La neu evidentment la neu és l'element bàsic i indispensable per a la pràctica de l'esquí de muntanya. Per tant és important intentar conèixer-la. Hi ha diferents tipus i qualitats de neu, cada una amb les seves característica. Neu fresca: és la neu que acaba de caure, normalment serà una neu seca, amb poca densitat (100Kg/m3), no es deixa empedreir. Neu pols: La seva estructura és a base d'acumulacions de volves de neu amb poca cohesió, quan s'esquia amb neu pols provoca que s'exeiqui. Neu ventada: aquesta neu es conseqüència de l'efecte del vent i el resultat pot tenir diferents qualitats de neu, sempre, però serà més dificultós esquiar sobre aquest tipus de neu. Neu dura: és una neu compactada. Neu gelada: El procés de fusió i gelada han estat determinants per fer desapareixa les valves de neu i per tant la neu serà una superfície llisa i brillant. Neu humida: Bé per la pluja o per la temperatura elevada que fonen part de la neu, la neu humida es una barreja de neu amb aigua, quan la proporció d'aigua és més gran mes densa és la neu i per tant serà més humida. Neu Primavera: No es un tipus de neu concreta, sinó que va canviant segons avança el dia. A les primeres hores del dia la neu és dura, al augmentar la temperatura passa a ser pols i transformar-se finalment en humida. Per la tarda es forma una capa de neu costra al comença a baixar la temperatura. Neu costra: tenim una primera capa de neu dura i a sota una capa de neu doba. Hi ha diferents tipus de neu costra: Una placa de vent sobre una capa de neu pols. Una capa de neu en fusió-geleda sobre una capa de neu pols. Una capa de neu en fusió-geleda sobre una capa de neu humida. Els allaus. Sense cap mena de dubte, els allaus és un dels perills més gran que té un esquiador de muntanya. La característica més problemàtica és la seva incertesa a l'hora de produir-se. Tenim diferents tipus d'allaus: Allau de placa: Es tracta de l'allau d'una placa de vent. L'ancoratge del fons té poca resistència. Quan un esquiador passa per una placa, pot tallarla fàcilment anul·lant l'ancoratge superior, també pot provocar un petit desplaçament de la placa trencant els ancoratges laterals i inferior, si tenim en compte que l'ancoratge de fons està poc cohesionat, malauradament, és quant es donen les condicions que provocant un allau. Allau de neu pols: La neu pols té una cohesió molt petita i també té una densitat molt baixa, desaprès d'una gran nevada, donades aquestes característiques, es poden produir allaus si el terreny és inclinat. Allau de neu primavera: L'escalfament i fusió de la neu redueix la resistència dels ancoratges, enclòs el del fons per on pot corre l'aigua. La neu primavera té una gran densitat i per tant pesa molt, el recorregut d'un allau és petit i lent, no te molt perill.