Introducció

Som un grup de muntanyencs de la UEC de la Vall del Tenes i l'AEG de Granollers que ens agrada l'esquí de muntanya i durant els darrers anys aprofitem la setmana santa per conèixer diferents indrets dels Alps.

A l'última setmana de març de 1997 anàrem al Parc Natural de l'Stelvio, a Itàlia, concretament a la zona del Cevedale. Els més de 10 pics de 3000 m d'alçada que es poden pujar fins al cim amb esquís i la bona infrastructura de refugis guardats que fan més confortable la travessa, han convertit aquest indret en una excel·lent zona per practicar l'esquí de muntanya.

Geogràficament, el Parc Natural de l'Stelvio, limita al Nord amb l'Otztal, a l'Oest amb el Bernina i a l'Est amb els Dolomites. No hi ha cap pic que superi els 4.000 m ja que l'últim dels Alps direcció a l'Orient és el Bernina, situat més a l'oest. La muntanya més alta és l'Ortler de 3.905 m seguida de Gran Zebrú de 3.851 m i el Cevedale de 3.769 m.

Aquesta zona forma part del Tirol italià. Fins a la Primera Guerra Mundial, el Tirol constituïa una única unitat de parla alemanya i després una part va passar a dependre d'Itàlia. Aquest fet s'observa fàcilment fent una ullada al mapa de la zona on bona part dels accidents geogràfics tenen un nom alemany i un altre d'italià.

Després de consultar amb l'Oriol Guasch, autor d'un article d'esquí de muntanya d'aquesta zona al Vèrtex nº 104, vàrem dissenyar una ruta que ens permetés tenir una visió global del territori però no cal dir que un dels factors més importants per l'èxit de l'empresa és el temps i com que aquesta vegada no va ser massa bo, vàrem haver d'anar fent modificacions sobre la marxa. Per altra banda, un cop que has trepitjat el terreny s'acudeixen noves idees per una propera vegada.

Vull recollir d'una forma resumida les tres possibilitats mencionades anteriorment.

El que volíem fer:
1). Arribar a Santa Caterina de Vallfurva. 1200 km des de Granollers.
2). Pujar al refugi Pizzini i al pic Pasquale de 3553 m.
3). Pujar al Gran Zebrú de 3859 m.
4). Pujar al pic Butzen-Spitze de 3302 m i anar a dormir al refugi Marteller.
5). Pujar al pic Marmotta de 3330 m i anar al refugi Casati.
6). Pujar al pic Cevedale de 3769 m i continuar per la carena fins el pic Palón de la Mare de 3704 m i baixar al refugi Branca.
7). Pujar la Punta Sant Matteo de 3678 m i baixar cap a Santa Caterina de Vallfurva.
8). Tornada.

El que vàrem fer condicionats pel temps, va ser:
1). Arribar a Santa Caterina de Vallfurva. 1200 km des de Granollers.
2). Pujar al refugi Pizzini i al refugi bivac Passi del Zebru a 3028 m.
3). Pujar al Gran Zebrú de 3859 m.
4). Pujar al Monte Pasquale de 3553 m i anar a dormir al refugi Marteller.
5). Pujar al pic Marmotta de 3330 m , el pic Eisseespitze de 3230 m i anar al refugi Casati
6). Pujar al pic Cevedale de 3769 m i tornar al refugi Casati.
7). Baixar a Santa Caterina de Vallfurva i tornar.

El que faríem si un altre cop hi tornéssim seria:
1). Arribar a Santa Caterina de Vallfurva i pujar fins el refugi Branca
2). Pujar al pic Pasquale de 3553 m.
3). Pujar a la Punta Sant Matteo de 3678 m i a la Punta Cadini de 3524 m.
4). Pujar al pic Tresero de 3594 m i anar al refugi Pizzini.
5). Pujar al Gran Zebrú de 3851 m i anar al refugi Casati.
6). Pujar al pic Cevedale de 3769 m i continuar per la carena fins el pic Palón de la Mare de 3704 m i baixar a l'aparcament del refugi Forni.
7). Pujar al pic Forni de 3230 m i tornada.

