ESCALES SÍSMIQUES

 

Hi ha diverses escales per mesurar la intensitat o força dels sismes.

Les més utilitzades són:

Escala de Richter

Escala de Mercalli

Escala MSK

moviments sísmics

 

Escala de Richter

 

L'escala sismològica de Richter s'anomena així en honor de Charles Richter (1900 - 1985), sismòleg nascut a Hamilton, Ohio, Estats Units.

Richter va desenvolupar la seva escala cap a la dècada de 1930.

L'alliberament més gran d'energia que s'ha pogut mesurar va ser durant el Gran Terratrèmol de Valdívia (Mèxic), el 22 de maig de 1960, que va arribar als 9'5 graus de l'escala de Richter.

 

Aquesta escala és "oberta", de manera que no hi ha un límit màxim teòric

 

Magnitut
Equivalència TNT
Referències
1'00
170 g
Petita explosió en un lloc de construcció
1'50
910 g
Bomba convencional de la II Guerra Mundial
2'00
6 kg
 
2'50
29 kg
 
3'00
181 kg
 
3'50
455 kg
Explosió d'una mina
4'00
6 tones
Bomba atòmica de baixa potència
4'50
32 tn
Tornado mitjà
5'00
199 tn
 
5'50
500 tn
 
6'00
1.270 tn
 
6'50
31.550 tn
 
7'00
199.000 tn
 
7'50
1.000.000 tn
 
8'00
6.270.000 tn
 
8'50
31'55 milions tn
 
9'00
200 milions tn
 
10'00
6.300 milons tn
Falla tipus Sant Andrés (EEUU)
12
1 bilió tn

Fractura de la Terra pel mig

Resum
Menys de 3'5
Generalment no es nota, però s'enregistra
3'5 - 5'4
Normalment es nota però si causa danys són petits
5'5 - 6'0
Ocasiona danys lleugers als edificis
6'1 - 6'9
Pot ocasionar danys severs en àrees on hi viu molta gent
7'0 - 7'9
Terratrèmol gran. Causa danys greus
8'0 o més
Terratrèmol molt gran. Destrucció total en comunitats properes

 

moviments sísmics

 

Escala de Mercalli

 

Creada en 1902 pel sismòleg italià Giusseppe Mercalli (Milà, 1850 - Nàpols, 1914) No es basa en els registres sismogràfics sino en l' efecte o dany produït en les estructures i en la sensació percebuda per la gent.
Per a establir la Intensidad es recorre a la revisió de registres històrics, entrevistes a la gent, notícies dels diaris públics i personals, etc. La Intensidad pot ser diferent en els mateixos llocs i per a un mateix terratrèmol (la Magnitut Richter, en canvi, serà la mateixa).

 

Dependrà de:

a)L'energia del terratrèmol,
b)La distància de la falla on es va produir
c)La forma com les ones arriben al lloc on s'enregistra (obliqua, perpendicular, etc,)
d)Les característiques geològiques del material del lloc on s'enregistra la Intensitat.
e)Com la població va sentir o va deixar registres del terratrèmol.

 

 

Els graus no són equivalents amb l'escala de Richter.

 

