A la tardor de 1994 sorgeix la idea de realitzar una expedició que combinés l'alçada amb l'esquí. Després de valorar diverses possibilitats, ens decidim per anar al Muztagata, una muntanya situada en la serralada del Kunlun, en la província xinesa del Xinjiang, just al nord dels Himàlaies. El nom de Muztagata significa el pare de les muntanyes de gel en llengua uigur. Aquest pic va ser conquerit per primera vegada per una expedició xino-soviètica a l'any 1956 i la primera ascensió en esquís el realitzà una expedició nordamericana a l'any 1980. L'equip es va perfilant i queda concretat en nou membres: Carles Garcia, Paco Bolsa i Toni Arasa de l'Agrupació Excursionista de Granollers i Biel Grau, Martí Saeta, Ramon Marquès, Josep Vinyeta, Àngel Vallverdú i Joan Soley de la UEC de la Vall del Tenes.   L'estiu s'acosta i els darrers detalls es van concretant fins que arriba el dia d'empaquetar tot el material. El gran problema és l'excés de pes. Tenint en compte que anem amb l'equip d'esquí de muntanya i que cal portar tot el material pels camps d'alçada i el menjar i per descomptat tot el material personal, fàcilment ens passem dels 23 kg permesos oficialment. Per sort, a l'aeroport de Barcelona no ens pesen l'equipatge i no tenim problemes de sobrepès. El dilluns 31 de juliol a les 6 del matí comença l'aventura quan ens trobem tot el grup per anar cap a l'aeroport on ens trobem amb els altres companys que formen el grup del mes d'agost de l'agència: en Josep Maria, la Montse, en Jacob, en Joanto, en Jaume i la Berna de Tarragona; en Xavier de Sabadell i en Pepe de Yecla (Múrcia). Tots junts som disset més en Xavi, que és el guia de l'agència que ens espera al Pakistan. De Barcelona volem cap a Islamabad, capital del Pakistan. És una moderna ciutat que es va començar a construir el 1961 amb grans avingudes i edificis governamentals i embaixades. Cal destacar la mesquita Shah Faisal de marbre blanc finançada en bona part pel difunt rei Faisal de l´Aràbia Saudita. A 15 km hi ha la històrica i bulliciosa ciutat de Rawalpindi on ens allotgem durant un parell de nits. El primer dia fem visita turística i ens perdem pels enormes basars i comencem el regateig per la compra d'alguns dels infinits productes que ofereix l'artesania oriental.   L'endemà carreguem tot l'equipatge en un parell de furgonetes i durant tres dies viatjarem per la carretera coneguda com l'Alta Ruta del Karakorum fins arribar a la frontera amb la Xina. Aquesta ruta va ser el fruit de la col·laboració de la Xina amb el Pakistan; la seva construcció va durar 2 anys i es va inaugurar a l'any 1982 i al 1986 es va obrir per primera vegada al turisme. La carretera segueix la Vall de l'Indo, riu que neix a la gran gelera del Baltoro, al peu del K 2, el segon pic més alt del món i que travessa de Nord a Sud tot el país. Durant el trajecte, contemplem les majestuoses muntanyes del Nanga Parbat de 8.130 m, el Haramosh de 7.397 m i el Rakaposhi de 7790 m. Aquest recorregut segueix una part de l'antiga Ruta de la Seda que unia orient amb occident des de l'antiguitat fins el Renaixement. Per l'orient, la Ruta naixia a Xian, capital de l'imperi xinès.   Val la pena aturar-se al poblet de Baltit i Karimabad per visitar l'antic fort que protegia l'entrada a la Vall d'Hunza. Des de la terrassa del fort hi ha excel·lents vistes del poble i dels hortets de les rodalies plens d'albercoquers. Els terrats i les roques del poble són plens d'albercocs que s'assequen al sol. A la Vall d'Hunza ens trobem amb habitants amb trets mediterranis. Sembla ser que són descendents de guerrers d'Alexandre el Gran que en el segle IV a. de J. varen instal·lar-se en aquesta remota regió.   Continuem avançant per la vall fins el poble fronterer de Sust. Després de passar els tràmits duaners, comencen la pujada cap al Khunjerab Pass de 4.600 m d'alçada; és un coll que permet creuar la gran Serralada de l'Himàlaia i comunicar per carretera el Pakistan amb la Xina. A l'altra banda del coll s'estén la regió autònoma xinesa del Xinjiang. Prosseguim el viatge fins el llac Kalakuli, situat al peu del nostre objectiu: El Muztagata de 7.546 m d'alçada. En aquest indret, a 3.800 m, hi passem tot un dia a fi d'anar-nos aclimatant a l'alçada. Podem gaudir d'excel·lents vistes de la nostra muntanya i de la serra veïna del Kongur Shan de diversos cims de set mil metres.   A Continuació pugem al camp base del Muztagata. Ens traslladem a la gran plana de Suvage, a 15 km del llac. Estem a unes tres o quatre hores de pujada del camp base. Per sort, únicament cal portar a sobre el material personal imprescindible per aquesta caminada ja que la resta es transporta en una caravana de camells. El camp base a 4.300 m és al peu de dues enormes geleres que baixen de la muntanya. Disposa d'una petita infrastructura a càrrec de l'organització xinesa (la C.X.M.A.) que consisteix en una barraca que actua com a cuina i unes grans tendes com a menjadors i dormitoris. Ens trobem amb expedicions d'altres països; hi ha italians, francesos i alemanys. L'objectiu és ascendir al Muztagata i tothom ho aconsegueix excepte els francesos que per intentar assolir el pic sense una aclimatació adequada ningú puja al pic. Els dies següents els invertim en equipar els camps I i II i anar-nos aclimatant. L'esquema seguit és ben senzill: per cada pujada, descansàvem un dia en el camp base.

