• Cap al 460 - 430 a.C.
• Figures de bronze
• Anónim (Pithagoras de Region?)
• Museo Nazionale di Regio di Calabria (Italia)

• Proporcions espectaculars. Mol forts
• Estil àtic
• Giren esl caps i els cosos
• Braços en posició d'agafar armes
• Torsió lateral del cos
• El guerrer A conserva els dos ulls, el B només un.
• La seva alçada es de quasi dos metres.
• Més informació

• Cap al 477 a. C.
• Anònim
• 180 cm.
• Exempta, dempeus
• Bronze. Ulls en pedra. Policromia
• Fosa
• Museu Arquelògic de Delfos

Elements formals:

• Proporcions correctes. Cànon esbelt
• Simetria bàsica però:
• Gira el cap i els peus
• Braços aixecats
• Lleu torsió lateral del cos
• Plecs cenyits a la cintura

Significat i funció:

• Auriga. Restes del carro i un esclau.
• Retrat idealitzat però ha guanyat en realisme, sobretot en els llavis i els cabells, respecte dels kuroi.
• La cara té un gest serè, impassible. No té el somriure dels kuroi.
• Estil de transició entre l' època arcaica i la clàssica: estil sever.
• Equilibri entre abstracció i realitat, harmonia, moderació de les actituds, antropomorfisme.
• Possiblement dirigida a un guanyador dels Jocs: commemorativa.

• Miró
• Cap al 450 a. C.
• 125cm.
• Marbre. (Còpia romana)
• Museu Nacional delle Terme. Roma

• L'elecció del moment va ser genial:
• El braç en el moment més alt.
• Instant d'immobilitat.
• Ens sentim obligats a acabar l'acció.
• Es rebutja la simetria i repetició de formes del període arcaic.
• El costat dret és una corba cotínua.
• El costat esquerre una línia trncada en zig-zag
• Resol plenament els problemes de la representació del moviment.
• En canvi és una figura concebuda en un sol pla: la visió lateral o posterior la fa quasi irrecognoscible.
• El tors no es correspon amb l'acció vigorosa dels braços.

• És evident el progrés en la resolució de problemes que s'estaven plantejant des del segle anterior però arribar a la síntesi perfecta, a l'equilibri clàssic, seria tasca de la següent generació.

• Policlet
• Cap al 440
• 199 cm.
• Marbre. (Còpia romana)
• Museu Nacional de Nàpols

• Cànon: el cos té set caps i aquest tres dits.
• Actitud d'avançar, una pausa momentània.
• Uneix a l'estabilitat el sentit del moviment.
•  Sostenia la llança amb la mà esquerra tensant aquesta espatlla i aixecant-la lleugerament.
• La cama esquerra no suporta cap pes i el maluc cau, el tors s'allarga.
• El braç dret cau relaxat, el peu suporta el pes, el maluc aixecat, el tors entre el maluc i l'aixella s'ha escurçat.
• El contrast entre els dos costats dóna al cos un aspecte d'equilibri dinàmic molt diferent a la simetria estàtica dels kuroi.
• Aquesta disposició s'anomena "contrapposto" i és un invent utilitzat moltíssimes ocasions en la història de l'art perquè dóna un sentit de vitalitat extraordinari.
• La inclinació cap a la dreta del cap dóna el toc final: es descriu una suau corba en forma de S invertida.
• Tots dos costats presenten qualitats distintes però harmonioses i belles.
• S'ha trobat una solució clàssica apreciada a totes les èpoques.

• Significa l'equilibri perfecte entre el naturalisme i l'idealisme
• Atenes en aquest moment s'havia convertit en hegemònica i desenvolupa el sistema democràtic
• L'antropomorfisme, la confiança en l'home, el racionalisme, són valors que es reflecteixen en l'art del moment
• Dorífor:portador de la llança. Un guerrer, un atleta
• Funció commemorativa, ornamental

• Policlet
• Cap al 430
• 186 cm.
• Marbre. (Còpia romana)
• Museu Arqueológic Nacional d'Atenes
• Atleta vencedor que porta al front la bena del triomf
• De formes més toves que el Dorífor
• Una expressió més dolça
• Una posició una mica més moguda
• Les altres característiques i significat són semblants al Dorífor

