1. Introducció.
La setmana Santa d'enguany hem volgut tornar a Àustria. Per no repetir cap zona de les que ja havíem estat, (Silvretta i Otztaler), hem anat al Grup del Venediger. El Venediger forma part del massís Hohe Tauern que està situat a l'Osttirol, (Tirol Oriental), a sud-est de la ciutat d'Innsbruck. Una de les ciutats més important és Lienz. El massis dels Dolomites Italians, al sud, són molt a prop. La nostre destinació és la vall de Prägraten.
Hem analitzat diferents rutes en cotxe per accedir a la zona que hem escollit, la mes ràpida i de menys distancia és la que passa per Itàlia. Són uns 1.400 quilometres, la major part per autopistes. El recorregut és el següent: Vallès Oriental - Nimes - Aix en Provence - Ventimiglia - Piazenza - Brescia - Verona - Trento - Bolzano - Brunico - Lienz - Matrei - Prägraten.
A part de realitzar la travessia entre els refugis: Essener Rostockerhütte - Kuersingerhütte - Johannishütte. Volíem pujar els següents cims: Simonyspitze de 3.441 metres, Grosser Geiger de 3.360 metres, Schlierferspitze de 3.289 metres, Keeskogel de 3.291 metres, Gross Venediger de 3.687 metres, Weisspitze de 3.200 metres i el Kreuzspitze de 3.164 metres.
El mal temps solament ens ha permès pujar dos cims, el Gross Venediger i el Kreuzspitze, però hem pogut fer la ruta entre els refugis. Això si, amb unes condicions bastant difícils: descensos perillosos amb cerecs i esquerdes. Poca visibilitat degut al mal temps i a la boira, fortes nevades amb vent i fred. Tot i aquestes condicions, podem dir que hem gaudit d'aquesta zona tant alpina. No cal dir que la neu ha estat excel·lent en quasi bé tots els descensos, amb unes pendent molt assequibles. Per tant és un lloc molt recomanable per practicar l'esquí de muntanya, la llàstima es que està lluny de casa nostre.

2. Descripció de la ruta.
Dissabte, 3 d'abril de 2004. Vallès Oriental - Piazenza.
Sortim del Vallès Oriental a les 3 de la tarda. Sobre les 11 del vespre, ja estem cansats de conduir i decidim buscar un hotel. Hem de sortir de l'autopista i ens trobem a la ciutat de Voghera, a prop de Piazenza.

Diumenge, 4 d'abril de 2004. Piazenza - Streden (Prägraten) 1.403 metres - Essener Rostockerhütte 2.208 metres.
De 8 del mati fins a les 3 de la tarda estem a la carretera. Una vegada arribats a la vall de Prägraten busquem el parkin de Streden on deixarem el cotxe tota la setmana. Streden és el punt de partida de la nostra sortida, està a una alçada de 1.403 metres.
Una vegada equipats amb tot el material i el menjar, a 2/4 de 4 de la tarda, comencem a caminar en direcció nord-oest per una pista que ens portarà al peu d'un petit telefèric que pot carregar fins a 350 quilos. Tenim l'opció de posar les motxilles a dins del telefèric i trucar al refugi Essener Rostockerhütte amb el telèfon que hi ha per fer-lo pujar. Decidim pujar amb les motxilles a l'esquena i agafem el camí que surt del davant del telefèric, que s'enfila pel bosc. No hi ha molta neu. De tant en tant ens hem de treure els esquís. Fins a la cota 2.000 sembla que juguem al gat i a la rata amb la neu i els esquís. A 2/4 de 7 de la tarda arribem al refugi, que està a una alçada de 2.208 metres.
A Àustria els refugis són molt confortables, semblant hotels. Hi ha, entre altres serveis: dutxes d'aigua calenta, bar - restaurant, habitacions amb diferents nombre d'ocupants, servei de guia, etc., etc.
Quan ens disposem a sopar, sobre les 8 del vespre, sembla que tothom ja ho ha fet. Som la novetat del refugi!!, a part d'un grup de francesos som els estrangers que han vingut de més lluny. En un principi ens confonent per italians, però aviat ens encarreguem de reivindicar la nostra condició de Catalans. Queden parats que vinguem de tant lluny per practicar l'esquí de muntanya. Els hi expliquem que cada any per setmana santa fem una ruta pels Alps. Aviat arriba l'hora del silenci i anem a dormir.

