Des de fa uns quants anys, quan s'acosta la Setmana Santa, un grup d'afeccionats a l'esquí de muntanya de l'Agrupació Excursionista de Granollers i de la UEC de la Vall del Tenes ens proposem fer una travessa d'uns dies a alguna zona dels Alps. A l'any 1996 ens va agradar la idea d'anar a conèixer el massís de l'Oberland, a Suïssa.

És una de les zones més conegudes de Suïssa amb muntanyes tant famoses corn la Jungfrau, l'Eiger, el Monch,... i un accés ben fàcil amb el tren cremallera que puja per dins de la paret de l'Eiger fins el coll entre la Jungfrau i el Monch, a 3.400 metres d'alçada.

A l'Oberland hi ha la glacera més llarga de l'Europa Continental, l'Aletshgletscher amb 25
quilòmetres de longitud; i també el major gruix de glaç, 800 m de profunditat al Konkordiaplatz. Amb els seus pics de 4.000 metres la immensitat de les seves glaceres és una zona ideal per a l'alpinista esquiador. Per altra banda, disposa d'una excel·lent xarxa de refugis guardats que fan més agradable la travessa; tot tenir més d'un centenar de places, val la pena fer la corresponent reserva ja sigui per telèfon o per carta.

A part de les referències de caire general obtingudes tot consultant algunes guies d'esquí de muntanya dels Alps, disposàvem de la informació apareguda en un parell d'articles en revistes de muntanya: A l'Oberland amb esquís per Josep Casanelles, Muntanya número 693 d'octubre de 1977 i L'Oberland amb esquís, una clàssica de sempre per Oriol Guasch, Vèrtex, número 141 de març de 1992. A més a més, vàrem connectar personalment amb l'Oriol Guasch que ens va explicar extensament les diferents possibilitats d'aquesta zona.

A partir d'aquestes dades, dissenyem una ruta òptima per a realitzar en una setmana i podríem pujar a quatre pics de 4.000 metres d'alçada i moure'ns per unes quantes glaceres de l'Oberland. La ruta és la següent:

Dia 1.
Lliça d'Amunt-lnterlaken en cotxe.
Dia 2.
En tren des d'lnterlaken a Grindelwald. En tren cremallera fins al Jungfraujoch a 3.454 metres. Amb esquís al refugi Möchsjochhütte a 3.629 metres ascensió al Mönch de 4.099 metres.
Dia 3.
Descens per la glacera de l'Enrigschneefäld i pujada a la bretxa existent entre els Gross i
el Hinter Fiescherhorn, a 3.925 metres. Ascens al Gross de 4.049 metres i el Hinter Fiescherhorn de 4.025 metres. Descens per la glacera Walliser Fiesscherfirn fins al refugi Finsteraarhornhütte a 3.048 m.
Dia 4.
Ascens al pic del Finsteraarhorn de 4.274 metres i tornar al refugi.
Dia 5.
Ascens del Gross Wannenhorn de 3.906 metres. Pujada al coll del Grünhorniucke de 3.286 metres i descens cap al refugi de Konkordiahütte a 2.850 metres.
Dia 6.
Travessa de tota la glacera del Grosser Aletschfirn fins al refugi Lötschenhütte o Hollandia a 3.178 metres ascens al pic de l'Abeni Flue de 3.962 m i tornar al refugi.
Dia 7.
Descens per la glacera del Langgletscher fins a Blatten a 1.540 metres. En autobús cap a Goppenstein i en tren fins a Interlaken.
Dia 8.
Retorn en cotxe d'lnterlaken a Lliçà.

Ara bé, una cosa són els bons propòsits i una altra la realitat. Un dels factors que més condicionen el bon resultat d'una travessa de muntanya és el temps i durant la Setmana Santa de 1996 no ser massa bo, vàrem haver d'acomodar la nostra ruta a les possibilitats de cada dia.