RELLEU DEL FRIS DEL PARTENÓ: POSIDÓ, APOL·LO I ARTEMIS

• Fídias
• Cap al 440 a. C.
• 109 cm. d'alçada

• Extraordinària bellesa i serenitat en els rostres.
• Flexibilitat i transparència dels vestits.
• Plecs flexibles, quasi musicals.
• Les figures del fris es relacionen i es mouen amb una elegància que surt d'elles mateixes sense recórrer mai a un gest efectista, innecessari.
• Els persontges es giren i es comuniquen amb absoluta naturalitat.

• Fídies és considerat el paradigma del classicisme juntament amb Policlet. Es va encarregar de la decoració escultòrica del Partenó.
• Els Déus comenten tranquil·lament la processó que es desenvolupa al llarg del fris: la processió de les Panatenees en què els atenesos ofereixen presents a la seva deessa.
• Els déus tractats d'una manera tan humana obliga a pensar en la idea simètrica: els homes representats com a déus.

• Praxíteles
• 343 a. C.
• 215 cm.
• Marbre
• Museu Arqueològic d'Olímpia

• Es pot observar la pèrdua de tensió del segle V a través de la corba del maluc i el to delicat
• La intensa curvatura del maluc es compensa intensificant el suport en el costat contrari
• La superfície polida molt delicadament ( sense els contrastos durs del Dorífor)
• L'expressió nostàlgica, vaga, somiadora
• La lànguida posa en "S", característica de l'autor, corba praxitel·liana
• Hi ha un moviment cap endavant
• La disposició té uns motius clars: mira el nen Dionís
• La figura es tanca en un sistema narratiu autosuficient, com si no tingués res a veure amb l'espectador

• Praxíteles és celebrat per la gràcia de les seves escultures
• Ha augmentat el naturalisme individualista que valora l'anècdota, la narració, l'emoció trencant l'equilibri del segle V
• Hermes, missatger dels Déus, acull en els seus braços Dionís, déu del vi, a qui mostra un gotim de raïm

• Lisip
• Cap al 320 a. C.
• 205 cm.
• Marbre.( Còpia romana )
• Museu Pio Clementino. Ciutat del Vaticano. Roma

• Sense arribar a ser un retrat hi ha una gran atenció als trets personals:
• Atenció a les característiques personals, l'actitud, el gest, que el fan un ésser viu, temporal, diferent als altres
• El pentinat ha perdut bona part del geometrisme de l'època anterior
• La figura crea l'espai, un espai propi creuant per davant els braços i trencant l'estricta frontalitat
• També la composició és diferent del sistema clàssic del segleV, té una unitat més tancada en si mateixa

• L'atleta amb un estrígil s'està traient del cos l'oli que els posaven en els Jocs
• Assistim a una preocupació pel subjecte com a ésser humà que és completament nova.

• Praxítel·les
• Cap al 370 a. C.
• 204 cm.
• Marbre. (Còpia romana)
• Museu del Vaticà. Roma

• Aplica la invenció de Policlet del "contrapposto" a la figura femenina.
• S'ha aconseguit la mateixa vitalitat però amb formes arrodonides, sensuals.
• Hi ha un naturalisme de formes i també d'acció: la deessa sosté la roba, senzillament, treta per prendre un bany.
• La caiguda inerta de les robes i la rigidesa de la hídria contrasten amb les formes suaus i vives del cos.

• Va ser la creació més famosa de Praxítel·les que fou comprada pels ciutadans de Cnido.
• Admirada per la seva bellesa, tendresa en la mirada i expressió radiant i jove.
• Afrodita té la mà dreta sobre el pubis. Es pot interpretar com un gest de modèstia però també és probable que la deessa estigui indicant la font del seu poder.
• L'afortunada combinació d'aparença natural i significat religiós és un dels grans invents de Praxíteles. No és difícil entendre que quan una dona nua ha estat representada així fos copiada, amb diferents variants, al llarg de tota la història. A partir d'aquí el nu femení comença a valorar-se en l'art; el seu èxit va ser tan gran que quasi eclipsà el nu masculí.