En els països de zones temperades, com el nostre, utilitzem fustes
procedents de coníferes com el pi, l’avet, el pollancre o el faig però
també es fan servir fustes d’altres latituds.
Algunes de les fustes més comunes i d’ús habitual en el nostre entorn
són:
El Freixe
Creix a les regions de l’hemisferi nord i té molta importància
comercial als Estats Units, a Europa i al Japó. És una fusta bastant
dura que s’ha utilitzat des de l’antiguitat per a l’elaboració de
múltiples eines.
Té força flexibilitat i elasticitat, la qual cosa fa que sigui molt
resistent als cops. També és una fusta molt fàcil de treballar. És molt
apropiada per a l’elaboració d’estris esportius i mànecs d’eines. És de
color marró molt clar i forma un dibuix amb els anells de creixement.
El Faig
Creix en regions temperades de l’hemisferi nord. És juntament amb el
roure la fusta més utilitzada en els països europeus.
És dura però fàcil de treballar. Té una densitat elevada per la qual
cosa és bastant pesada. Molt utilitzada per fabricar mobles, estris de
cuina, mànecs d’eines i joguines. És de color crema rosat i la
seva textura és fina i uniforme.
El Tec
És un arbre que creix a les regions tropicals, la seva fusta molt
dura i resistent a la corrupció, és molt apreciada per a la construcció
naval.
És una de les fustes més cares. És força difícil de treballar a causa
de la seva duresa però té l’avantatge de ser una fusta molt duradora.
S’utilitza en ebenisteria i per a acabats d’elements de qualitat.
És de color marró daurat però sol presentar un conjunt de vetes més
fosques.
L'Om
És un arbre que creix en les regions de l’hemisferi nord. Les
varietats més importants són l’om roig americà i l’om blanc
americà.
És una fusta fàcil de treballar i molt resistent si es troba
submergida. S’utilitza en elements que hagin d’estar contínuament
humits, com els vaixells de pesca i estructures utilitzades en els
embarcadors. És de color marró clar, tot i que de vegades té un
tint vermellós.
La Caoba
És originària de Veneçuela tot i que amb el temps s’han
introduït en el mercat altres varietats de Cuba, Brasil o Àfrica.
És una fusta molt apreciada en ebenisteria. N’hi ha de diverses
classes, la més coneguda el sapel·li, es molt usada en la cobertura de
mobles. Tot i que és una fusta dura és bastant fàcil de treballar tant
a mà com amb màquines, es pot corbar amb molta facilitat. Els
mobles fets amb aquesta fusta tenen una gran estabilitat i una
excel·lent aparença. És de color vermellós.
El Roure
N’hi ha de moltes varietats que creixen en regions molt extenses del
planeta. És una de les fustes més dures, les diverses varietats tenen
propietats diferents, es poleixen amb facilitat i admeten un bon
acabat.
És molt resistent a l’aigua, per tant s’usa en embarcacions. És
de color castany amb tons diferents segons la varietat. La seva textura
és gruixuda.
El Pi
N’hi ha moltes varietats que creixen a l’Amèrica del Nord, Brasil,
Europa Central o al països escandinaus. És la fusta tova més utilitzada
gràcies a la seva durada. El pi silvestre i el pi de Panamà són les
dues varietats més usades per la indústria de la fusta. És una fusta
fàcil de treballar i s’usa per fabricar mobles, caixes o pals
elèctrics. Té un color castany ataronjat.
La Noguera
És un arbre distribuït per les regions temperades i càlides de
l’hemisferi nord. És bastant estable i es treballa amb facilitat.
És una de les fustes amb més aparença externa, per això s’usa en
elements decoratius i en fabricació de mobles. També se’n construeixen
peces que han de ser tornejades. Té un color castany amb vetes gairebé
negres.
La Balsa
És un arbre que creix a països de les regions tropicals americanes
com l’Equador.
És extremadament lleugera i fàcil de treballar però no és gaire
resistent i resulta poc duradora.
S’utilitza en la fabricació de bastonets dels gelats, en embalatges,
per construir maquetes o com a aïllants en els sistemes de refrigeració
ja que és una fusta que condueix molt poc la calor. És de color blanc
amb algun matís rosat. El seu tacte és suau.
El Cirerer
És un arbre que creix en les regions de l’hemisferi nord. Existeixen
dues variants principals: el negre americà, de l’est dels Estats Units
i el sanguinyol que creix a les regions europees de l’est i a l’Àsia
Menor.
Tendeix a torçar-se però quan s’asseca es transforma en una fusta força
estable. És resistent i es treballa amb comoditat. S’usa principalment
en la decoració de mobles perquè resulta molt decorativa. És de color
marró clar, fàcil de tenyir i de textura fina.
El Castanyer
Creix en regions mediterrànies europees, a Amèrica i al Japó i a
part de la fusta també se n’aprofiten els fruits.
És força suau, fàcil de treballar i resulta duradora fins i tot
en ambients humits.
S’usa en la construcció d’elements exteriors com pals i estaques i
rares vegades s’usa per a la construcció de mobles. És de color marró
clar amb els anells de creixement força visibles.
La Bubinga
S’extreu d’un arbre africà que creix principalment al Camerun i a
Gabon.
És força estable i forta, tot i que no és massa resistent, es treballa
i lamina amb molta facilitat.
Té una aparença molt decorativa per això s’usa molt en fulloles per
decoració. També se’n fabriquen mànecs d’alguns ganivets i la part de
fusta dels raspalls. És de color castany vermellós.
