El ferro és un metall que ja era conegut pels Sumeris cap a l’any 2500 aC i caracteritza una època històrica, l’anomenada Edat de Ferro.
El ferro (Fe) no es troba en estat pur a la naturalesa sinó barrejat amb altres elements químics. Els principals minerals de ferro que resulten rendibles industrialment són:
El ferro s’obté de la fusió del ferro procedent de les mines. Aquest
procés es duu a terme en els alts forns, on
s'escalfa el minaral de ferro i carbó a temperatures molt elevades (
més de1500ºC).
Un alt forn és una torre recoberta de material refractari formada per
dos troncs de con invertits, de longituds diferents i units per les
bases.
El procés que se segueix per obtenir el ferro és:
El mineral de ferro s’introdueix per la bocana barrejat amb carbó de
coc que és un tipus de carbó amb un alt poder calorífic que s’obté a
partir de la destil·lació de l’hulla o del carbó de pedra.
El mineral baixa lentament a través del cup. Quan
arriba a la zona més
ampla del forn (ventre)
la temperatura ja supera el punt de fusió del
ferro i de les impureses (escòria) que
es fonen conjuntament.
El material fos es precipita al gresol a
través de l’etalatge.
El ferro
fos queda al fons perquè aquest és més dens i l’escòria sura per damunt.
L’escòria s’extreu per l’orifici anomenat forat d’escòria que està
situat a la part superior del gresol.
El ferro fos s’anomena ferro colat
i s’extreu per un orifici anomenat
forat de colada i està situat al fons del gresol, aquest té moltes
impureses i un alt percentatge de carboni, per la qual cosa cal
sotmetre'l a un procés d'afinament que s'efectua en forns amb injecció
d'oxigen; d'aquestes fases en sortiran els acers comuns
i les foses.
El ferro pur,
també anomenat ferro dolç és la forma més pura del ferro que s'usa en
indústria. S'obté a partir del ferro colat després d'haver-ne eliminat
les impureses. Conté un 99.8 % de ferro, la seva densitat és de 7.9 g/cm3
i té un punt de fusió alt, 1535 ºC. És
de color gris brillant però es torna marronós a causa de la formació
d’òxid (rovell). S’imanta amb facilitat, és relativament fràgil i no és
pas gaire dur, per això és poc útil en estat pur.