Primer dia.
A mitja tarda arribem a Interlaken i anem directes a l'estació de tren (Interlaken Ost) a assabentar-nos dels horaris cap al coll de la Jungfrau. Allà mateix hi ha un mural informatiu de tots els hotels de la ciutat. N'escollim un de barat, que segons la propaganda ha estat el primer alberg privat de Suïssa; es diu Balmer's Herberge i està situat a uns minuts en cotxe de l'estació. És un bonic edifici estil suís, amb un bon ambient de turistes motxillaires d'arreu del món. És una bona idea deixar el cotxe a Interlaken sobretot si es pensa en la tornada.

Segon dia.
A 2/4 de vuit del matí agafem el segon tren direcció a la Jungfrau. Els dos primers serveis del dia són més barats que els altres i el viatge d'anada ens resulta unes 10.000 pessetes. A Grindelwald canviem de tren fins a Kleine Scheidegg on cal pujar en un tercer tren que de seguida s'endinsa cap dins de la famosa paret de l'Eiger fins al coll de la Jungfrau a 3.454 m. A aquesta alçada fa mal temps. Hi ha boira i neva, el camí cap al refugi, situat al peu del Monch, és quasi buit i sembla una nevera, el termòmetre marca els 20ºC sota zero.

Tercer dia.
Quan ens llevem el temps segueix igual, continua nevant i hi ha poca visibilitat. La previsió és dolenta però el personal s'equipa per sortir; uns direcció al tren per tornar, altres cap a pujar el Monch i finalment un grup d'austríacs que porten un guia van al refugi del Fisteraarhorn, lloc on teníem previst arribar avui. No ens ho pensem dues vegades i ens anem a equipar i a seguir les seves traces abans que la neu que cau les tapi. Fem un descens per la glacera Jungfraufirn amb uns 40 cm de neu pols per on s'esquia meravellosament i a més a més, al cap de poca estona deixa de nevar i s'aclareix.
Davant nostre el panorama és magnífic i ens sorprèn la immensitat d'aquestes glaceres i sobretot el Konkordiaplatz, lloc on s'ajunten quatre glaceres i formen una gran plaça de glaç i punt de sortida d'una de les glaceres més grans de l'Europa Continental: Grosser Aletschglescher. Quan arribem en aquest plató, continuem per la glacera Groneggfirn fins al coll del Grünhornlücke de 3.286 metres des d'on baixem al refugi del Finsteraarhorn, a 3.048 metres. La tarda és esplèndida i la passem gaudint d'unes bones vistes de la cresta del Finsteraarhorn, de tota la pala del Wysnollen i del Gross Wannenhorn.

Quart dia.
Corn la majoria dels alpinistes d'aquest refugi, volem pujar el Finsteraarhorn, que amb 4.274 metres és el pic més alt i emblemàtic de l'Oberland. El dia s'aixeca mig tapat però sembla que aguantarà i comencem a enfilar-nos per la pala de neu del costat del refugi cap al cim. Als 3.616 metres travessem un esperó rocós que dóna pas a una glacera força esquerdada fins al punt de l'aresta final anomenat Hugisattel a 4.088 metres. Resten dos-cents metres de desnivell de cresta fins al cim; ens encordem i comencen a pujar a través d'un recorregut mixt de neu i roca.
En una placa de glaç, a molt apropo del cim, ens creuem amb un altre grup que ja be de tornada, un dels seus membres rellisca i en no anar encordat cau uns 250 metres de desnivell fins arribar a la glacera amb la gran sort de baixar per l'única canal de neu lliure de roques de tota l'aresta nord-oest. Després d'aquest accident no continuem la pujada; quan arribem al lloc dels esquís ens informem que l'accidentat no ha sofert res greu i baixem cap al refugi. De fet, val la pena sempre prendre les màximes mesures de seguretat per poder enfrontar qualsevol imprevist.