Resum de la Sortida

El diumenge 23 de març de 1977 a les 5 del matí sortim en cotxe cap a Itàlia . Som quatre muntanyencs, tres de Lliçà d'Amunt i un de Granollers. El viatge fins a Milà el fem sense cap mena de problema, tot per autopista passant per Marsella i Gènova. A Milà, cal estar alerta i evitar d'entrar dins de la ciutat; just a la sortida del peatge cal continuar per l'autoestrada que envolta la ciutat fins arribar a la connexió amb l'autovia de Lecco. Aquesta és una bonica ciutat situada al començament del llac Como; l'autovia ressegueix tot el llac i un cop passat es continua per la vall del riu Adda cap a Sondrio, Bornio i Santa Caterina de Vallfurva. En total són uns 1200 km que recorrem en unes 12 hores. Aquest poblet és una tranquil·la estació d'esquí situada a 1734 m amb una vintena d'hotels de totes les categories. A informació i turisme ens diuen els hotels que disposen de places lliures i escollim el més barat: ADLER Meublé al carrer Via Freita, 13. telf (0342)925093. L'elecció és ben encertada, es tracta d'un hotel tranquil i amb un servei molt atent i a més a més tens un descompte per sopar en un Self Service del poble, barat i bo.

Durant la nit neva i l'endemà, dilluns, tot apareix cobert de blanc i també la carretera que va des del poble a 1734 m al refugi de Forni a 2219 m. Com que la pujada és forta, hem de posar les cadenes al cotxe. Quan som al dret del refugi Stella Alpina a 2.061 m, es trenca una cadena i hem de deixar el cotxe a uns 20 minuts del final de la carretera. Aquests dos refugis són també una bona possibilitat per dormir però el refugi Forni està tancat per obres. Ens equipem i agafem només allò que és imprescindible per la setmana d'esquí de muntanya i ens dirigim al refugi Pizzini a 2700 m d'alçada; a mida que ens enlairem, el temps s'embolica , es tapa i comença a nevar. En un parell d'hores arribem al refugi i ens trobem amb un guarda molt amable que parla una mica el castellà; l'ambient és agradable i el menjar és bo i complert. Ens trobem amb l'únic grup de catalans que passen la setmana en aquesta zona i ens expliquen que avui han intentat el Gran Zebrú però sense aconseguir-ho a causa del mal temps. A mitja tarda, s'aclareix del tot i decidim anar estirar les cames tot pujant al refugi bivac Passi del Zebru a 3028 m situat al mig de la carena que uneix el pic Forni amb el del Gran Zebrú. És una curta pujada d'uns 300 m de desnivell però que val molt la pena per l'excel·lent vista sobre tota la regió. Amb la neu pols que ha caigut durant la nit, fem una baixada fantàstica, llàstima que sigui tant curta!. En conjunt, hem fet 970 m de pujada i 330 de baixada.

El dimarts decidim pujar al Gran Zebrú de 3851 m. El dia s'aixeca amb bon temps i som diferents grups que hem pres la mateixa decisió. Dels 1150 m de desnivell se solen fer uns 600 amb esquís fins al començament d'una canal que dona excés a la cara sud del pic. Deixem els esquís i continuem amb els grampons i piolet; mentre tant el temps s'ha anat complicant i el pic s'ha tapat. Quan estem arribant al final de la canal, contemplem amb sorpresa que les dues colles de davant nostre abandonen i ens queden uns 400 m de desnivell per arribar al cim sense traça i amb neu tova que ens ensorrem fins al genoll. Com que tenim tot el dia per endavant, decidim continuar i juntament amb una parella d'austríacs som els únics que pugem el pic. Quan arribem a dalt, el cim està mig tapat però ens podem fer una idea del superb mirador que és aquesta muntanya i també observem la cara noroest, una immensa paret de gel de 1000 m d'alçada. La baixada és una bona esquiada amb neu pols fins al refugi. En conjunt, són 1150 m de pujada i els mateixos de baixada.

El dimecres és el dia que tindrem el millor temps de la setmana: sense núvols i amb sol. Ens va perfecte perquè és el dia que ens hem de desplaçar més. De sortida ens dirigim al pic Pasquale de 3553 m. Quan som a sota el refugi Casati, deixem part del material i acabem de completar l'ascensió. Aquest pic, al quedar al mig de la regió, és un excel·lent mirador des del qual contemplem tots els pics que volem assolir i les immenses possibilitats d'aquesta zona en quant a la pràctica de l'esquí de muntanya. Després d'una altra bona baixada, tornem a omplir les nostres motxilles i en una hora de pujada arribem al refugi Casati a 3269 m, situat a dalt de la carena que uneix el Gran Zebrú amb el pic Cevedale. Sorprèn trobar-te amb un refugi de quatre plantes a aquesta alçada. De fet, és un edifici construït durant la Primera Guerra Mundial com a caserna militar i després convertit en refugi de muntanya. Descansem una estona en la seva terrassa de fusta i baixem per la gelera Zufallferner cap al refugi Marteller a 2610 m, situat a uns 150 m per sobre de la vall en el seu costat dret. És un refugi molt bonic i acollidor, tot fet de fusta i molt decorat; llàstima d'un ocell que no va parar de cridar durant tota la tarda. La nit és estrellada i just al sortir per la porta del refugi gaudim d'una magnífica vista del cometa Hale-Bopp que llueix amb tota la seva intensitat com si fos un fanalet al mig del firmament. En conjunt, hem fet 1250 m de pujada i 1350 m de baixada.

