L'art prehistòric començà amb les primeres manifestacions creatives humanes i ocupa la totalitat de la era quaternària.

La periodització de l'art prehistòric segueix en grans trets, la divisió històrica, és a dir:

Art Paleolític (paleos - lithos, edat de la pedra antiga o tallada), amb tres grans divisions: l'inferior, el mitjà i el superior, dura aproximadament des d'uns 4 000 000 d'anys aC fins al 10 000 aC.

Art Neolític (neos - lithos, edat de la pedra nova o polida). Que dura aproximadament entre els anys 10 000 i 3 000 aC.

Art de l'edat dels metalls amb l'aparició d'estris i ornaments de coure, bronze i ferro, a més de l'or i l'argent, l'art assoleix una nova perspectiva. La majoría dels pobles amb metal·lúrgia entren molt aviat en l'àmbit de les cultures històriques.

Art Paleolític.

Societat.

- Vida nómada a l'aire lliure, refugis, coves i cabanes de fusta i branques.

- Sistema de subsistència de caçadors - recolectors, pesca i intercanvis de mercaderias o "trueques".

- Estris de fusta, os i pedra. Vestits de pells d'animals.

- Culte als morts i a la natura

 

Formes artístiques:

1 - Art mobiliari

- L'art per l'art: Decoració d'estris i improvisacions creatives de l'artista.

- Art màgic: instruments i pintures propiciadors de la caça. Totemisme: Objectes de culte als avantpassats. Xamanisme: Guarniments i aparells del xaman o bruixot.

	Durant el paleolític superior aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d'os i d'ivori representant figures femenines (les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue) o d'animals. Un altre aspecte són els instruments d'os i pedra decorats amb gravats, com bastons, arpons, etc. També considerem ara com artístics, els ornaments de pedra i os, com ara collarets, braçalets, agulles, etc.
Venus de Willendorf		Venus de Lespugue

Mamut d'ivori de 3,7 cm de llarg trobat a la cova de Vogelherdhöhle (Alemanya). La més antiga escultura paleolítica, amb uns 33.000 anys.

2 - Pintura parietal (rupestre)

- Pintures i gravats sobre les parets de les coves a les zones més profundes, dibuixades amb sang i substàncies naturals dissoltes en greix animal, aplicades amb pals, canyes o les mans. Policromia.

- Franco-cantàbrica (Altamira, Lascaux)

El grup més antic i més famós correspon al paleolític superior (entre 20 000 i 15 000 aC), durant els períodes coneguts com Solutrià i Magdalenià on hi hagué la primera gran florida de la pintura rupestre, amb figures molt realistes de bisóns, cavalls i cérvols, sense figura humana. Altres motius decoratius son: Els signes. Traçats simples i compostos, abstractes (Punts, ratlles, fletxes, plomes...) Les mans. En positiu (de color roig, plasmant les mans), en negatiu (al voltant).	Pintures de la cova d'Altamira
Art Neolític. Societat. - El neolític comença a les planes fluvials de Mesopotàmia, L' Indo i el Yangtze (Xina), ràpidament es va difondre a la resta del món. - Els pobles nómades començen a asentar-se en zones planes amb abundància d'aigua, a construir-se els primers poblats, i a organitzar-se políticament. Els habitatges son de pedra, fusta i maó. - Sistema econòmic agrícola i ramader, amb excedents de producció, intercanvis comercials, us de peces minerals i llavors com a moneda. - Estris de fusta, os, metall i pedra polida. Vestits de llana, cotó. - L'artista crea i decora, molt a prop de l'artesà. Augmenta la temàtica religiosa. Formes artístiques: 1 - Pintura rupestre mediterrània o llevantina (Cogul, Alpera) Un dels problemes persistents de la pintura llevantina és la datació. Encara no hi ha un coneixement exacte sobre la cronologia, quan s'inicia i en quin moment es deixen de realitzar aquestes imatges. Els investigadors del Postpaleolitisme encara mantenen diverses postures: per a alguns el seu origen està en el Mesolític, per a uns altres en l'Edat de Bronze (Jordá). La complicació està en la datació dels orígens, saber quan adquireix les seves formes pròpies i quan aquestes es propaguen a l'espai concret del Llevant espanyol.
Aquesta modalitat artística apareix a l'est de la Península Ibèrica, des de la Noguera i el Maestrat fins a Múrcia i Almeria. Hi ha dos estils, l' art macroesquemàtic i l' esquemàtic. Les figures humanes i d'animals, aïllades o formant escenes, es converteixen en protagonistes principals, realitzades sovint amb traços precisos i ben perfilats, amb un farciment interior dels cossos, de vegades uniforme i en altres llistat.
La Dansa de Cogul (Segrià, Lleida)	Dona recol·lectora de mel Cova de la Araña. Bicorp. València.

2 - Monuments megalítics

Monuments construïts amb pedres grans. Els més corrents són els funeraris, sepulcres col·lectius, de diversos tipus (dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula) i generalment són coberts per un túmul; entre els no funeraris es destaquen els menhirs. Foren construïts durant el final del neolític i les primeres edats dels metalls, (4000 - 1000 aC). A l'Europa central són molt notables els conjunts de Stonehenge (Anglaterra) i Carnac (Bretanya).

Als Països Catalans hi ha megàlits al N i al centre del Principat de Catalunya. Els tipus més corrents són els dòlmens senzills i les cistes, però hi ha també sepulcres de corredor i galeries cobertes, i els menhirs.