Grau I Notat per poques persones en condicions especialment favorables.
Grau II Notat per poques persones en repòs, especialment en els pisos alts dels edificis. Els objetes penjats poden oscil·lar.
Grau III Notada clarament en els interiors, especialment en els pisos alts dels edificis, moltes persones no ho associen amb un sisme. Els vehícles de motor estacionats poden moure's lleugerament. Vibració com l'originada pel pas d'un carro pesat. Duració estimable.
Grau IV Tremolor sentit durant el dia per moltes persones en els interiors, per poques a l'exterior. Si és de nit algú es pot despertar. Vibració de vaixelles, vidres de finestres i portes; els murs cruixen. Sensació com d'un carro pesat topant contra un edifici, els vehicles de motor estacionats es balancegen clarament. 
Grau V Tremolor sentida quasibé per tothom; molta gent es desperta. Algunes peces de vaixella, vidres de finestres, etc., es trenquen; cauen objectes inestables . S'observen perturbacions als arbres, pals i altres objectes alts. S'aturen els rellotges de pèndol.
Grau VI Tremolor sentida per tothom; moltes persones atemoritzades fugen cap a l'exterior. Alguns mobles pesats canvien de lloc. Danys lleugers.
Grau VII Tothom el sent . La gent fuig cap a l'exterior. Danys sense importància en edificis ben dissenyats i construïts. Petits danys en estructures ordinàries ben construïdes; danys considerables en les dèbils o mal planejades; trencament d'algunes xemeneies. El noten les persones que condueixen vehicles en moviment.
Grau VIII Danys lleugers en estructures de diseny especialment bo; considerable en edificis ordinaris amb derrumbament parcial; gran en estructures dèbilment construïdes. Caiguda de xemeneies, piles de productes en els magatzems de les fàbriques, columnes, monuments i murs. Els mobles pesats es tomben. Arena i fang projectats en petites quantitats. Canvi en el nivell de l'aigua dels pous. Pèrdua de control en les persones que condueixen vehícles motoritzats.
Grau IX Dany considerable en les estructures ben dissenyades; grans danys en els edificis sòlids, amb derrumbament parcial. Els edificis surten dels seus fonaments. El terreny s'omple d'esvorancs. Les canonades subterrànies es trenquen.
Grau X Destrucció d'algunes estructures de fusta ben construïdes; la major part de les estructures d'edificis es destrueixen; grans esvorancs al terreny. Les vies del ferrocarril es torcen. Invasió de l'aigua dels rius sobre les terres riberenques.
Grau XI Quasibé cap edificació es salva de la destrucció. Ponts derruïts. Grans esvorancs al terreny. Les canonades subterrànies queden fora de servei. Enfonsaments i derrumbbaments en terrenys de suau pendet. Gran torsió de vies ferroviàries. 
Grau XII Destrucció total. Ones visibles sobre el terreny. Perturbacions de las cotes de nivell (rius, llacs i mars). Objectes llençats a l'aire cap amunt.

 

moviments sísmics

 

Escala M.S.K.

 

 

A la majoria dels països d'Europa, l'escala sísmica utilitzada és la M.S.K proposada el 1964 per S. V. Medvedev, W. Sponheuer i V. Karnik en col·laboració amb un grup de treball constituït per la XIII Assemblea General de la U.G.G.I (Berkelei, 1963).

A Espanya s'utilitza com escala oficial i està publicada a la "Norma sismeresistente de 1974", (B.O.E 21-9-1974, decret 3209/1974), avui dia derogada per l'actual "Norma de Construcción sismeresistente:
Parte General y Edificación
" (NCSE-94 ; B.O.E  8-2-1995).

 

 

Efectes que defineixen els graus d'intensitat MSK

     a) Els fenòmens sentits per les persones i percebuts en el seu medi ambient
     b) Els danys produïts a les construccions segons les seves diverses tipologies.
     c) Els canvis advertits a la naturalesa

 

 

Tipus de construccions

  • Tipus A: Amb murs de mamposteria en sec o amb fang, de tova, de tàpia.
  • Tipus B: Amb murs de totxo, de blocs de morter, de mamposteria amb morter, entramats de fusta,...
  • Tipus C: Amb estructura metà·llica o de formigó armat.

 

 

Termes de quantitat

Els termes de quantitat utilitzats en la definició dels graus d'intensitat corresponen, aproximadament, als següents percentatges:

Alguns................5%

Molts.....................50%

La majoria.............75%

 

 

Clasificació dels danys a les construccions

 

Classe 1 - Danys lleugers: Fisures en els revestiments, caiguda de petits troços de revestiment.

Classe 2 - Danys moderats: Fisures als murs, caiguda de grans troços de revestiment, caiguda de tules, caiguda de pretils, esquerdes a les xemeneies i, fins i tot, derrumbaments parcials.

Classe 3 - Danys greus: Esquerdes als murs, caiguda de xemeneies de fàbrica o d'altres elements exteriors.

