Alumini
Es
troba en el feldspat, en el caolí, en la mica, en el corindó i també
forma part de moltes pedres presioses, però el mineral més rendible és
la criolita
que és un mineral blanc o incolor de composició complexa format per
fluorur d'alumini i sodi (Na2AlF6), i la bauxita que
és el mineral d'alumini per excel·lència i el més abundant a l’escorça
terrestre. La seva mena estpa formada per òxid d'alumini hidratat (Al2O3·nH2O),
és molt difícil de separar-lo dels components químics amb
els que es troba combinat. De la bauxita se n’extreu l’alúmina i
d’aquesta s’extreu l’alumini per mitjà de l’electròlisi a 950ºC,
procediment que consisteix a fer passar un corrent elèctric a través
d'un compost químic en dissolució i així separar-ne els components,
oxigen i alumini. Com
podem deduir calen grans quantitats d’energia. La seva baixa densitat,
2.7 g/cm3 fa que sigui considerat com un metall molt lleuger.
És de color blanc platejat i lluent, és molt lleuger però amb bona
resistència, bon conductor de la
calor i de l’electricitat, força dúctil i mal·leable. , propietatsque
perd si supera els 150ºC. Es treballa amb facilitat. Tot i que se’l
considera resistent a l’oxidació, s’oxida molt ràpidament, de fet la
capa d’òxid que el cobreix l’aïlla de l’exterior i impedeix que se
n’oxidi el seu interior.
L'alumini forma aliatges amb el coure (Cu)
per poder obtenir peces modelades i forjades de gran resistència
mecànica a altes temperatures; amb el magnesi
(Mg) per obtenir peces modelades i forjades de fàcil mecanització amb
una gran resistència a la corrosió i una elevada resistència mecànica;
amb el silici
(Si) per tal de proporcionar tot tipus de peces modelades de formes
complicades i de seccions primes, amb bona reistència mecànica en
calent, amb una baixa dilatació i força resistents al desgast; i
finalment l'anomenat duralumini
que és un aliatge amb un 4 % de coure i petites quantitats de magnesi,
manganès i de silici, conservant la lleugeresa de l'alimini però amb un
resistència molt més gran.
Se’n fabrica bicicletes, automòbils, embarcacions, avions,vagons de
trens, perfils, motllures, càmares fotogràfiques, estris de cuina,
làmines per embolicar aliments, connexions elèctriques, recobriments de
plafons, ....
Coure
És
el primer metall que els humans van usar amb finalitats
tecnològiques. És menys abundant a la superfície terrestre que
l'alumini o el ferro. Els minerals més rendibles de coure són: la cuprita, de
color vermell format per òxid de coure (Cu2O); la calcosina,
formada per sulfur de coure (Cu2S); la calcopirita,
de color verd lluent i compost per un carbonat complex de coure (Cu2CO3[OH]2)
i l'atzurita,
de color blavós amb un composició química molt semblant a la malaquita
(Cu2[CO3]2·Cu[OH]2)
Primer es va treballar en fred, però aviat es va descobrir que era molt
millor treballar-lo en calent. D’aquí en va sortir el primer aliatge.
Encara que de vegades es troba en estat natiu, el més normal es
trobar-lo barrejat amb altres minerals. Aquests es trituren, es
polvoritzen i tot seguit es tracten amb dissolvents per obtenir-ne
coure encara amb moltes impureses. Aquest es fon en forns i s’afina per
electròlisi.
És un metall de color vermellós, el millor conductor de la calor i de
l’electricitat després de la plata, mal·leable i dúctil. Es treballa
amb facilitat i és força resistent a la corrosió.
Actualment cal tenir en compte que més del 20% de la producció s’obté a
partir del reciclatge de la seva ferralla.
S’usa per a fabricar fils elèctrics, canonades per a conduccions
d’aigua i gas.
Bronze
es
va descobrir fa prop de 5000 anys i també dona nom a una època
històrica on s'utilitzava per a fabricar armes, eines i objectes
decoratius. Consisteix en un aliatge
de coure en un 90 % i d'estany en un 10 %. En resulta un material molt
dur, resistent, fàcil
d'emmotllar, d'una elevada ductilitat, fon amb facilitat, d'aspecte
agradable i de sonoritat excel·lent. S’usa
per fabricar tubs, planxes i filferros, campanes, ....
Llautó
consisteix en un aliatge de coure en un 70 % i de zinc en un
30 %. S’usa des del segle VI
aC. En resulta un material daurat, fàcil de treballar, dúctil i
mal·leable. És
un bon conductor del corrent elèctric. S’usa per fabricar aixetes,
connexions elèctriques, panys i poms de portes, orfebreria, bijuteria,
instruments musicals, ....
Estany
és
de color blanc brillant, molt tou i mal·leable, no s'oxida a
temperatura ambient. Formant aliatge amb el plom, és molt usat en
soldadures de tubs de
coure a les instal·lacions domèstiques i en les soldadures de
components electrònics. També s’usa per recobrir l’acer per tal
d’evitar-ne la corrosió. Quan usem l’estany per protegir l’acer en
resulta el material que coneixem com a llauna.
Plom
metall gris platejat, molt dens, tou, mal·leable i bon conductor de
la calor i de l'electricitat. S’utilitza en la protecció contra les
radiacions perilloses com els
raig X i la radioactivitat, fabricació de bateries i acumuladors, com a
additiu del vidre per tal d'augmentar-ne el pes i la duresa d'aquest.
Zinc
metall
de color blanc blavós, molt mal·leable i resistent a la corrosió però
d'escassa resistència mecànica, en contacte amb l'aire adopta un color
grisós degut a la capa d'òxid que el recobreix. S’usa com a aliatge
amb el coure per obtenir llautó i a per a cobertes d'edificis. Quan
l’acer es recobreix amb zinc en
resulta l’acer
galvanitzat.
Crom
és un metall de color blanc brillant. Fràgil però dur i molt
resistent a la
corrosió. S'utilitza per a fabricar l'acer inoxidable, acer
per a eines i com a revestiment d'altres metalls per tal de
protegir-los de la corrosió i millorar-ne el seu aspecte. La tècnica de
revestiment amb crom
s’anomena cromatge.
Titani
és un metall de color gris lluent. Resulta car perquè la seva
obtenció és molt difícil. Molt dur i molt resistent a la corrosió.
Actualment és molt usat en la fabricació de
turbines dels motors d’avions i de les centrals elèctriques perquè té
una gran resistència als esforços mecànics, a la corrosió i a les altes
temperatures.