Dilluns, 5 d'abril de 2004. Essener Rostockerhütte 2.208 metres - Reggentörl 3.056 metres - Essener Rostockerhütte 2.208 metres.
El baròmetre ha baixat considerablement, a fora neva molt!!. Esmorzen a l'hora convinguda, (7 del matí), i després, tots els grups comencen a desfilar per començar la seva activitat. Nosaltres ens miren amb cara de "poker", pensem que amb aquesta nevada al Pirineu normalment no sortim. Fem una mica el despistat i ens quedem sols al refugi. No volem ser menys que els altres grups i decidim equipar-nos per marxar i fer la ruta prevista per avui, (almenys intentarem fer el màxim que puguem).Tenim previst anar al West Simonyspitze de 3.488 metres remuntant el Reggentörl de 3.056 metres. A les 8 del matí sortim en direcció oest. Evidentment som els últims i ens trobem les traces fetes. A mesura que avança el temps ens anem creuant amb els diferents grups, tots baixen. Nosaltres decidim continuar cap amunt. Arribem al coll amb el grup francès sobre les 11 del matí, som els units grups que hem arribat fins aquí, però no anirem més lluny. Cada vegada el vent és més fort i el fred és més intents, a més no tenim gens de visibilitat, per tant, cal començar el descens pel mateix lloc de la pujada. Els Francesos ens acompanyen en el descens que efectuem amb una neu excel·lent. Després d'arribar al refugi, a la 1 de la tarda, dinem i fem una petita migdiada. Segueix el bon ambient a l'hora del sopar i aprofitem per comentar amb el guarda la ruta de demà.

Dimarts, 6 d'abril de 2004. Essener Rostockerhütte 2.208 metres - Coll oest del Grosser Geiger 3.200 metres - kursingerhütte 2.562 metres.
Avui és un dia de travessia i el temps no es gaire estable, mes aviat la tendència es la mateixa d'ahir, el baròmetre no ha variat. Comencen la nostra marxa a 2/4 de 8 del mati en direcció nord seguin la part alta de la vall del riu Maurer. Volem anar al Cim Grosser Geiger de 3.360 metres, per després fer el descens per l'altre vessant i anar al kursingerhütte. Som nombrosos els grup que anem per la mateixa ruta, però ens adonen que aviat la majoria gira en direcció est per anar al Johannishütte. Solament quedem nosaltres i els francesos altre vegada. Continuem pujant en direcció nord fins a una roca característica que està sobre els 2.900 metres, aquí prenem direcció nord-est per arribar al coll oest del Grosser Geiger de 3.200 metres. Arribem al coll sobre 2/4 de 12 del migdia, amb molt mal temps i boira. Això ens fa prendre la decisió de no pujar al cim i conjuntament amb els francesos ens dediquem a instal·lar el rappel per fer el descens a vessant nord. És un rappel llarg i complicat, sobretot a la sortida, ja que hi ha molta pendent i la neu no es gaire estable. Si afegim la boira i que en tant en tant neva, podríem dir que és un rappel fantasmagòric.
Entre una cosa i altre comencem els descens per la Obersulzbach kees a les 1 de la tarda. És un descens que hem de fer amb molta cura, hi ha moltes esquerdes, grans cerecs i passos obligats. Els francesos baixen primer i a més, els tres primes, ho fan encordats. Tots els altres seguim les mateixes traces. Hem tingut una mica de sort, ja que per una estona el cel s'ha destapat i hem tingut una visibilitat excel·lent, just per comprovar si anàvem en la direcció correcta.
Veiem el kursingerhütte al nord, lluny!, molt lluny!!. Per arribar-hi en primer lloc prenem direcció nord fins arribar a la morrena superior, la qual seguirem per la seva vessant oest fins el final de la mateixa a 2.500 metres. Aquí franquegem en direcció nord-est fins que al voltant dels 2.400 metres. Mengem una mica i posem les pells. Ara ens tocarà pujar. A les 4 de la tarda comencem l'ultima part de l'etapa d'avui. Seguim direcció nord-est com si volguéssim anar al Zwischensuizbachtörl fins a la cota 2.550. Aquí girem en direcció nord-oest fins arribar a un petit coll a 2.638 metres. Ara caldrà fer un descens en direcció oest fins el refugi que està a 2.562 metres. Arribem a 2/4 de 6 de la tarda. El refugi està pràcticament buit, hi ha pocs grups, la gent no vingut pel mal temps.