El dijous pugem el pic Marmotta de 3330 m que forma juntament amb les tres cimes del pic Venèzia una carena que s'entén cap al noroest. A l'igual que el dimarts, a mida que avança el matí, el temps es complica, el vent bufa fort i el pic es mig tapa. Després d'assolir el cim, tornem al refugi i refem el camí del dia anterior cap al refugi Casati. Quan som a sota el pic Eissespitze de 3230 m, decidim pujar-lo perquè és un bon mirador. Quan arribem a dalt ens quedem meravellats de la cara noroest del Gran Zebrú, són 1000 m de paret de gel que es desplomen del cim. Al fons de la vall hi ha l'estació d'esquí d'Innersulden. Baixem a buscar novament la gelera principal que ens portarà fins el refugi Casati. Aquest refugi és immens, té tres grans menjadors al primer pis i tres plantes més amb habitacions petites per dormir. En total, hem fet 1700 m de pujada i 1050 de baixada.

El divendres havia de ser un altre dia de travessa i a més a més per dalt de la carena que uneix el pic Cevedale amb el Parón de la Mare, sempre per sobre de la cota 3500 m. El dia s'aixeca clar però quan ens apropem al cim del Cevedale, el pic es va tapant i la força del vent va augmentant però malgrat les dificultats aconseguim pujar-lo però és del tot desaconsellable fer la travessa. Tornem a baixar pel mateix costat direcció al refugi Casati però el temps s'ha complicat molt; el fort vent, la boira i la neu que comença a caure han esborrat les traces de pujada i la visibilitat és nul·la. Prenem la direcció amb el mapa i la brúixola i amb penes i treballs arribem altra vegada al refugi Casati on passarem la resta del dia ja que el temps segueix igual de dolent. Fem plans per l'endemà i decidim que anirem cap al refugi Branca per pujar a la Punta Sant Mateo. En total, hem fet 500 m de pujada i els mateixos de baixada.

El dissabte, el temps segueix igual: emboirat i nevant. Després d'esmorçar baixem cap a l'aparcament amb l'esperança que millorés el temps. Quan passem pel costat de la vall on comença la pujada a la Punta Sant Mateo, el temps no ha millorat i acabem de baixar fins el cotxe per retornar cap a casa. En total, hem baixat 1200m.

Consells pràctics.

1. Aquesta zona és molt freqüentada i és imprescindible reservar els refugis ja que alguns no són gaire grans. Nosaltres fem les reserves per carta un parell de mesos abans. Les adreces, els telèfons i la temporada d'obertura es troben en el mapa de l'editorial Kompas nº 72.

2. És una zona perfectament apte per qualsevol esquiador alpinista mitjà.

3. A la primavera de 1977, la mitja pensió valia unes 65.000 lires. El menjar és bo i abundant. El preu inclou una cantimplora d'aigua calenta o de te.

4. La majoria dels refugis estan guardats a partir del mes de març.

Bibliografia.

1. LAGO,A. Una setmana amb esquís a l'Ortler (Tirol italià) "revista Muntanya" nº 736, desembre 1984.

2. GUASCH,O. Cevedale-Gran Zebrú: Travessia amb esquís. "revista Vèrtex" º 104, març-abril 1985.

3. CANALS, J. Tres dias por el Ortles-Cevedale. "revista Desnivell" nº 32 nov 87

4. BERREUX, M. i PERMENTIER, M. Les Grands Raids a Sky. Edit. Acla, 1991.

Cartografia.

Mapa Kompas Ortler/Ortles-Cevedale, nº 72, escala 1:50.000 amb rutes d´esquí i amb una guia on hi ha els telèfons i adreces dels refugis.
Carta stradale e dei sentieri della Valfurva, escala 1:40.000 amb més rutes d´esquí que l'anterior.