59.000 lires.
 Refugi 
                Fanés(0474)501097
   |  |