Cinquè dia.
L'endemà el dia és esplèndid abans d'anar cap al refugi Konkordia volem pujar al Gross Wannenhorn de 3.906 metres al cim del qual s'arriba amb esquís. Baixem uns 150 metres de desnivell per la glacera Fieschergletscher fins al peu del pic que pugem sense cap dificultat. Quan arribem a la pala final ens calcem els grampons per la dificultat de
poder fer aguantar els esquís sobre un pendent completament glaçat cobert d'uns centímetres de neu tova. Des del cim fruïm d'una magnifica vista del Finsteraarhorn dels cims principals de l'Oberland.
Baixem 1.000 metres de desnivell per tornar a la glacera on tornem a posar les pells per a pujar fins al coll del Grünhornlüke a 3.286 metres i baixar cap al refugi Konkordia, però aquest refugi es troba un centenar de metres de desnivell enlairat per sobre de la glacera a dalt d'una cinglera. Deixem els esquís al peu de la paret i pugem per unes bones i segures escales metàl·liques clavades a la roca. Des del refugi gaudim d'una magnifica vista de les glaceres que s'ajunten en el Konkordiaplatz.

Sisè dia.
Sortim de bon matí cap a l'últim refugi de la travessa: el Hollandia, al final de la glacera del Grosser Aletschfirn. Són uns 8 km de glacera i uns 400 metres de desnivell per sota de les parets de glaç de la cara nord de l'Aletschhorn. En unes tres hores arribem al refugi, continuem cap al pic de l'Äbeni Flue de 3.962 metres i arribem a dalt mateix amb els esquís als peus. Probablement, és la muntanya més esquiable de tota aquesta zona. La baixada enmig d'una espessa boira es tota una aventura amb la sensació d'esquiar a cegues, sort de les traces que anem trobant ens indiquen el camí de tornada. El refugi està situat uns 50 metres per sobre del coll i és un excel·lent mirador de tota la vall de baixada fins al poble de Baltten a 2.000 metres més avall.

Setè dia.
Fem una baixada de 1.700 metres de desnivell però llàstima que la neu no estigui en bones condicions.
Del refugi anem al coll Lötschenlücke i tota la glacera del Langgletscher fins a Blatten on agafem un autobús cap a Goppenstein i des d'allà en tren a Interlaken. Al migdia iniciem el viatge de tornada cap a casa.

Informacions pràctiques.

1) Refugis.
Val la pena reservar-los per carta, fax o telèfon tot i que durant la Setmana Santa de l'any 1996 estaven mig buits.

Balmer's Herberge Hauptstrasse,
23-25 3800-Interlaken 0741-36-22 1961.

Mönchsjochhcitte 0741-36-713472.

Finsteraarhornhütte Heinz Dütsch 3855-Brienz 0741-36-552955.

Konkordiahütte Werner Kaufmann, Rehhalten 3818-Grindeiwald 0741-36-551394.

Lottschenhütte (Hollandiahütte) Daniel Uhlmann, Bündackerstrasse, 16 3047-Bremgarten 0741-28-491135.

2) Cartografia.
El mapa utilitzat: Jungfrau número 264 S escala 1:50.000 amb les rutes d'esquí marcades, que abasta tota la zona de la travessa.

3) Bibliografia.
CASANELLES, J (1977). A l'Oberland amb esquís. Muntanya, 693
GUA5CH, 0 (1992). L'Oberland amb esquís, una clàssica de sempre. Vèrtex, 141.
GUASCH, 0 (1996). Altas Rutas. Oberland. Desnivell, 118
ALEJOS, L (1994). Travesia con esquis por los Glaciares del Oberland. Pyrenaica, 174.
GORROTXATEGI, S. Esqui de Montaña en el Oberland. Pyrenaica 181
BERRUEX, M. I PARMENTIER, M. Les Grands Raids a Ski. Ada Editions, 1991.
TIRONE, R Grandi raid en sci. Editorial Zanichelli,1990.
BERSEZIO, L. I TIRONE, P. Scialpinismo Quota 4000. Editorial CDA/ Torino, 1989
KLAPPERT, R. 260 sommets des Alpes. Editorial Franck, 1991
MERLIN, P. Guide des raids a skis. Editonal Denoel, 1980