1. Introducció.
Quan s'apropa la setmana santa ja estem nerviosos, sabem que falten pocs dies de fer l'activitat que més ens agrada: practicar l'esquí de muntanya. Cada any anem als Alps, des de ja fa molt temps.
Cada vegada és més difícil descobrir nous llocs. Aquest any hem anat a la Vanoise - Haute Maurienne. Les possibilitats de practicar l'esquí de muntanya són il·limitades, però cal tenir en compte els dies que es disposen i els refugis oberts, si el que es vol es anar a refugis guardats.
La Vanoise està situada a la Savoia, França. Una de les valls principals és la del riu Arc, lloc a on nosaltres haurem de desplaçar-nos. És una zona dels Alps que està relativament a prop, si la comparem amb altres indrets mes llunyans. Hi ha uns 800 quilometres des del Vallès Oriental. L'itinerari més ràpid per accedir-hi és Granollers-Montpellier-Valence-Grenoble-Saint Jean de Maurienne en autopista, i des de aquesta població s'ha d'agafar la carretera D902 que porta a Modane-Termignon-Bonneval sur Arc.
Realment ens ha encantat, hem trobat amb geleres, cims espectaculars, magnífics descensos, valls encisadores, i sobretot la pujada per la aresta al cim de l'Albaron de 3.637 metres.

2. Descripció de la ruta.
Dissabte, 12 d'abril de 2003.
Vallès Oriental - Refugi Plan du lac (2.383 m.).
Sortim a les 7 del mati per començar a fer quilometres en cotxe. La nostre destinació és el poble de Termignon, mes concretament hem d'anar a l'aparcament del refugi du Plan du Lac. Refugi situat a 2.383 metre, al cap de munt de la vall de Termignon, dintre del Parc Natinal de la Vanoise. Arribem sobre les 3 de la tarda. L'apartament que està a 2.300 metres no es possible arribar-hi en cotxe, l'hem de deixar a on comença la neu a uns 1.650 metres, ens queda 700 metres de desnivell i uns quants quilometres de distancia per arribar al nostre destí. Després de fer la motxilla comencem a fer el llarg camí que ens ha de porta al refugi, arriben sobre les 8 del vespre, en total han estat unes 4 hores de pujada.

Diumenge, 13 d'abril de 2003.
Refugi Plan du Lac (2.383 m.) -Pointe du Grand Vallon (3.136 m.) - Refugi Femma (2.352m).
Sortim del refugi a les 8 del matí. Ens dirigim en direcció sud-est a la Pointe de Lanserlia (2.905 m ) a la qual arribem a les 9,30. Hem de baixar uns 200 metres fins els llacs que hi ha a sota de l'altre costat. Comencem a remuntar altre vegada, sempre en direcció sud-est, per sota de la crête de côte chaude de la seva vessant nord-est. Passem pel plateau anomenat les Coins per pujar finalment fins el cim Pointe du Grand Vallon de 3.136 metres. L'hora d'arribada és aproximadament a les 2 de la tarda. Les vistes al nord: le Grande Casse, le Grande Motte, al nord-est: la Pointe de la Sana, le Grand Roc Noir, a l'Oest: le Dôme de Chasseforêt, i al sud: la vall del riu Arc i les muntanyes de Haute-Maurienne, són esplèndides.
No ens podem entretenir gaire, és tard. Hem de començar el descens. Agafem direcció nord per anar cap a la vall du Grand Vallon, no hem de baixar més dels 2.600 metres, perquè hem de franquejar en direcció nord-est. Quan ja no podem franquejar més, hem de posar les pells als esquís, i remuntar uns 200 metres per anar en direcció a la Reculée i travessar el torrent du Vallonnet, que neix de la gelera del mateix nom, a uns quant centenars de metres mes amunt. Una vegada superats aquests obstacles, trèiem les pells i fem un gran franqueig, sempre en direcció nord-est que ens portarà al torrent de la Rocheure (2.282 m), a sota mateix del refugi de la Femma. Encara, però, haurem de remuntar, i per tant posar pells, els 70 metres de desnivell que ens separa del refugi, al qual, finalment, arribem sobre les 7 de la tarda. Ha estat una jornada llarga i dura, en total 11 hores.

