fibres naturals d'origen vegetal
Són produïdes per les plantes i el seu constituent bàsic és la
cel·lulosa i la lignina. Podem obtenir fibres vegetals de la flor, de
les fulles o de les tiges, segons la planta. Les més utilitzades
són:
Cotó[CO]
Es considerada la
més important de les fibres vegetals. S’obté a partir de la flor del
cotoner que es cultiva en regions càlides. La seva llargada oscil·la
entre 16 i 30 mm. i la seva secció o gruix entre 12 i 16 micres.
Sol ser de color blanc. Encara és la fibra més usada per la seva
elevada capacitat d’absorbir la humitat i el seu baix preu. S’usa
per a roba d’ús personal i domèstica i hidrofilat en medicina (gasses).
Les fibres més curtes s’usen per fer cel·lulosa.
Característiques:
de tacte suau, no irrita la pell, absorbeix bé la
humitat, fàcil de tenyir, dissipa l’electricitat estàtica, resisteix
temperatures altes, fresca, s’arruga amb molta facilitat, no s’arna.
Lli [ LI]
S’obté a partir de la tija de la planta del mateix nom. Per tal
d'obtenir la fibra del lli cal portar a terme un seguit d'operacions: l'enriuament
on s'amara el lli en aigua corrent i se sotmet a un procés de
fermentació que dona lloc a la putrefacció de la part llenyosa de la
planta sense que en resultin danyades les fibres; el bregatge on es trituren les
parts llenyoses un cop seques per tal de separar-les de les fibres; i
el rastell
on se separen les darreres partícules llenyoses que encara acompanyen
la fibra i que queda a punt per al posterior tractament en la indústria
tèxtil.
La llargada
mitjana és de 30 mm. i el gruix de 19 micres aproximadament. En
el món del tèxtil aquesta fibra se l’anomena “teixit de fil” o
simplement “fil”. S’usa per a fer teixits de llenceria, roba d’estiu
(fresca), veles i lones de vaixells degut a la seva gran resistència i
lleugeresa alhora.
Característiques:
sol ser de color blanquinós, una mica lluent, poc
elàstica, de tacte una mica rígid, que amb el temps es flexibilitza,
fàcil de rentar, s'asseca amb molta facilitat, s’arruga amb molta
facilitat, bona resistència a la
tracció, admet el planxat intens, fàcil
de tenyir, s’embruta poc, molt fresca, no acumula electricitat estàtica.
Jute[JU]
S’obté a partir de
les tiges de la planta. La seva llargada és d’uns 7 mm. i el gruix
d’unes 18 micres. S’usa per a fer soles d’espardenyes i teixits
per a sacs i embalatges.
Característiques:
de color blanc però amb el temps es torna de color
gris terrós, poc flexible, força resistent, brillant, una mica basta i
gruixuda, la humitat l’altera amb facilitat.
Cànem
S’obté de les
tiges de la planta i és de color groguenc. Té una llargada mitjana
d’uns 30 mm. i un gruix d’unes 25 micres. Es treballa juntament amb el
cotó, al qual se l’hi incorpora petites quantitats. S’usa per a fer
soles d’espardenyes i teixits per a sacs, embalatges, catifes, cordes,
cinturons. També té certes aplicacions nàutiques tot i que les fibres
sintètiques en són un gran competidor.
Característiques:
poc flexible, resistent, bast, la humitat l’altera
amb facilitat.
Ràfia
S’obté de les fulles de la planta. El seu color és groguenc. S’usa
per a fer catifes, cordills i objectes de cistelleria en general.
Característiques:
de tacte suau i sedós, resistent, la humitat l’altera
amb facilitat.
ALTRES FIBRES VEGETALS:
l’espart, la pita, el rami, el sisal, la ginesta, el coco, la boga,
el
formi (lli de Nova Zelanda).