La pujada del camp base al camp I és un corriol ben definit a través  de la gran tartera que forma la base del pic. Generalment, a partir dels 5.000 m d'altura comença la neu de forma contínua però en els darrers dos anys ha retrocedit pràcticament fins al camp I a 5.400 m.   El camp I se sol muntar en un petit replà a sota una barrera de séracs on queda ben protegit del vent. Ens vàrem trobar amb el problema que les tendes quedaven inundades d'aigua. A estar el camp situat al principi de la neu, aquesta fonia força i el terra era una bassa d'aigua que de mica en mica filtrava a través del  terra de les tendes fent força desagradable la nostra estada. Després de passar-hi la primera nit, vàrem decidir baixar-les uns metres i tornar-les a muntar sobre la tartera on hi havien plataformes d'anteriors expedicions. No cal dir que el canvi va fer molt més agradable la nostra estada al camp I.   Del camp I ja sortim amb els esquís posats i després d'una rampa d'uns 200 m cal superar la zona més delicada d'aquesta muntanya: Una barrera de séracs de 150 m d'alçada on el gel era força esquerdat i els ponts de neu poc segurs. Per altra banda, és la zona més bonica i entretinguda de l'ascensió. Un cop passada, deixem les cordes, grampons i piolets ja que fins al cim són rampes de neu que es pugen sense dificultats amb els esquís i ganivetes. El camp II el muntem a 6.300 m en una zona on cada expedició tria l'alçada que més li convé. Així, els francesos el munten uns 50 m per sota el nostre i els alemanys uns 400 m més amunt   Finalment, arriba el gran dia de pujar fins el cim, cosa que aconseguim després d´unes vuit hores d'una cansada ascensió. Des de dalt s'albira una magnífica vista de l'Himàlaia: El K2, el Nanga Parbat, el Lenin, el Comunisme,... Llàstima que l'intens fred agreujat pel vent fa que no puguem gaudir massa temps d'aquest superb espectacle i al cap de poca estona iniciem la tornada cap al camp II on passem la nit.   L'endemà desmuntem aquest camp i baixem fins al camp base on passem un parell de dies que encara ens queden tot recuperar-nos de l'esforç i visitant les geleres del veïnes.   No cal dir que estem molt satisfets del resultat de l'expedició ja que dels nou membres que érem, vuit han aconseguit assolir el cim i tothom va tornar al camp base en bones condicions.   L'últim dia d'estada al camp base passem la nit en un petit poblat de ramaders nòmades que viuen en iurtes, unes grans tendes circulars pròpies dels pobles de l'estepa asiàtica. El tipus de vida és molt senzill a l'igual que l'alimentació composada bàsicament pel pa i els derivats de la llet com el iogurt, la mantega i el formatge. Encara disposen d'un parell de dies per visitar Kashgar o Kashi, un gran oasis al costat en el desert del Takla Maklan i lloc de parada obligada de les caravanes de camells que seguien la famosa Ruta de la Seda. Aquesta ciutat és una barreja de races i cultures i tota aquesta diversitat queda palesa al gran mercat que se celebra cada diumenge, un dels més importants d'Àsia.

Camp I Pujada al camp II Camp II Dalt del cim del Muztagat