EXERCICIS PER A LA REEDUCACIÓ DELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE, LA VEU I LA PARLA.

inici

INTRODUCCIÓ

S'entén per trastorn del llenguatge qualsevol alteració de la veu, de la paraula i/o del llenguatge que, per la seva importància, requereix una rehabilitació específica logopèdica durant un període de temps més o menys llarg.

Els trastorns els podem classificar en:

· Trastorns de parla: alteracions de l'articulació que es tradueixen en una dificultat de realització fonològica.
· Trastorns de la veu: alteracions del to, timbre, melodia i ritme d'emissió.
· Trastorns de llenguatge: aquelles patologies que presenten una alteració del llenguatge o del seu desenvolupament a nivell estructural, com absència total del llenguatge o pèrdua total o parcial, amb deteriorament i/o regressions per causes diverses.

La reeducació dels trastorns que hem descrit breument, comporta tècniques molt diverses, que la majoria de les vegades s'han d'utilitzar combinades amb la reeducació logopèdica.

En aquests exercicis es contempla:
a) en primer lloc, els exercicis que afavoreixin una bona respiració;
b) un segon apartat dedicat als que reforcen i agilitzen els músculs de l'aparell fonador , i
c) per últim alguns exercicis d'emissió de sons i sorolls que sense ésser pensats directament per corregir la pronúncia del nen ajuden a fer que tot jugant s'acostumi a emetre fonemes que siguin difícils.

REEDUCACIÓ DE L'EXPRESSIÓ FONÈTICA

Per facilitar l'expressió fonètica hem de treballat amb ell davant d'un mirall. Abans de començar la reeducació dels fonemes, l'educador ha d'haver treballat abans amb el nen:

- Una correcta relaxació general i articulatòria.
- Aprofitar tot tipus de sons que el nen imita per facilitar l'expressió fonètica: plorar, riure, cridar, etc.
- Exercitar la mobilització facial i sobretot, la lingual.
- Reeducar a partir d'una anamnesis un diagnòstic neurològic i un examen minuciós de la motricitat bucal.

Per arribar a fer que el nen pronunciï bé els diferents fonemes no és suficient que els descrimini correctament a nivell auditiu; s'ha de fer un treball paral·lel de reforç i agilització dels músculs de l'aparell fonador. l, a la vegada, atès que és important regular la sortida de l'aire en l'emissió de sons, valdria la pena fer exercicis tipus joc que afavorissin inspirar i expulsar l'aire correctament.


En ocasions és important que fem esment en el fet de respirar , que obri bé les narius, prengui aire, el retingui a la panxa un moment sense sortir i després a poc a poc el vagi traient per la boca.
Val la pena estar ajaguts de panxa enlaire amb les mans damunt la panxa o de panxa a terra, el cap de costat i els braços al llarg del cos. També es pot fer drets.
Per ajudar a obrir les narius es pot simular un badall. Com si el nas badallés.
O ajudar-se amb les mans acompanyant des de les narius cap els pòmuls en el moment d'inspirar l'aire...
Un altre tipus d'exercicis on és important controlar la sortida i entrada d'aire són els que han de xuclar aire amb la boca.
Com per exemple :
-Xuclar aigua amb una palla.
-Xuclar papers de seda i veure qui en xucla més, junts.
-Xuclar papers i anar-los transportant fins arribar a fer un munt.
-Fer veure que xuclen un espaguetti molt llarg.


LA RESPIRACIÓ I LA RELAXACIÓ

Els trastorns de la veu i de la parla es deuen, en bona part, a alteracions respiratòries. Saber controlar la respiració i controlar la relaxació és un dels primers exercicis de la teràpia rehabilitadora.

Reeducació de la respiració

Els fenòmens respiratoris no són idèntics amb parla o sense ella. Durant el repòs, els fenòmens respiratoris tenen només relació amb la mobilització del volum de l'aire. Tanmateix, durant la paraula s'exigeix un control dels reflexos respiratoris elementals.

El logopeda i foniatra elaboraran conjuntament un pla de treball que consistirà a:

1-Ensenyar al nen a controlar i conèixer la seva respiració: inspirar sempre pel nas, intentant que sigui una respiració abdominal o diafragmàtica. Recolzat sobre l'espatlla es faran els següents exercicis:
- inspiració lenta - pausa -, espiració lenta..
- inspiració lenta - pausa -, espiració ràpida.
- inspiració ràpida - pausa -, espiració lenta.
- inspiració ràpida - pausa -, espiració ràpida.

2- Exercicis de coordinació de la respiració amb la fonació:
- Amb les mans a les costelles inspirar lentament i comptar a mida que es va espirant; anar augmentant progressivament els números.
- Comptar un grup de números mantenint l'alè entre cada grup.
- inspirar i llavors espirar lentament mantenint tot el temps un fonema sonor: "f" o "s".
- Articular de manera contínua i suau les vocals combinant-les amb respiracions lentes i ràpides.

Exercicis de relaxació

Es sap que quan s'obté un control general de la relaxació, es millora la respiració, l'emissió de veu i l'articulació de paraules. És important conseguir una relaxació parcial per assolir de mica en mica la relaxació general com objectiu.