Dilluns, 14 d'abril de 2003.
Refugi de la Femma (2.352 m.) - Refugi Coll de la Vanoise (2.516 m.).
Les nostres previsions inicials eren anar al refugi del coll de la Vanoise pujant el cim Pointe de la Sana (3.436 metres), fer la baixada per la vall de la Leisse i finalment remuntar la vall que porta al refugi del coll de la Vanoise. Els guardes del refugi i guies ens varen informar que les condicions per fer aquesta travessia no eren del tot favorables, degut a que la llarga cresta de les Rochers de la Sana no estava en les millors condicions per travessar-la. Donada aquesta situació decidim anar al refugi del coll de la Vanoise per la vall
Sobre les 9 del matí, després d'esmorzar tranquil·lament, fem el llarg descens de la vall de la Rocheure. Hem de passar pel Refugi d'Entre Deux Eaux per arribar finalment al peu del torrent de Leisse a uns 2.000 metres. Una vegada a l'altre canto del torrent hem de pujar els 500 metres de desnivell que ens queden per arribar al refugi del coll de la Vanoise. Aproximadament arriben sobre les 3 de la tarda. En que en total hem estat de 6 hores per fer aquest recorregut.

Dimarts, 15 d'abril de 2003.
Refugi Coll de la Vanoise (2.516 m.) - Refugi Plan du Lac (2.383 m.) - Termignon - Bonneval sur Arc.
Els plans d'avui són anar al cim de la Dôme de Chasseforêt de 3.586 metres, un dels més clàssics de la zona, per desprès fer el descens per la glacera de l'Arpont que ens portarà al refugi del mateix nom a 2.309 metres i baixar a buscar el cotxe a Termignon. Una jornada llarga, però factible i d'una gran bellesa.
A les 6 del matí, l'hora de l'esmorzar, hi ha una boira molt espessa, amb una visibilitat nul·la, i amb refregues de vent molt fortes. Aquest temps fa que esperem fins les 9 del matí per prendre una decisió i mirar si milloren les condicions climatològiques, tenim dues possibilitats: fer la ruta prevista i dormir al refugi de l'Arpont (ja no ens donarà temps anar al cotxe) o baixar per la vall fins al cotxe. A 2/4 de 10 del matí el temps no ha canviat, no podem esperar gaire més, la baixada per la vall també es molt llarga i pesada. Finalment a les 10 del matí decidim marxar en direcció a la vall i anar al refugi Plan du Lac. Hem de fer part del recorregut d'ahir. No més al sortir ens perdem, hem de tornar altre cop al refugi i tornar a orientar-nos correctament, després si que encertem la direcció. Fem el descens fins el torrent de Leisse amb escassa visibilitat i amb molt vent. A la vall el temps es començar a aclarir. Després de travessar els torrents de Leisse i de la Rocheure hem de remuntar uns 400 metres de desnivell fins el Refugi Plan du Lac, al qual arriben a les 2 de la tarda. Dinem una mica i a les 3 de la tarda emprenem altre cop el descens. La nostre sorpresa és que la maquina llevaneus ha començat a treballar a la pista i ens hem quedat sense neu. La nostre sort és què era l'hora de plegar dels operaris i ens porten fins al cotxe, ens han estalviat unes dues hores a peu. Arribem a les 5 de la tarda, en total, si descomptem l'hora del dinar, han estat 6 hores de travessia.
Ens canviem de roba i anem a buscar un lloc per dormir a Bonneval sur Arc, localitat on comença la segona part de la nostra ruta. A Bonneval hi ha un chalet refugi del CAF, no hi ha guarda però esta molt ben equipat, té dutxes. Està buit, és tot per nosaltres!.

Dimecres, 16 d'abril de 2003.
Bonneval sur Arc (1.808 m.) - Refugi Carro (2.759 m.).
Avui hem de pujar al refugi Carro. Esmorzem tard, sobre 2/4 d'11 del mati sortim en direcció a l'Ecot que està a 2.024 metres. Hem de seguir una pista on es practica l'esquí de fons, també hem vist gossos que arrosseguen trineus. Hem de seguir la vall del riu Arc en direcció nord-est, però al voltant dels 2.150 metres, al lloc anomenat La Duis, hem de deixar la vall principal que tomba a l'est i seguir en direcció nord-est cap al torrent de Ruisseau. Guanyem alçada ràpidament fins arribar a una gran plateau al voltant dels 2.600 metres. Ens queda l'últim tram per arribar al refugi, la qual cosa fem sobre les 3 de la tarda. Han estat 4 hores i mitja de pujada.
La guarda del refugi ens ha comentat que demà haurem de sortir a les 6 del matí, i per tant l'hora de l'esmorzar serà 2/4 de 6. Això vol dir que avui a les 9 del vespre ja haurem d'anar a dormir. Es una pena perquè no podrem contemplar la sortida de la lluna. No hi ha cap núvol, l'espectacle pot ser únic, però haurà de ser una altre vegada.