Dimecres, 7 d'abril de 2004. kursingerhütte 2.562 metres.
El temps ha empitjorat notablement, les condicions per sortir son molt dolentes. La nostra intenció es anar al Keeskogel de 3.291 metres ja que donem totalment per descartat el Schlierferspitze de 3.289 metres. De moment, però, hem decidit esperar-nos a que millori el temps. Els francesos marxen cap al Venedigercharte, ja que no tenen cap dia de marge, així que ens desitgem tota la sort del mon.
A ultima hora de la tarda, de cop i volta, ens trobem amb un cel sense cap núvol. És el primer dia que veiem completament les muntanyes que ens envoltant. La vista es excepcional, la claredat de l'atmosfera, la gran quantitat de neu, i el sol de la tarda fa que la llum que hi ha sigui única. Estem entusiasmats i esperem ansiosament que arribi demà.

Dijous, 8 d'abril de 2004. Kursingerhütte 2.562 metres - Gross Venediger 3.687 metres - Johannishütte 2.121 metres.
A les 8 del mati comença la nostra marxa cap al coll Venedigercharte de 3.413 metres, que esta sota del Gross Venediger, amb un dia excel·lent. Primerament hem de prendre direcció est per anar al Zwischensuizbachtörl, però no acabem d'arribar-hi, al voltant dels 2.850 metres girem en direcció sud-est esquivant esquerdes i cerecs. Arribem al Venedigercharte a les 12 del migdia cansats. Hem obert traça nova pels 60 centímetres de neu que ha caigut durant aquests darrers dies. Ens trobem en un gran plató, molt fàcil de pedrers en cas de mal temps. Mengem una mica per recuperar forces.
Tot seguit prenem direcció sud-oest per remuntar els 270 metres que ens queda per arribar al cim, cosa que fem sobre les 2 de la tarda. A dalt del cim hem d'anar en fila d'un, es molt estret i perillós, Una relliscada a qualsevol de les dues vessant es irreversible. La gran quantitat de neu fa que la creu del cim sembli més baixa i petita del que realment és.
Aquest és un moment esperat per tots, som a dalt del Gross Venediger, contemplant les muntanyes que ens envoltant. Un dia esplèndid i una neu que promet a l'hora de fer el descens. Aprofito per agafar la brúixola que sempre m'acompanya a la muntanya i miro el nord, son uns instants molt especials i emotius.
Iniciem el descens per anar al Johannishütte. Ara hem d'agafar direcció sud-est per arribar al Rainertörl de 3.422 metres, (just al sud del Venedigercharte). Una vegada al coll agafem direcció sud per la Mullwitzkees, per arribar al refugi Defreggerhaus a 2.962 metres, (que està tancat). Des d'aquí baixem en direcció sud-oest pel costat esquerra del telefèric que porta el material al refugi, seguin la ruta de l'estiu. Finalment, sobre les 4 de la tarda arribem al nostre destí. Ha estat un gran descens i un gran dia.

