A partir de l'anècdota d'una trobada entre el matemàtic Carl F. Gauss i el naturalista Alexandre von Humboldt el llibre tracta de fer una petita biografia novel·lada de cadascun d'ells. Així els capítols es van alternant ara un per Gauss, ara un per Humboldt. Tots dos van ajudar a "mesurar el món": el matemàtic més en el camp teòric aportant eines matemàtiques (tot i haver ajudat personalment a la realització de mesures al seu país) i el naturalista en els seus viatges exploratoris al continent americà. Dos genis de tal magnitud tenen personalitats complexes que no s'acaben d'explorar prou en un llibre que podria haver anat una mica més enllà de l'apunt biogràfic. Tot i així és un acostament que s'agraeix i que pot ser més amè que una biografia no narrativa. Però el gènere de la ficció permet jugar una mica més i intentar interpretar més subjectivament als personatges o, si més no, suggerir alguna cosa més que no fets i anècdotes; encara que alguns capítols ja intenten anar per aquest camí no s'acaben d'explorar prou aquestes possibilitats.

En tot cas millor aquets tipus de novel·la històrica que no altres que corren per les llibreries.

Aquesta novel·la ha aparegut en català recentment amb el títol "El mesurament del món" i publicada per Angle.

 

De tant en tant surten novel·les en les que hi ha un contingut matemàtic paral·lel. Aquesta n'és una.

El protagonista és un noi de 15 anys, en Christopher Boone, lleugerament autista i, com a moltes altres històries sobre autistes, aficionat a les matemàtiques. El noi, molt obsessionat per l'ordre a la seva vida, troba aquest ordre al món de les matemàtiques. A partit d'un incident mínim (troba el gos d'una veïna mort al carrer) en Christopher comença una investigació que, sense entrar en més detalls, trasbalsa la seva vida quotidiana.

L'originalitat del relat està en que la història està narrada en primera persona, amb la qual cosa no només anem descobrint els fets al mateix temps que el protagonista sinó que som testimonis muts del seus raonaments. Aquest és un dels grans encerts del llibre. El noi tendeix a fer una simplificació dels fets molt semblant a aquella tècnica de resolució de problemes (i del raonament matemàtic) de reduir o eliminar els aspectes superflus. D'aquesta manera se'ns fa veure que la gent "normal" estem tan carregats de tics i manies com les no tan considerades per normals com poden ser les seves. Per exemple, és absolutament "anormal" que en Christopher no vulgui tastar qualsevol menjar de color marró, però és "normal" que a nosaltres ens millor l'humor pel fet de sortir de casa i veure que fa sol, encara que després ens passem la jornada tancat entre quatre parets.

Entre les qüestions matemàtiques que van sortint al llibre cal destacar, per no manida, un problema del, cada vegada més citat, matemàtic John Horton Conway. (A la Calaixera hi podeu trobar referències a l'activitat sobre el Joc de Vida i a la de Quadrats màgics en la que s'explica el seu mètode per construir-ne els d'ordre parell no-múltiple de 4). És el problema del "soldats de Conway". Hi trobareu informació a 

http://mathworld.wolfram.com/ConwaysSoldiers.html

i podreu practicar-lo interactivament a

http://www.cut-the-knot.org/proofs/checker.shtml

Si el llegiu passareu una bona estona.

 

Aquest llibre, recomanable per la seva longitud per períodes vacacionals, és força atípic. La seva relació amb la matemàtica ve marcada pel fet de que la criptologia és un dels seus eixos argumentals més importants, a més del món informàtic en general.

L'obra segueix diferents fils argumentals que, poc a poc, es van relacionant. Es podrien resumir en quatre: la història de Bobby Shaftoe, un peculiar marine de la 2a Guerra Mundial, la de Lawrence P. Waterhouse, matemàtic amic de Turing (també personatge de la novel·la), que es dedica al criptoanàlisi, la del seu nét (en temps actuals) Randy, informàtic dedicat al muntatge de la Cripta, un immens i secret banc de dades i cercador de tresors (forçat pels esdeveniments) a estones lliures i un soldat japonès, Goto Dengo, que va guanyant pes a la segona meitat de la novel·la.

No és un d'aquells llibres que es poden recomanar alegrement, per tant potser serà necessari informar-se una mica més abans d'animar-se a llegir-lo.

