S’obtenen generalment de la llana o del pèl d’alguns animals o també
de les secrecions d’alguns cucs. Totes elles són de naturalesa
proteínica.
És la fibra que s’utilitza des de més antic. Prové de l’esquilada o xollada de les ovelles que poden ser de races molt diferents i ens donaran un tipus de llana amb unes característiques pròpies, com la llana de Caixmir [WS] o la d’Angora. És la més complexa de les fibres, formant una sola molècula formada per: un 52% de carboni, un 20% d’oxigen, un 18% de nitrogen, un 7% d’hidrogen i un 3% de sofre.
La seva llargada
oscil·la entre els 55 i els 150 mm. i el seu gruix
entre les 18 i 24 micres, depenent de la procedència, raça i edat de
l’animal.
Pot ser de colors variats, tot i que normalment és blanquinosa.
S’usa per a gran diversitat de teixits, especialment d’ús personal i
roba d’abric.
Característiques:
és molt bon aïllant tèrmic, poc resistent, força elàstica, higroscòpica
(absorbeix molt la humitat), amb el temps s’arna i es torna grogosa,
acostuma a encongir-se en rentar-la, és pot planxar bé a poca
temperatura , s’impregna fàcilment dels olors.
Actualment és
la fibra més valuosa. El seu color és variat. Japó és el primer
productor. L’elaboració del fil de seda sempre ha estat un procés
molt artesanal. La llargada oscil·la entre els 500 i els 1500 metres i
el seu gruix o secció aproximat és de 5 micres. Degut al seu poc gruix,
per a obtenir un fil apte per poder-lo treballar ens cal entre 9
i 12 fils que s’hauran recargolat degudament. Es fabriquen
complements, roba d’estiu, llenceria, roba de luxe.
Característiques:
gran suavitat i llustre, absorbeix molt bé la humitat, força resistent,
bon aïllant tèrmic.
Llana de mohair i caixmir (cabra), llana d’angora (conill), crin de
camell i de cavall, llana d’alpaca, de llama, de vicunya (roba
peruana), pèl de iac (roba tibetana), pèl de bou mesquer i de quiviout
(roba esquimal).