Divendres, 9 d'abril de 2004. Johannishütte 2.121 metres - Kreuzspitze de 3.164 metres - Wiesenkreus (Prägraten) 1.484 metres - Trento
Avui és l'últim dia que fem activitat de muntanya i aprofitem el cami de baixada per pujar el Kreuzspitze de 3.164 metres. Per anar al cim hem d'agafar direcció sud seguin la ruta de descens que ens portarà a la Vall de Prägraten. Sobre els 2.020 metres ens trobem amb l'antic refugi Ochsnerhütte, aquí deixem el material que no necessitem per pujar, ja que després el podrem recuperar. Tot seguit agafem direcció est remuntant fins el coll que hi ha entre el Tulpspitze i el Kreuzspitze a 2.948 metres. Acabem de pujar al Kreuzspitze per una rampa de neu no gaire bona. El temps s'està complicant amb un fort vent i molta boira. Hem trigat 4 hores en arribar al cim des de que hem sortit del refugi a les 8 del mati, però no tardem ni 5 minuts en començar a fer el descens.
Una vegada arribats al Ochsnerhütte, recollim els nostres estris i seguim el descens, sempre en direcció sud fins el parkin de Wiesenkreus a Hinterbichl. Des d'aquest punt, on comença la carretera asfaltada, truquem per telèfon a un taxi perquè ens porti a Streden, lloc on tenim el cotxe. A les 4 de la tarda comença el viatge de tornada. Decidim sopar i dormir a prop de la ciutat de Trento.

Dissabte, 10 d'abril de 2004. Trento - Vallès Oriental
Després de l'esmorzar a les 8 del matí sortim en busca de l'autopista que no deixarem fins 12 hores mes tard, l'hora de l'arribada a Granollers.

3. Resum de les etapes de muntanya.

4. Dades d'interès.
Petit diccionari muntanyenc
Kees - Gelera.
Hütte - Refugi
Törl - Coll
Spitze - Pic

Material
Material individual:
Budrier - Bagues - Material per assegurar i rappel - Piolet - Grampos - Arva - Sonda - Pala.
Material col·lectivament:
Corda - Pells de recanvi.- Gps

Refugis
1) Essener Rostockerhütte 2.208 metres.
Reserves per telèfon: +43-4877-5101 o +43-4877-5473
Reserves per correu electrònic: info@essener-rostockerhuette.at
Web: http://www.essener-rostockerhütte.at/
2) kursingerhütte 2.562 metres.
Reserves per telèfon: +43 6549 7986 o +43 6565 6450
Reserves per correu electrònic: info@kuersingerhuette.at o josef.hetz@sbg.at
Web: http://www.kuersingerhütte.at/
3) Johannishütte 2.121 metres.
Reserves per telèfon: +43 4877 5150 o +43 4877 5387
Reserves per correu electrònic: office@johannis-huette.at
Web: http://www.johannis-hütte.at/

Adreces d'internet
http://www.hohetauern.at
http://www.peakware.com/encyclopedia/peaks/grossvenediger.htm
http://www.publish.at/trekking/default.htm
http://www.zamg.ac.at/index.php3
http://www.alpenverein.at/portal/index.asp
http://www.osttirol-online.co.at

5. Cartografia.
Alpenvereinskarte - nº 36: Venedigergruppe - 1:25.000 (versió esquí de muntanya).

6. Bibliografia.
- Guide des Raids a Skis - Pierre Merlin - Editorial Denoël.
- Les Grands Raids a Ski - Michel Benuex & Michel Parmentier - Acla Editions.

7. Component de la sortida
Aquesta ruta ha estat feta per Biel Grau, Josep Viñeta i Miquel Canadell de la UEC de la Vall del Tenes i Carles Garcia de l'Agrupació Excursionista de Granollers.