La Val di Rhêmes forma part del Parco Nazionale del Gran Paradiso a la Vall d’Aosta. És una vall paral·lela a la de Valsavaranche l’entrada principal del Parc que porta al refugi de Vittorio Emanuele II. La Vall di Rhêmes és més tranquil·la que l’anterior, amb un encant especial: el cim de la Granta Parei de 3.387 metres, sense cap dubte és el més emblemàtic d’aquesta zona. És un cim esvelt amb nombroses vies d’escalada. Dijous 28 de març de 2002. Hem matinat per fer el viatge. Anem en direcció al túnel de Mont Blanc, recentment obert després del tràgic accident. Una vegada a la Vall d’Aosta hem d’anar al poble d’Arvier on hi ha el trencall que ens portarà a Introd i finalment a Rhêmes Notre Dame, encara podem deixar el cotxe una mica mes amunt, a l’indret anomenat Pelaud a 1.811 metres. Aquí hi ha varis hotels i un aparcament, la carretera segueix algun quilòmetre més, però la neu no ens permet seguir. Ens canviem, agafem tot l’equip i comencem la pujada per la Vall di Rhêmes fins el Refugi Benevelo a 2.285 metres. Hem remuntat 474 metres sense cap presa, els últims arriben de nit, just abans del sopar. Divendres 29 de març de 2002. Fa un dia fantàstic i hem decidit anar a la Punta Calabre de 3.445 metres. Segons el guarda del refugi, una persona molt amable que li agrada estar en contacte amb la gent i explicar les rutes, ens ha dit que és el cim més esquiable de la zona. Així, sobre les vuit del mati, comencem a remuntar els 1.160 metres de desnivell que haurem de superar per arribar al cim. Agafem direcció sud per creuar el torrent, el qual seguirem pel seu costat dret. Anem en direcció al Truc de Santa Elena que hem de contornejar i agafar la gelera Tsanteleynaz o Centelina. Ara la ruta, si anem lleugerament a la dreta, passa per sota les parets de la cara est del Granta Parei, hem de seguir aquesta direcció fins que arribem a la gelera Soches. Aquí hem de girar lleugerament a l’esquerra i deixar a la dreta el coll i la Punta Tsanteleynaz, hi ha una pala a la vesant NW que ens portarà a la Punta Calabre que queda amagada al final del tot. Al nostre davant tenim una magnifica vista de la Granta Perei, i la Punta Tsanteleynaz. A l’altre vessant hi ha la Vall d’Isère que forma part del Parc National de la Vanoise. La vista es magnifica. Decidim baixar pel mateix itinerari de pujada i fem un descens fantàstic, ja que la neu esta en bones condicions. Arribem al refugi molt satisfets. Dissabte 30 de març de 2002. El dia s’aixeca gris, amb núvols alts, el guarda ens ha dit que no hi ha cap problema per fer l’activitat que teníem prevista. Després d’un bon esmorzar ens preparem per anar a la Punta Galisia de 3.346 metres. L’itinerari és ben senzill, hem d’anar en direcció sud fins el coll Basagne a 3.143 metres i després girar a l’esquerra direcció est fins el cim. Així ho fem amb alguna que altre sifonada, (quan s’intenta estalviar temps, quasi sempre en surts perdent). A l’arribada al cim la visibilitat és escassa, així que decidim començar el descens, per cert, no gaire esplèndid degut a que la neu ha quedat humida al no fer gaire fred. Tot i així, la sortida ens ha agradat molt. El desnivell d’avui ha estat 1.061 metres. Diumenge 31 de març de 2002. El dia torna a ser esplèndid, després de parlar amb el guarda, decidim anar al cim nord de la Gran Vaudala de 3.272 metres i baixar per la vall della Gran Vaudala, (un magnífic descens, segons ell), que ens portarà a la vall di Rhêmes i donar per acabada aquesta sortida als Alps. Després de l’agraïment dels consells i del comiat al guarda, prenent la marxar primer en la mateixa direcció que el dia anterior per després girar a l’esquerra direcció est al coll della Gran Vaudala a 3.000 metres que esta situat a sota del cim Punta Paletta. Una vegada al coll hem de fer un petit descens per anar a buscar la gelera di Vaudala i pujar per una forta pendent en direcció sud. Deixem els esquís el més amunt possible, per fer l’últim tros en grapons i piolet. Aquest és el cim més alpí i l’únic que no hem pogut arribat amb esquís. A dalt la vista al Gran Paradiso és esplèndida. El descens per la vall della Gran Vaudala és senzillament inoblidable, la neu amb molt bon estat, una pendent adequada i un paisatge magnífic. Ens ho passem molt bé. El desnivell de dia ha estat de 987 metres de pujada i 1.461 metres de baixada. Una vegada al cotxe comencem el viatge de retorn a Granollers, sense oblidar fer una mica el turista a Courmayeur. Components del grup. El grup, tots membre de l’Agrupació Excursionista de Granollers, ha estat format per: Daniel Maldonado, Paco Bolsa, Francesc Sánchez, Víctor Garcia, Sergi Soler, Carolina Soler, Encarna i Carles Garcia. Cartografia. Instituto Geografico Centrale. Número 102: Valsavarenche-Val di Rhêmes-Valgrisenche. Escala 1:25.000. Kompass. Número 86: Gran Paradiso-Vall d’Aosta. Escala 1:50.000 Webs per obtenir informació de la zona. Refugi Benevolo: http://proxy.provincia.ra.it/cailugo/asp/tabelle/frame-tabelle.asp Club alpí Italià: http://www.cai.it/ Telèfons d’interès. Refugi Benevolo: 0039-0165936143 Guarda del refugi Luca Bulgarelli 0039-016643375