Arribats a Dar es Salaam capital de Tanzània i davant la impossibilitat de trobar un hotel per a passar-hi la nit, viatgem tot seguit, amb un autobús de línia, cap el nord del país, fins arribar a Marangu, l'últim poble que es troba a la ruta normal d'ascensió al Kilimanjaro. Després d'un parell de dies de descans i preparatius a Marangu, anem fins l'entrada del Parc Nacional del Kilimanjaro per contractar el guia, el qual és obligatori de portar, i els portejadors i iniciem, tot seguit, l'ascensió del Kilimanjaro la qual no té cap mena de dificultat tècnica, però si que té el greu problema de l'aclimatació a l'alçada. La Pujada durant quatre dies transcorre pels paratges més contrastats i fascinants que hom pot imaginar. El primer dia es travessa una exuberant i espessa selva equatorial, amb una frondosa vegetació, humitat, immensitat de plantes i flors diferents, fins arribar al refugi Mandara Hut, a 2.727 metres.

A la següent jornada es deixa enrera la impressionant selva i s'entra en una zona de vegetació baixa, verda, amb petits rierols d'aigua fresca i transparent. Travessant aquest paradís s'arriba al segon refugi l'Horombo Hut a 3.720 metres. i des d'on s'albira i s'entreveu al fons el cim del Kilimanjaro cobert per les seves neus perpètues.   El tercer dia l'ascensió és xocant i desconcertant; desapareix la vegetació i es penetra en un enorme desert volcànic i absolutament sec. Després d'aquesta enorme superfície, anomenada "The Saddle" i que es troba justament entre els dos cims del Kilimanjaro i del Mawenzi, hom arriba a l'últim refugi, el Kibo Hut a 4.750 metres.   L'endemà, el diumenge dia 8 d'agost, ens llevem a la una de la matinada i poc després comencem l'ascensió de l'últim tram. Sortim del refugi nevant i amb un fred intentéssim. Es pot veure però la lluna i el seu difuminat resplendor que es reflecteix; damunt la neu no ens calen llanternes. És un panorama, el que romana sota nostre, certament al·lucinant i quasi irreal. Lentament anem pujant i just quan surt el sol guanyem el primer cim al Kilimanjaro, el Gillman's Point de 5.685 metres.   Aquesta és la primera punta i la més alta a que condueix la ruta normal d'ascensió. No obstant això, una vegada allí, i seguint la carena, passant per l'aresta més externa del cràter amb trossos de roca i d'altres de gel, arribem finalment a l'Uhuru Peak de 5.895 metres. "Un cel intensament blau, un infinit mar de núvols a sota i un regne de roques feréstegues i de gels enormes i solitaris en mig del silenci" podria ser una manera de descriure el cim.   Una vegada hem davallat del Kilimanjaro deixem Marangu i anem cap a la ciutat d'Arusha des d'on contractem una furgoneta per anar, durant quatre dies, a visitar els impressionants parcs del Manyara, Gnorongoro i Tarangiren: "Indrets meravellosos, vertaders paradisos naturals poblats per centenars d'espècies d'animals que viuen en plena llibertat". "Les inoblidables nits passades amb les nostres tendes de campanya el bell mig d'aquells immensos parcs. Les xerrades a la vora del foc abans de ficar-nos a la sabana africana". Podria ser també aquesta una manera de descriure els parcs de Tanzània.   Tornem a Arusha i, tal com estava previst, una part del grup viatge cap a Kènia per a intentar diverses ascensions en el massís del Mont Kènia i, l'altre part del grup resta a Tanzània per intentar assolir els dos cims més importants del encara molt poc freqüentat massís del Mont Meru, el qual està dintre del parc nacional d'Arusha. L'ascensió transcorre primerament per unes planures poblades de búfals, girafes, senglars, etc., per endinsar-nos després en l'espessa i humida selva del Mont Meru, la qual travessem gairebé sense camí i per un terreny molt fangós. Al final de la selva hi ha un refugi fet amb fustes en el qual hi deixem les motxilles per arribar-nos amb poca estona més fins el cim del Petit Meru de 3.801 metres des del qual veiem el Kilimanjaro i el Gran Meru mentre el sol es va ponent.