Dijous, 17 d'abril de 2003.
Refugi Carro (2.759 m.) - Col des Pariotes (3.034 m.) - Col de trièves (2.980 m.) - Col de Grand Méan (3.214 m.) - Refugi des Evettes (2.590 m.).
Ens lleven a l'hora prevista, el cel esta il·luminat, el sol encara no ha donat senyals de vida. Després de l'esmorzar fem els preparatius per començar la ruta. A les 6 del matí sortim del refugi, la lluna esplèndida brilla com mai, mirant-la ens fa somiar, però no ens podem entretenir gaire en contemplar-la, avui tenim una ruta llarga i complicada. Hem de travessar el coll de trièves, té una pendent molt forta i el perill d'allaus s'incrementa molt després de les 10 del matí.
Agafem direcció sud-est per sobre del llac Blanc que deixem a la esquerra i busquem una canal que ens portarà a col des Pariotes 3.034 metres, arribem a les 7 del matí. Trèiem les pells, hem de baixar uns quant mestres per la Vall des Source de l'Arc. Decidim encarar el col de trièves el més a la dreta possible, per això baixem en direcció sud fins els 2.600 metres just a sota de les parets de les Quilles de trèvieres, aquí posarem les pells i farem un gran franqueig a l'esquerra direcció sud-est. La pendent es obliga a fer moltes voltes maria, però la neu es estable. Arribem al col de trièves a 2/4 de 9 del matí. Una vegada al coll hem de fer un petit decents fins al peu del Glacier du Mulinet, hem d'agafar direcció sud fins el col de Grand Mèan a 3.214 metes, triguem una hora i mitja en travessar la gelera, semblava que estaríem 10 minuts. Són les 10 del matí. Tot ha anat molt bé, ara solament ens queda el descens final fins al refugi, mes de 700 metres, ens ho agafem en calma per anar contemplant el magnífic paisatge que ens elvolta. La neu està molt bé. Agafem direcció sud per Glacier du Grand Mèan fins al peu de la cresta de la Pointe Francesetti. Aquí seguirem baixant ara en direcció oest fins el llac des Evettes, que passarem el mes amunt possible, per acabar en direcció nord fins al peu del refugi. Haurem de posar les pells als esquís per superar els 100 metres de desnivell. Arribem a 2/4 de 12 del mati. En total han estat 5 hores i mitja d'una ruta excepcional.
Des del refugi es veu una vista impressionant del cim de l'Albaron de 3.637 metres, objectiu de demà, i dels altres cims que hi ha per sobre del Glacier des Evettes, com el cim Ciamarella de 3.489 metres, Pointe Tonini de 3.327 metres i la Pointe de Sèa de 3.213 metres.

Divendres, 18 d'abril de 2003.
Refugi des Evettes (2.590 m.) - L'Albaron (3.637 m.) - Refugi d'Avérole (2.229 m.).
Avui hem de pujar l'Albaron un cim majestuós, amb una gran gelera, amb seracs i esquerdes, pendents molt fortes i una aresta final relativament fàcil però delicada.
A les 7 del mati sortim del refugi des Evettes, agafem direcció sud per fer la petita baixada de 100 metres, posem les pells als esquís per travessar el plan des Evettes. Arribem davant de la primera barrera de seracs a 2.700 metres, aquí comença la pujada. Girem a l'esquerra direcció sud-est per poder superar-la i una vegada a sobre ens tornem a decantar en direcció sud, per després fer un semicercle en direcció nord-oest i així poder encarar una segona barrera de serecs. Aquí hi ha llocs on la pendent sobrepassa els 50 graus. La dificultat de fer les voltes maria és gran. Anar sense esquís no és gaire prudent degut a l'estat de la neu i també perquè a sota nostre hi ha esquerdes. Tot això fa que estiguem concentrats i que la progressió sigui molt lenta. Una mica més a munt dels 3.200 metres, superades les pendents més fortes, hem de tornar a agafar direcció sud per anar cap a la petite Muraille d'Italie. No hem d'arribar-hi, uns metres abans hem de tornar a tombar a la dreta, direcció nord-oest per anar a la Sella de l'Albaron a 3.474 metres que arriben a les 11 del matí.
Ara tenim dues possibilitats per arribar al cim: la primera es anar per l'aresta i la segona fer una baixada per l'altre canto de la Sella fins als 3.200 metres i pujar per el Glacier du Colerin. Nosaltres hem optat pujar per l'aresta. Ens posem els esquís a la motxilla, ens col·loquem els grampons, agafem el piolet, ens posem la motxilla a l'esquena i comencem la pujada final. L'aresta és molt aerea, per un costat hi ha el Glacier des Evettes i per l'altre costat hi ha el Galcier du Colerin. La neu està bé i la progressió és relativament fàcil i ràpida, però hem d'anar en compte, una relliscada per qualsevol dels dos costats serà molt perillosa. Arribem al cim sobre les 12 del migdia. El dia es excepcional, amb una vista increïble: el Mont Blanc, el Gran Paraiso, La Neije, i moltes altres muntanyes es veuen amb molta claredat.
Per anar al refugi d'Avérole a 2.229 metres hem de baixar pel Glacier du Colerin. Normalment des del cim ja es pot baixar esquiant, però aquest any hi ha poca neu i cal fer un rappel equipat per una estreta canal d'uns 20 metres que porta al peu de la glacera. Aquí és on ens col·loquem els esquís per fer el magnífic descens d'uns 1.400 metres de desnivell. L'arribada al refugi és aproximadament sobre les 2 de la tarda. En total hem trigat 7 hores.
Ha estat un dia únic!, inoblidable!.