Classe 4 - Destrucció: Bretxes en els murs ressistents, derrumbament parcial, pèrdua de l'enllaç entre diverses parts de la construcció, destrucció de tabics i murs de tancament.

Classe 5 - Colapse: Ruïna completa de la construcció.

 

 

Descripció dels Graus d'intensitat MSK

Grau I

La sacsejada no és percebuda pels sentits humans, només és detectada i enregistrada pels sismógrafs.

Grau II

La sacsejada és perceptible només per algunes persones en repòs, en particular als pisos superiors dels edificis.

Grau III

La sacsejada és percebuda per algunes persones a l'interior dels edificis i, només en circumstàncies molt favorables, a l'exterior dels mateixos. La vibració percebuda és semblant a la causada pel pas d'un camió lleuger. Observadors molt atents poden notar lleugers balancejos d'objets penjats, més accentuats en els pisos alts dels edificis.

Grau IV

El sisme el noten moltes persones a l'nterior dels edificis i algunes a l'exterior. Algunes persones que dormen es desperten, però ningú manifesta por. La vibració és comparable a la produïda pel pas d'un camió pesat amb càrrega. Les finestres, portes i vaixelles vibren. Els pisos i murs producen esclafits. El mobiliari comença a moure's. Els líquids continguts en recipients oberts s'agiten lleugerament. Els objectes penjats es balancegen lleugerament.

Grau V

 a) El sisme es sentit a l'interior dels edificis por la majoria de les persones i també per moltes altres a l'exterior. Moltes persones que dormen es desperten i algunes fugen. Els animals es posen nerviosos. Les construccions s'agitan amb una vibració general. Els objectes penjats es balancegen ampliament. Els quadres colpegen sobre els murs o són llençats fora del seu emplaçament. En algunos cassos els rellotges de pèndol s'aturen. Els objectes lleugers es desplacen o es tomben. Les puertas o les finestres obertes baten amb violència. S'aboquen en petita quantitat els líquids continguts en recipients oberts i plens. La vibració es nota a la construcció com la produïda per un objecte pesat arrassegant-se.

b) A les construccions de tipus A són possibles lleugers danys (classe 1)

c) En alguns cassos es modifica el cabdal dels manantials.

Grau VI

 a) El noten la majoria de les persones, tant a dins com a fora dels edificis. Moltes persones surten al carrer atemorides. Algunes persones arriben a perdre l'equilibri. Els animals domèstics fugen dels estables. En algunes ocasions, la vaixella i la cristalleria es trenquen, Els llibres cauen dels prestatges, els quadres es mouen i els objectes inestables es tomben. Els mobles pesats poden arribar a moure's. Les campanes petites de torres i campanars poden sonar.

b) Es produeixen danys moderats (classe 2) en algunes construccions del tipus A. Es produeixen danys lleugers (classe 1) en algunas construccions del tipus B i en moltess del tipus A.

c) En alguns cassos poden obrir-se esquerdes de fins a un centímetre d'amplada en sòls humits. Poden produir-se lliscaments a les muntanyes. S'observen canvis en el cabdal dels manantials i en el nivell d'aigua dels pous.

Grau VII

 a) La majoria de les persones s'aterroritzen i corren cap al carrer. Moltes tenen dificultats per mantenir-se dretes. Les vibracions són percebudes pels que condueixen automòbils. Sonen les campanes grans.

b) Moltes construccions del tipus A pateixen danys greus (classe 3) i algunes fins i tot destrucció (classe 4)

Moltes construccions del tipus B pateixen danys moderats (classe 2)

Algunes construccions del tipus C experimenten danys lleugers (classe 1)

c) En alguns cassos, es produeixen lliscaments a les carreteres amb pendents acusats, es produeixen danys a les juntes de les canalitzacions i apareixen fisures en murs de pedra.
S' aprecia oleatge a les llacune i l'aigua s'enterboleix a causa del fang remogut. Canvia el nivell de l'aigua dels pous i el cabdal dels manantials. En alguns cassos, tornen a brollar manantials que estaven secs i s'assequen alguns que brollaven.

