Per poder fer esquí de muntanya es necessita tenir un equip especial, sense ell no es podria practicar aquesta activitat, aquest equip el podem anomenar:

• Esquís.
• Fixacions.
• Ganivetes.
• Pells.
• Pals.
• Calçat.
• Material complementari.

Esquís.

Els fabricants han optat per crear un model específic per a la pràctica de l'esquí de muntanya. Han estat construïts amb l'idea de ser lleugers possible i al mateix temps resistents. És un esquí pensat per ser fàcil de manejar tant a la pujada com a la baixada, en neus fàcils i pesades. Això s'aconsegueix amb una espàtula tova, mentre que l'estabilitat en neus dures i gelades s'aconsegueix mitjançant un centre dur. Normalment té un forat a l'espatula i a la cua per poder muntar una camilla d'emergència.

Fixacions.

La fixació és l'element que mantindrà unida la bota amb l'esquí. La seguretat i el pes són els elements més importants a l'hora d'escollir una fixació. Hem de tenir en compte els següents punts de seguretat:

• Seguretat en caigudes laterals i frontals.
• En la pujada no limiti el angle del talo.
• Construcció senzilla, lleugera i a la vegada de gran duresa.
• Mataries que suportin baixes temperatures.
• Facilitat per canviar la fixació de pujada a baixada sense treure els esquís.
• Regulació conjunta per a la pujada i la baixada.
• Mínims racons on la neu pugi fer pans i bloquejar els mecanismes.

Com un accessori important tenim l'alça, que serveix per disminuir el pendent i així augmenta el rendiment perquè es treballa amb el peu més planer.

Ganivetes.

Ganivetes o grampons d'esquí permeten una marxa més segura quan anem de pujada per la neu dura. És important que el muntatge sigui simple i ràpid. La seva resistència a la deformació ha de ser mínima. Aquest mecanisme ha de suportar baixes temperatures i el gel. Hi ha dues modalitats de ganivetes, les fixes i les mòbils.

• Mòbils: van acoblades a la part mòbil de la fixació, així quan aixequem el peu també s'aixeca la fixació i la ganiveta, permet una progressió més ràpida al no arrossegar-la.
• Fitxa: són les que van acoblades a l'esquí, sempre estan en la mateixa posició.

Pells de Foca.

Per progressar en terrenys que fan pendent es fa servir la pell de foca antiderrapant, feta de material sintètic. Les propietats més importants són:

• Resistència a la formació de pans de neu sota la pell
• Diferents graus d'absorció d'aigua.
• Resistència al lliscament cap endavant.
• Comportament antiderrapant en neus dures.
• Adherència de l pell a l'esquí.

Atenent a la forma d'enganxar-se a l'esquí podem diferenciar dos tipus de pells, les tensades, que pràcticament ja no es fan servir, i les adhesives.

Pals.

S'ha de procurar que siguin resistents i al mateix temps lleugers. Hi ha models que es poden convertir en sondes i n'hi ha d'altres d'extensibles que permeten la regulació de la seva alçada mitjançant un mecanisme de pressió.

Calçat.

Són Botes d'esquí de muntanya especialment dissenyades per aquesta activitat, que permeten la flexibilitat a l'hora de la pujada i en canvi són rígides a l'hora de la baixada. Són de plàstic i cal tenir cura del boti interior, sempre hauria d'estar sec.

Material Complementari.

A part del material que es necessita per practicar a la muntanya a l'hivern, com la roba d'abric i el material alpí, com piolet, grampons cordino, etc. depenen de la dificultat de la sortida s'ha de fer esment als següents materials:

• Pala
• Sonda
• Aparell de recerca de víctimes d'allaus (ARVA)
• Ulleres
• Crema solar

Bibliografia

• Muntanya amb esquís. Escola Catalana d'alta muntanya / Pleniluni.
• Teoría y Práctica del esquí de montaña. Editorial Desnivel.