A la mediterrània hi ha diversos tipus de construccions megalítiques tardanes, les coves a Andalusia. Taules, talaiots i navetes a les Illes Balears. Els nuragues a Sardenya. I la cultura megalítica a Malta.

El menhir de Kerloas a la Gran Bretanya, amb 9.5 metres de alçada	El dolmen Tomb at Glantane east , a Irlanda	El Cromlech de Stonehenge .

Cueva de la Menga, Antequera, entrada	Cueva de la Menga, Antequera, interior
Cueva de la Menga, Antequera, estructura Ampliació: - Monumentos megalíticos, las tumbas de los gigantes (Junta de Andalucía) Pàgina molt bona.
Taula i naveta de Torralba den Salort	Talaiot de Torrellonet Vell

3 - La ceràmica neolítica.

La ceràmica evoluciona des dels gerros fets amb fils d'argila, o les protecccions d'argila de les carbasses per cuir.

Aproximadament l 'any 4500 aC apareix a la Mediterrània la ceràmica cardial, a la zona costanera. Es caracteriza per la decoraració amb incisions de petxines.

La ceràmica cordada, es decora per l' impresió de cordes, més o menys amples.

Ceràmica cardial	ceràmica cordada

4- Arquitectura i habitatge.

L'edat dels Metalls.

Amb l'edat dels metalls ens trobem en un nou escenari social, cultural i artístic. La tècnica apropiada per obtenir metalls a partir dels minerals va revolucionar les estructures de les societats agrícoles i va transformar aspectes tan variats com ara, la joieria, les armes, i els estris de camperols.

1 - L' Edat del coure:

El descobriment del coure va permetre fabricar eines semblants a les d'os però més resistents. La mateixa tecnologia va servir per fabricar objectes d'orfebreria. Els primers indicis de forns de fundició de coure i plom, els trobem a Anatòlia (Asia Menor) als voltants de l'any 7000 aC. A Europa a les cultures micènica i minoica.

2 - L' Edat del bronze:

Època de metal·lúrgia avançada a partir de les tècniques d'extracció del coure i l'estany. L'Edat del bronze segueix al Neolític a la major part del món, tret dels primers imperis que ja són històrics. Egipte i Mesopotàmia fins el 1200 aC.

La data exacta d'arribada a l'Edat del bronze varia entre cultures i llocs del món. L'edat del Bronze es situa generalment a Europa entre el 1800 aC i el 700 aC.

3 - L' Edat del ferro:

Es caracteritza per la utilització del ferro como a metall fonamental. El primes pobles que van utilitzar aquesta tecnologia van ser els Hittites abans de l'any 1.200 aC, les migracions dels indoeuropeus amb ferro no van creuar els Pirineus abans del 900 aC.

Els pobles celtes, van arribar en un llarg període d'emigracions parcials a ocupar pràcticament tota Europa, incorporant elements homogenis como la llengüa i la tecnologia. Són els introductors de la cultura del ferro a la Península Ibèrica.

L'edat del ferro es divideix en Període de la Cultura dels túmuls, Període de la Cultura dels camps d'urnes, Període de la Cultura de Hallstatt i període de la Cultura de La Tène.

4 - L'art a l'edat dels metalls:

Bronze.

Decoració: Joieria, armes, instruments musicals, ceràmica. Gravats de joieria i incrustacions (pedres, or, argent i ambar).

L'art de l'edat del bronze en la Europa nordica (2500 - 500 aC) va adquirir en aquesta regió un elevat desenvolupament, els gravats rupestres de Tegneby, a Suecia. L'art de Tràcia, les urnes germàniques en forma de casa, el carro del sol de Trundholm (Dinamarca).

A la Península Ibèrica destaquen les cultures de l' Argar i els Millares, la cultura dels castros a Galicia.

Ferro:

La penetració de les gents dels camps d'urnes, que el seu impetu va dur a la destrucció de tradicions mil·lenàries europees, sent responsables, fins i tot, de l'ocàs de Micenas i de gairebé totes les cultures Europees. Només la franja atlàntica va poder resistir la seva embranzida.

Aquests pobles, al seu torn, a la primera cultura de l'edat del ferro: Hallstatt. Basats en la seva superioritat tecnològica i en l'adopció de la cavalleria lleugera, van ocupar gairebé tota Europa, creant un nou ordre que, després d'un període fosc, a causa de els conflictes, va desembocar en el naixement de les grans civilitzacions clàssiques (Etruscs, Grecs, Romans...) i cèltiques, a les quals caldria afegir Tartessos, en el sud d'Espanya, més lligat a la cultura oriental que a la indoeurpea.

Tots aquests pobles acaben entrant en la cridada Història Antiga europea.

Imatges d'objectes artistics de l'edat dels metalls.

Carro del sol de Trundholm	Orfebreria tràcia	Collaret de amber de Hallstatt	Tresor del Carambolo (Tartessos)

L'estudi de l'art de les cultures dels metalls tant a Europa com en la resta del món, ve marcat per l'estudi de les cultures dels regnes i imperis orientals, com dels estats clàssics històrics. Hem de tenir en compte que a partir de l'any 3200 aC. comença la història, en el mediterrani, Àsia Menor i Orient. En els següents capítols desenvoluparem aquest tema.

Més informació sobre la Prehistòria a Wikipedia "Prehistoria"

I també en aquesta pàgina "Arte prehistórico"