Tant la cel•lulosa com la lignina són substàncies que contenen
carboni, raó per la qual la fusta és un bon combustible. Des de sempre
s’ha fet servir com a llenya per obtenir-ne calor.
Un ús més recent és fer-ne pasta de cel•lulosa, que tractada de
manera adequada, proporciona materials molt útils com el paper o fibres
tèxtils artificials com el raió.
Com que la fusta és un material abundant, poc dur i que es pot
tallar i treballar amb facilitat, s’ha utilitzat des de molt antic per
fer-ne objectes.
Com que l’arbre és un ésser viu, el seu creixement depèn de com i
on hagi viscut. El creixement és un augment de l’alçada i del gruix del
tronc, i depèn de la qualitat del sòl, de la quantitat de sol i d’aigua
de què disposi l’arbre.
Així a la primavera els arbres creixen ràpidament i a l’estiu a poc a poc. A la primavera els arbres s’engruixeixen més que a l’estiu i la fusta que en resulta és d’un color més clar. Aquest procés fa que cada any el tronc i les branques dels arbres es recobreixin d’una capa ampla de color clar i d’una capa prima més fosca. Quan es talla l’arbre i se n’observa una secció transversal (una rodanxa del tronc) es pot veure que aquestes capes tenen formes d’anells alternants de color fosc i clar. D’aquestes parelles d’anells n’hi ha tantes com anys té l’arbre.
Però els successius anells sovint són irregulars. En èpoques de secada, els arbres creixen poc i fan anells prims, mentre que en èpoques humides creixen més i fan anells més gruixuts.
La part aprofitable d’un arbre s’anomena tronc. En un arbre adult, el tronc consta de dos parts: una interna anomenada DURAMEN que és el tronc vell i no exerceix cap funció conductora, la fusta és dura i de força qualitat i una altra externa anomenada ALBECA que és el tronc jove, que porta la saba bruta des de les arrels a les fulles de l’arbre, la fusta és tova i de baixa qualitat.
