La fusta és un material que es caracteritza perquè té una densitat
baixa i una higroscopicitat important, i perquè és molt bon
combustible. Les fustes es valoren, sobretot, per les seves propietats
en relació amb l’ús al qual vagin destinades; si han de ser
treballades, cal tenir en compte les seves propietats d’entre les que
cal destacar:
Resistència que la fusta oposa a ser penetrada per un altre cos;
puntes, cargols, ... o a ser treballada per eines de tall, com el ribot
, la serra o l’enformador.
Segons l’arbre de procedència, les fustes són més o menys dures. Les
fustes dures, que acostumen a ser més valuoses, solen correspondre a
arbres de fulla caduca, com la noguera o el roure.
Les fustes toves solen ser de coníferes que tenen la fulla perenne com
l’avet o el pi.
Propietat que presenta la fusta a ser deformada quan està sotmesa a
uns esforços determinats i de corbar-se en el sentit longitudinal de
les fibres sense trencar-se.
Aquesta propietat s’aprofita per construir estructures que siguin
resistents però alhora pugin fer els petits moviments ocasionats pels
canvis de temperatura o humitats normals.
Es consideren fustes flexibles el freixe, l’om o el pi.
Esforç a que se sotmet quan s'apliquen dues forces oposades, de forma que es tendeix a estirar. La fusta té una bona resistència a la tracció quan aquesta força actua en la mateixa direcció que les seves vetes en canvi si les forces actuen en direcció transversal a les seves vetes la seva resistència disminueix considerablement.
Esforç a que se sotmet quan apliquem dues forces que actuen en
direcció a un mateix punt, de forma que es tendiex a escurçar el
material. La fusta és poc resistent a la compressió, aproximadament un
50% menys que a la tracció.
Propietat que té la fusta d’absorbir i desprendre humitat. La
higroscopicitat indica la quantitat, més o menys gran d’aigua que la
fusta és capaç d’absorbir o eliminar.
Aquesta característica està relacionada de manera inversament
proporcional amb la densitat, de manera que les fustes més poroses són
menys denses o pesades. Per tant aquest fenomen causa una modificació
del volum de la fusta: en desprendre aigua (per mitjà de l’assecatge),
es produeix una disminució del volum; en absorbir-ne, per causa d’un
augment de la humitat de l’ambient, es produeix un augment del volum.
Totes les fustes són higroscòpiques, encara que en un grau diferent. La
proporció d’humitat d’una fusta és el percentatge d’aigua perduda en
assecar-se al màxim, respecte del pes total de la fusta seca.
MASSA D'AIGUA PERDUDA EN EL PROCÉS % D'HUMITAT = ---------------------------------------------------------------- MASSA DE LA FUSTA SECA |
La major o menor facilitat que presenta la fusta
per a ser cremada. La fusta és molt inflamable, és per això que s'ha
usat tradicionalmet com a material combustible. La fusta considerada
dura a més té un alt poder calorífic.
Es considera la capacitat que té un material per
a trencar-se qual el colpegen. La fusta és fendible amb molta facilitat
quan aquesta acció es realitza en el mateix sentit de les vetes.
Relació que hi ha entre la seva massa i el seu volum. La densitat no
té un valor fix, sinó que varia amb la humitat ambiental. Quan
absorbeix aigua perquè la humitat és elevada, la massa i el volum de la
peça de fusta augmenten, però l’augment de la massa i el volum no són
proporcionals. Comercialment la densitat de la fusta es dóna en kg/m3.
En la fusta, la densitat oscil•la entre 0,3 i 0,8 g/cm3, la
qual cosa
indica que la major part de les fustes suren a l’aigua.
MASSA D'UN TROS DE FUSTA DENSITAT = ------------------------------------------------------ VOLUM DEL MATEIX TROS DE FUSTA |
MATERIAL |
DENSITAT |
|
en kg/m³ |
en g/cm³ |
|
BALSA |
240 |
0.240 |
PI |
480 |
0.480 |
CAOBA |
680 |
0.680 |
OM |
700 |
0.700 |
ROURE |
720 |
0.720 |
BUBINGA |
830 |
0.830 |
EBEN |
1200 |
1.200 |