Les Fulloles
Són
plaques primes i de grans dimensions. Tenen un gruix entre els 0,5 i
els 3 mm. Són poc resistents i es guerxen amb facilitat perquè les
fustes tendeixen a perdre aigua de manera irregular durant el procés
d’assecatge.
Es fa servir en l’acabament de mobles, portes i elements decoratius
construïts amb fusta transformada.
L'Aglomerat
És
una modalitat de presentació que té l’avantatge que no es atacada pels
corcs, això fa que actualment sigui molt usada.
Per fabricar-la primerament es desfibra o es trosseja la fusta amb
la qual cosa perd la seva textura natural i primitiva. Després s’encola
i es premsa de manera que la cola actua de ciment i reforça el conjunt.
Ha tingut una bona acceptació en la fabricació de mobles ja que té una
estructura molt uniforme i no s’esquerda perquè no té ni vetes ni
nusos.
El seu cost de fabricació és baix perquè es pot aprofitar fusta de molt
poca qualitat o fins i tot reciclada.
Entre els inconvenients cal destacar la sensibilitat als canvis de
temperatura i que en contacte amb l’aigua s’infla.
A més no te l’aparença de fusta i s’assembla més a un material sintètic
que a un de natural.
El contraplacat
Consisteix a encolar plaques de diferents tipus de fusta, una sobre
l’altra de manera que les venes
de l’una quedin perpendiculars a les de la placa següent. En resulten
taulers de gruixos que oscil·len entre 3 i 30 mm. i estan compostos
sempre per un nombre de plaques senars (3,5,7,...) El gruix final depèn
de la quantitat i del tipus de xapa. Són força consistents i
difícilment es deformen.
Avui es construeixen la majoria de mobles amb aquesta tècnica ja que
permet usar una petita quantitat de fusta massissa de molta qualitat
per donar un aspecte final exquisit i una superfície agradable al
mateix.
El Tablex
És
un derivat de la fusta que s'obté recuperant els residus de les
serradores i de taulons vells. En resulten taulers de fibres fets amb
les petites partícules de fusta que es premsen
humides amb un aprest hidròfob (que no absorbeix l’aigua) i sense
encolar.
En resulta un material compacte i homogeni, d'estructura laminar,
flexible, fàcil de perforar i que pot ser tallat sense dificultats.
Però aquest material molt sensible
als canvis d’humitat i a la intempèrie, per tant resulta poc resistent
però si
bastant dur.
Es caracteritza perquè una de les seves cares és polida i brillant
-anomenada cara
vista- mentre que l'altra cara mostra una rugositat superficial
uniforme - anomenada gofrat- que
proporciona al tauler una aptitud especial per a la unió amb altres
materials mitjançant l'enganxada.
Actualment el trobem comercialitzat en forma de planxes de 2,5 mm de
gruix. S’usa per fer mobles i com a tauler per a fons
d’armaris.
Els taulers de fibres:DM
Són
taulers formats per partícules o fibres de fusta i resines adhesives,
en un procés de prensatge a pressió en sec formen làmines que s'encolen
amb resina sintètica en un premsatge posterior a una temperatura força
elevada.
Els materials obtinguts aón homogenis i amb característiques físiques
diferents segons el tipus d'aglutinant emprat. Actualment es presenten
en forma de taulers durs i semidurs de densitat baixa (DB) i de
densitat mitjana (DM).
És un material que es pot treballar bé,
però que té una resistència baixa a la humitat i a la temperatura.