Grau VIII

 a) Por i pànic general, inclús en les persones que condueixen automòbils. En algunos cassos se trenquen les branques dls arbres. Els mobles, fins i tot els més pesants, es desplacen o es tomben. Les làpedes penjades pateixen danys parcials.

b) Moltes construccions de tipus A pateixen destrucció (classe 4) i algunes colapse (classe 5)
Moltes construccions de tipus B pateixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4).
Moltes construccions de tipus C pateixen danys moderats (classe 2) i algunas greus (classe 3).
Algun cop es produeix el trencament d'algunes juntes de canalitzacions. Les estàtues i els monuments es mouen i giren. Es derrumben murs de pedra.

c) Petits lliscaments en els pendents dels barrancs i en els terraplens con pendents pronunciades. Esvorancs en el sòl d'uns quants centímetres d'ample. S'embruta l'aigua dels llacs. Apareixen nous manantials. Tornen a tenir aigua pous secs i s'assequen pous existents. En mlts cassos canvia el cabdal i el nivell d'aigua dels manantials i els pous.

Grau IX

 a) Pànic general. Danys considerables en el mobiliari. Els animals corren confusament i emeten els seus sons peculiars.

b) Moltes construccions de tipus A pateixen colapse (classe 5).
Moltes construccions de tipus B pateixen destrucció (classe 4) i algunes colapse (classe 5).
Moltes construccions del tipus C pateixen danys greus (classe 3), i algunes destrucció (classe 4).
Cauen monuments i columnes. Danys considerables en dipòsits de líquids. Es trenquen parcialment les canalitzacions subterràniess. En alguns cassos, els carrils del ferrocarril es corben i les carreteres queden fora de servei.

c) S'observa amb freqüència que es produeixen extrusions d'aigua, arena i fang en els terrenys saturats. S'obren esquerdes en el terreny de fins a 10 centímetres d'ample i de més de 10 centímetres en las faldes i en les màrgens dels rius. Apareixen a més a més, nombroses esquerdes petites al terra. Despreniments de roques i allaus. Molts lliscaments de terres. Grans onades en llacss i embassaments. Es renoven pous secs i se n'assequen d'altres d'existents.

Grau X

 b) La majoria de les construccions del tipus A pateixen colapse (classe 5).
Moltes construccions del tipus B pateixen colapse (classe 5).
Moltes construccions de tipus C pateixen destrucció (classe 4) i algunes colapse (classe 5).
Danys perillosos en embassaments; Danys seriosos en ponts. Els carrils de les vies de tren es desvien i de vegades s'ondulen. Les canalitzacions subterrànies es retorcen o es trenquen. El paviment dels carrers i l'asfalt formen grans ondulacions.

c) Esquerdes en el sòl d'alguns centímetre a'ampleque poden arribar a un metre. Es produeixen àmplies esquerdes de manera paral·lela als cursos d'aigua. Lliscaments de terrs soltes en les faldes amb forts pendents. En les ribes dels rius i en llocs escarpats es produeixen grans despreniments. Desplazaments d'arenes i fangs en les zones litorals. Canvi de nivelll d'aigua en els pous. L'aigua de canals i rius es llençada fora del seu curs normal. Es formen nous llacs.

Grau XI

 b) Danys importants en construccions, fins i tot en les més ben construïdes, en ponts, preses i líniess de ferrocarril. Les carreteres importantes queden fora de servei. Les canalitzacions subterrànies queden destruïdes.

c) El terreny queda considerablement deformat tant per desplaçaments horitzontals com verticals i àmplies esquerdes. Molts lliscaments de terrenys i caigudes de roques.

Grau XII

a) Per determinar la intensitat de les sacsejades sísmiques fan falta investigacions especials.

b) Pràcticament es destrueixen o queden greument danyades totes les estructures, incloses les subterrànies.

c) La topografia canvia. Grans esvorancs en el terreny amb importants desplaçaments horitzontals i verticals. caiguda de roques i enfonsaments a les vores de les valls, produïts en vastes extensions. Es tanquen vallades i es transformen en llacs. Apareixen cascades i es desvien els rius.

moviments sísmics

sismes