Té un sentit de l'humor força peculiar (que comença a destapar-se sobre tot a partir del segon volum) i els protagonistes són especialment pintorescos. Però conté algunes bromes matemàtiques de gran calibre com l'explicació en clau de funcions de la relació entre les ejaculacions d'un dels protagonistes i els seus èxits en criptoanàlisis. També hi ha una explicació molt didàctica del funcionament de la màquina alemanya Enigma comparant-la a una bicicleta. En tot cas la base matemàtica sobre les explicacions criptològiques és força correcta i no fa un ús tan alegre dels conceptes matemàtics com la tan venuda "El codi da Vinci"

 

L'editorial Lumen publica aquest títol dins d'una col·lecció de Memòries i Biografies. El propi autor reconeix que no hi ha prou dades per fer una biografia suficientment detallada de la vida d'aquesta matemàtica alexandrina. Tampoc vol optar per fer una mena de novel·la històrica. Pedro Gálvez descriu el seu llibre com una "biografia novel·lada". Sota aquesta premissa ens dibuixa una descripció més o menys literària (més que literal) de l'Alexandria de la convulsa època que van viure Hypatia i el seu pare, el també matemàtic Teon d'Alexandria.

El llibre es llegeix còmodament però deixa un cert regust de simplificació, fins i tot de maniqueisme: el món hel·lènic era magnífic, un model de cultura i tolerància mentre que el món cristià que s'estava imponent cultural i políticament representava tot el contrari: barbàrie i repressió. Ben cert és que la mort d'Hypatia va ser terrible i ben cert és també que durant l'Imperi Romà i l'Edat Mitjana les matemàtiques es van salvar principalment als oasis alexandrins i àrabs (a més dels avenços fets en les "llunyanes" terres de l'Índia i de la Xina). Però també sabem que el món no és una cosa tan senzilla com una divisió entre bons molt bons i dolents molt dolents. Aquest és un factor que fa perdre una mica de credibilitat a l'obra.

Tot i això el llibre pot servir per acostar-nos a una ciutat privilegiada i atípica del món antic com Alexandria, a una època convulsa de transició entre dos móns i a la vida d'una de les dones més mítiques i misterioses de l'antiguitat.

 

No ens enganyem, estem davant d'una autèntica novel·la policíaca amb un rerafons matemàtic. Aquest rerafons és degut a que tant el narrador (testimoni dels fets) i un dels protagonistes afectats pels crims són matemàtics (a l'igual que l'autor Guillermo Martínez).

Un "venal" assassí en sèrie (res de sang i fetge en tot el text) va deixant unes claus que representen una sèrie que ha de donar pistes a la investigació criminal. El destinatari dels missatges és un matemàtic d'alguna manera relacionat amb les víctimes. Gödel, Wittgenstein i Pitàgores, són alguns dels matemàtics necessaris per la resolució dels crims, a més d'Andrew Willes ja que la novel·la està situada temporalment en els dies previs a la demostració del Teorema de Fermat. Però la divulgació matemàtica no és l'objectiu principal de la novel·la, cosa que s'agraeix perquè tret de "L'oncle Petrus i la conjectura de Goldbach" poques obres han reeixit en aquest propòsit.

Un novel·la curta, sense grans pretensions, però prou digna i entretinguda.

 

Pendent de reedició un títol important de divulgació sobre la criptologia com és Los códigos secretos de Simon Singh aquesta seminovel·la no està malament per obrir boca. Per què seminovel·la? Perquè amb una excusa argumental mínima (els reptes criptogràfics que proposa un pare a la seva filla) es van explicant alguns dels mètodes de criptografia (i de criptoanàlisi) que s'han fet servir al llarg de la història. El llibre es llegeix ràpida i còmodament però hi ha alguns detalls que li fan perdre alguns punts sobre l'interès inicial que pot despertar el tema.

• Com a novel·la no té gran interès. La protagonista és una jove de família benestant desorientada sobre el seu futur i que viu fora de casa però a costa dels seus pares. Per continuar rebent la setmanada l'únic que ha de fer és seguir el joc de descodificació de missatges en clau que li proposa el seu pare. Encara que al final es veu que el pare tenia altres intencions de més llarg abast que la manutenció de la seva filla, el joc no dóna per tant.
• No es veu molt clar cap a quin tipus de lector està orientada la novel·la: si és per adolescents o per adults. Aquesta manca de definició llasta una mica el llibre: les preocupacions dels protagonistes són massa lleugeres per un adult o massa feixugues per un jove.
• La part divulgativa del llibre no sempre és prou clara. Encara que hi ha un apèndix al final es troba a faltar una mica més de contingut.

El tema de la criptologia, però, és prou interessant com perquè hi hagi, com a mínim, aquest intent de divulgar-lo. Sembla que cada vegada necessitem més novel·litzar la divulgació. Hi ha hagut intents més reeixits que aquest però d'altres que també han punxat en algun aspecte. Quan més camins s'obrin per posar a l'abast de tothom els coneixements científics més rics som. Per tant, encara que no sigui un llibre espatarrant, benvingut sia.