Primer dia de pujada al kilimanjaro   Segon dia de pujada al kilimanjaro   Tercer dia de pujada al kilimanjaro   Mont Meru 4.562 metres   Mont Kènia 5.199 metres

Baixem a passar la nit al refugi i l'endemà progressivament anem deixant el bosc i una fàcil i llarga grimpada ens porta fins el cim del Gran Meru de 4.562 metres. Un immens mar de boira a la selva i a la sabana del qual n'emergeixen, majestuosos, el Kilimanjaro i el Mawenzi. Finalment els quatre membres de l'expedició que s'han desplaçat a Kènia per anar al massís del Mont Kènia viatgen des de Nairobi a Naro Moro què és el punt de partida per a realitzar sortides i escalades en aquest massís. És travessa una espessa selva al final de la qual comença una vall que ens porta al Mackinder's Camp, Iloc on passem una nit. A l'endemà, justament amb cinc portajadors que havíem llogat, arribem a l'últim refugi, l'Austrian Hut a 4.790 metres. Allí, els portajadors marxen i nosaltres ens hi quedem durant tres dies, efectuant des d'aquest punt, les diferents ascensions al Mont Kènia. Per a començar, i corn a primera presa de contacte amb el lloc, fem l'ascensió a la Punta Lenana de 4.985 a través de la gelera Lewis. Es un punt fantàstic essent també un mirador formidable de tota la zona. Al nostre davant queden les puntes del Nelion i del Batian que l'endemà intentarem. Així, el divendres 20 d'agost, a les quatre de la matinada, amb una temperatura al voltant dels 15 graus sota zero, una cordada de dos iniciem l'itinerari cap al Nelio i el Batian, les dues puntes més altes del Mont Kènia de 5.199 metres i 5.188 metres respectivament. Sortim del refugi i travessem la gelera Lewis per la seva part baixa. Una hora després aproximadament som al peu de la paret. Iniciem l'escalada per una llarga canal que ja trobem plena de neu i de gel. Les condicions són molt dolentes. Hi ha trossos totalment gelats i això fa que l'escalada sigui delicada i lenta. Assolim la Punta Melbuish de 4.880 metres. quan comença a fer-se clar. Mentre va eixint el nou dia i el sol va apareixent ràpidament, tenim a davant nostre unes imatges sublims. L'escalada continua per una aresta molt aèria i que en condicions normals seria una escalada molt bonica i segura, tanmateix el gel a la via ho fa molt perillós. En efecte, els dies anteriors al de l'escalada, havia estat nevant quasi bé diàriament, gelant-se durant les nits la neu caiguda i esdevenint la via en quasi impracticable. Molt lentament, per assegurar tots els passos anem continuant per l'aresta. Arribem a unes plaques difícils i molt aèries que una vegada superades porten al Gendarme Mackinders, just a sota l'últim esperó que duu al cim. Des d'aquest punt podem comprovar i veure perfectament que les xemeneies i canals que haurem d'escalar per arribar fins a dalt són totalment plenes de gel. No és possible continuar. No podem desafiar la muntanya. Continuar seria arriscar-se massa. La decissi6 conscient és la de tornar donada la limitació de temps que disposem per escalar la via. Anem muntant "rapels" fins arribar a les cinc de la tarda altra vegada al refugi on ens espera l'altre cordada que, en aquest mateix dia, havia assolit la Punta Thomson de 4.955 metres. Finalment visitem el parc de l'Amboseli i la ciutat de Mombasa Els components de l'expedició, tots membres de l'Agrupació Excursionista de Granollers, foren: Marisol Bolsa , Josep Antón Ferrer (Patón), Carles Garcia, Josep Gargallo, Joan Mundet, Josep Lluis Navarro i Joan Rosàs. Resum dels cims assolits: TANZÀNIA. MASSIS DEL KILIMANJARO: Ascensions GIILMAN'S POINT de 5.685 m. i UHURU PEAK de 5.895 m. MASSIS DEL MONT MERU: Ascensions PETIT MERU de 3.801 m i GRAN MERU de 4.562 m. KÈNIA. MASSIS DEL MONT KÈNIA: Ascensions LENANA de 4.935 m., THOMSON de 4.955 m., MELBUISH de 4.880 m.