Dissabte, 19 d'abril de 2003.
Refugi d'Avérole (2.229 m.) - Quille d'Arbéron (3.554 m.) - Refugi d'Avérole (2.229 m.) - Bonneval sur Arc - Vallès Oriental.
Després de l'esmorzar sortim a les 7 del matí en direcció sud-est per baixar a peu els quasi 100 metres de desnivell que ens separa del torrent d'Arnès. Una vegada hem travessat el torrent ens posem els esquís i comencem la pujada per la canal que hi ha a sota de la vessant est de la Crête de Vallettaz, que ens portarà al coll d'Arberon a 3.022 metres. Des del coll decidim la ruta que ens ha de conduir fins els cim. No hi ha massa neu, segons els alpinistes locals. Girem a l'esquerra en direcció al glacier d'Arbéron, que superem d'esquerra a dreta fins arribar el mes amunt possible de l'aresta sud-oest. Deixem els esquís quan s'acaba la neu. Fem la pujada final amb els grampons posats donat que hi ha zones on hi ha neu i gel. A les 12 del migdia arribem al cim. A la banda Italiana no es veu res, hi ha un mar de núvols que arriba just fins el cim, però s'endevina que la paret deu ser vertiginosa. Anem a buscar els esquís per començar la baixada. No anem pel mateix itinerari de la pujada, ens decantem cap a la dreta i anem agafant diferents pales que ens porten al fons de la vall, remuntem l'ultima pujada al refugi. Arribem a les 2 de la tarda. Han estat les ultimes 7 hores de la nostre sortida.
La pista que arriba fins el refugi no hi ha neu, això ens dona la possibilitat de trucar a un taxi perquè ens porti a Bonneval sur Arc i estalviar-nos un mínim de 2 hores en fer la baixada fins al peu de la carretera D902.
A les 5 de la tarda comencem el viatge cap a casa. Durant la tornada ens ha donat temps en pensar que hem tingut una excepcional setmana d'esquí de muntanya, molt difícil d'oblidar i amb un temps esplèndid.

Ruta efectuada per Josep Viñeta i Biel Grau de UEC de la Vall del Tenes i Carles Garcia de l'Agrupació excursionista de Granollers.

3. Resum de les etapes.

4. Dades d'interès.
Material
Individual:
Budrier - Bagues - Material per assegurar - Piolet - Grampos - Arva - Sonda - Pala.
Col·lectivament:
Corda - Pells de recanvi.

Refugis
- Refugi Plan du lac (2.383m) - Reserves tel. 0479203712 o 0479205085
- Refugi Femma (2.352m) - Reserves tel. 0479203300 o 0479054540
- Refugi Coll de la Vanoise (2.516 m.) - Reserves tel. 0479553225 o 0479082523
- Refugi-xalet Bonneval sur Arc (1.810m.) - Reserves Pizzeria La Benna - tel. 0479058378
- Refugi Carro (2.759 m.) - Reserves tel. 0479059579
- Refugi des Evettes (2.590 m.) - Reserves tel. 0687839062
- Refugi d'Avérole (2.229 m.) - Reserves tel. 0479058133
Per telefonar a França cal marcar el 0033 i treure el zero inicial del número desitjat.

Adreces d'internet
- http://www.clubalpin.com
- http://www.vanoise.com
- http://www.savoie-maurienne.com/
- http://alpinisme.camptocamp.com/fr/
- http://www.meteo.fr

5. Cartografia.
- Vanoise massif et parc natinal - Didier Richard (11) - 1:50.000
- Haute Maurienne Grande Casse - Ign (3633 ET) - 1:25.000
- Les Trois Vallées Dent Parrachée - Ign (3534 OT) - 1:25.000

6. Bibliografia.
- Guide des Raids a Skis - Pierre Merlin - Editorial Denoël.
- Les Grands Raids a Ski - Michel Benuex & Michel Parmentier - Acla Editions.
- Alps amb esquís - Oriol Guasch - Desnivel Ediciones.