Primer dia, GRANOLLERS - SOLDEN.
Després de 1360 km de recorregut i tretze hores de viatge en cotxe arribem al poble de Solden al Tirol d'Austria, on hi ha l'estació d'esquí OTZTAL-ARENA, la més important de la zona. A l'entrada de Solden hi ha una caseta d'informació dels hotels i pensions lliures, truquem per saber els preus i mirar si entra dintre del nostre pressupost dormir en un hotel, i finalment decidim passar la nit en una pensió propera al poble.
Fem l'oportuna visita a Solden abans que tanquin les botigues, (sis de la tarda), i comprem els plànols de la zona. Podem comprovar que en aquest poble hi ha tot tipus de serveis, incloent una màquina de canvi de divises, (també efectua operacions amb pessetes a un canvi correcte).
Segon dia, SOLDEN - OBERGURGL - LANGTALERECK.
La tasca més important d'avui és buscar un lloc per aparcar el cotxe. Representa que les zones d'aparcament són de 8 del matí a 8 de la tarda, després està prohibit deixar el cotxe amb risc que se l'emporti la grua. Negociem amb els vigilants de l'aparcament de l'estació d'esquí i col.loquem el cotxe en un lloc discret per a tota la setmana. Resolt aquest problema, esperem l'autobús que ens ha de portar al poble d'Obergurgl (1.900 m), on comença la ruta d'esquí de muntanya.
A Obergurgl tenim l'opció d'agafar els remuntadors de l'estació d'esquí que ens portaran a Hohe Mut, un petit cim de 2.659 metres, per després baixar al refugi Schönwies (2.262 m) i començar la pujada al refugi de Langtalereck (2.448 m). Nosaltres, però, decidim remuntar la vall des d'Obergurgl fins al refugi Langtalereck passant per sota de Hohe Mut i pel costat del refugi Schönwies.
Tercer dia, LANGTALERECK - MARTIN BUSCH.
Fa un dia esplèndid. Sortim del refugi per fer un descens de 200 metres i poder encarar el glaciar Glurglerferner. Després remuntem fins al coll Scholfkogel (3.375 m). Una vegada al coll decidim assolir el cim que porta el mateix nom (3.540 m) i pugem una aresta de neu que ens portarà a la creu que indica el punt més alt. A Austria, país molt catòlic, tots els cims tenen a dalt una gran creu de fusta o metàl.lica.
Baixem pel glaciar Nordt Schalfferner fins arribar a sota del refugi Martin Busch (2.501 m), però encara haurem de pujar uns 200 metres per arribar-hi
Quart dia, MARTIN BUSCH - SIMILAUN.
La tarda nit anterior va començar a nevar i el dia s'aixeca molt emboirat. Decidim marxar al refugi Similaun (3.017 m) remuntant el glaciar Neiderjochferner. Des d'aquest refugi es pot pujar al cim Similaun (3.606 m), però els guardes ens diuen que esperem fins al migdia per fer-ho, sembla que els núvols marxaran.
A les onze del matí i després d'esmorzar comencem la pujada al cim, encara amb núvols. Quan arribem a l'aresta final el sol apareix i contemplem una espectacular vista des del cim. Efectuem el descens amb molt bona visibilitat pel mateix lloc de la pujada fins al refugi.
Cinquè dia, SIMILAUN - BELLAVISTA.
Un altre dia excepcional, ni un núvol al cel. L'objectiu d'avui és anar a dormir al refugi Bellavista (2.842 m), però abans ens hem d'enfrontar amb la vertiginosa aresta del Fineilspitz (3.516 m).
Per arribar al peu de l'aresta hem de pujar fins al coll Hauslabjoch (3.283 m), aquí ens posem els esquís a la motxilla i comencem la pujada. Travessem el cim ràpidament, (no hi caben més de dues persones alhora) i baixem al coll que hi ha a l'altre costat (3.447 m) entre el Fineilspitz i Finellköpfe. Aquí ens tornem a "calçar" el esquís per efectuar el descens de la gelera Hochjochferner i arribar finalment a unes pistes d'esquí italianes, que són a prop del refugi Bellavista.
Sisè dia, BELLAVISTA - HOCHJOCH HOSPITZ.
El cel és emboirat i la previsió anuncia mal temps, tot i així decidim intentar la pujada al cim Weisskugel o Pala Bianca (3.739 m). Primer hem d'arribar al coll d'Egg (3.163 m) pujant una pista d'esquí. Una vegada al coll fem un descens per anar al glaciar Hintereisferner, d'aquí hem de remuntar fins al coll Hintereis (3.471 m) que ens portarà al cim.
El Weibkugel és un cim de dues puntes, a la primera s'hi arriba amb esquís i la segona és una aresta molt fina de roca i neu amb un gendarme que s'ha de grimpar per arribar a dalt.
Després d'assolir el cim, efectuem el descens dels 10 km del glaciar Hintereisferner fins al refugi Hochjoch Hospitz (2.412 m). Hem estat de sort, el temps s'ha aguantat malgrat les prediccions desfavorables.
Setè dia, HOCHJOCH HOSPITZ - VERNAGT HüTTE - SOLDEN.
Avui la previsió també és dolenta, s'esperen nevades a partir del migdia. Certament el cel és molt emboirat. Decidim remuntar fins al coll Guslar Spitz (3.073 m). Som a prop d'un cim de 3.125 metres anomenat Mittlere, que assolim sense cap dificultat. Després efectuem la baixada pel glaciar Guslarferner fins al refugi Vernagt (2.755 m).
Dinem i fem una petita assemblea per decidir si ens quedem a dormir i demà intentem la pujada al cim del Wildspitze (3.768 m), o si baixem fins al poble de Vent i donem per acabada aquesta travessia.
Els baròmetres han baixat molt i les prediccions anuncien fortes nevades els propers tres dies. La decisió final és baixar a Vent. Arribem a Rofenhofe (2.011 m), on comença la carretera asfaltada i demanem un taxi, que ens portarà a Solden per recollir el cotxe. Busquem una pensió per dormir i després a l'hora del sopar, veiem com cau una forta nevada. Això ens fa pensar que hem encertat amb la decisió de baixar, però ens queda l'ascensió al Wildspitze. Serà l'excusa per tornar una altre vegada? Això sí, no ens podem queixar massa, hem pogut fer sis de les set etapes d'aquesta travessia.
Components de la Sortida.
Travessia realitzada del 26 de març de 1994 al 2 d'abril de 1994, per:
Angel Vallverdú, Gabriel Grau, Martín Saeta membres de la U.E.C. Vall del Tenes i Carles Garcia membre de l'Agrupació Excursionista Granollers.
Dades d'interès.