Exercicis:

- Relaxació prèvia de la musculatura del coll de la laringe: col·locar l'alumne en posició d'estirat sobre l'espatlla i moure-li el cap amb moviments laterals passius, sense fer cap activitat ni cap classe de resistència.
- En posició de sentat: se l'ha d'ajudar a relaxar-se amb uns massatges al coll i es realitzen exercicis respiratoris i de fonació.
- Per últim, se li ensenyarà a relaxar-se dret: ha de tenir el cap aixecat i l'espatlla recta, s'aixequen els hombros i es deixen caure. Aquest moviment es repeteix fins que la tensió dels hombros desapareixi.
- Relaxació dels òrgans buco-articulatoris: obrir i tancar la mandíbula inferior, moviments amplis amb la boca oberta i amb la llengua, per després passar a combinar-los amb emissions de vocals.


APRENDRE A BUFAR, XUCLAR, INSPIRAR

La reeducació de la respiració i els exercicis de bufar han d'anar units i combinats sempre. Pel nen amb problemes de control articulatori i respiratori li és molt difícil una bona coordinació dels músculs de les galtes i de la sortida de l'aire.
Exercicis:

- Bufar plomes, paperets, cotó, pols de guix, etc. l tots aquells objectes que li siguin lleugers.
- Fer bombolles de sabó i bufar molinets de vent.
- Davant d'un mirall i al costat del logopeda, inflar les galtes i retenir l'aire el major temps possible.
- Beure un vas amb una palla i fer bombolles amb l'aigua , amb palles de diferents diàmetres, de més gran a més petita.
- Inflar globos. Apagar espelmes de diferents tamanys i a diferents distàncies.
- Tocar instruments sonors de vent.

Bufar / xuclar

-Bufar molinets de vent (a poc a poc/ ràpid/ a diferents distàncies).
-Bufar espanta-sogres (extendre'l tot/ fins a la meitat/ de pressa/ a poc a poc).
-Tocar trompetes, xiulets, ...
-Xiular cançons.
-lnflar les dues galtes. Traslladar l'aire d'una galta a l'altra.
-Bufar ampolles de diferents mides (sonaran diferent).
-Fer bombolles dins d'un got d'aigua amb una palla (fer-ne moltes/ poques).
-Fer bombolles de sabó.
-Beure amb palla (fins a una ratlleta de la palla...).
-Traslladar aigua d'un got a un altre aguantant l'aigua dins la palla.
-Traslladar paperets amb una palla (paperets de seda, en forma de ninot,...).
-Apagar una cerilla / espelma (lluny / a prop). Fer ballar la flama sense apagar-la.
-Moure / desplaçar un objecte tot bufant (boletes de paper de seda, ...). Es pot fer una mena de laberint dins d'una caixa i superar els obstacles fins arribar a la sortida. També es pot fer un partit de futbol bufant pilotes de ping-pong.
-Tirar gotes de pintura en un paper i fer dibuixos tot bufant.
-Situacions: bufar com el vent, esbufegar, bufar la sopa que crema, una ferida,...
-lnflar globus.

Bufar / inspirar amb el nas

-Mocar-se correctament.
-Entelar un mirall amb el nas.
-Olorar pots amb diferents productes (vinagre, cafè, sabó, colònla,...).
-Endevinar, per la seva olor, a quin pot es troba un producte concret.
-Fer volar el propi serrell. Bufar/inspirar sobre el pit /.inflar la camisa.
-Moure un serrell de paper de seda bufant amb el nas
-Bufar petites plomes i no deixar que caiguin a terra.
-Passar per sota una taula, fer 5 passes, etc. mentre l'alumne té aigua a la boca (li caldrà respirar pel nas).


MOVIMENTS BUCO-ARTICULATORIS

Per parlar és precís saber moure correctament els òrgans articulatoris: la llengua, els llavis, les galtes i el vel del paladar. El domini i la posició d'aquests òrgans és essencial per conseguir una bona qualitat de la veu, una bona pronunciació i un adequat timbre. Els exercicis de reeducació es realitzaran sempre junt el logopeda o davant d'un mirall, perquè el nen imiti o repeteixi els moviments que aquest efectua. Moltes vegades és convenient realitzar abans de començar la sessió uns exercicis de relaxació bucal i articulatòria com els que s'han descrit amb anterioritat.

Exercicis:

- Exercicis articulatoris de mobilització de la llengua: treure i posar la llengua llisa i doblada, mossegar-se la llengua, recórrer les dents amb la llengua, arrossegar la llengua pel paladar, imitar el trot d'un cavall.
-Resseguir els llavis amb la llengua (cap a la dreta / esquerral per foral per dins). Ràpid/lent. (es pot posar una mica de sucre, nocilla,... als llavis).
-Resseguir les dents i els queixals amb la llengua.
-Fer llengots (petits / grossos /a la dreta/ a l'esquerral a munt / a vall). Ràpid -lent.
-Girar la llengua, doblegar-la, etc.
-Fer ballar la llengua a dins i a fora de la boca.
-Amb la punta de la llengua tocar gomets col.locats al voltant de la boca.
-Llepar un caramel de pal situat en diferents posicions.
-Fer com si tinguéssim un caramel a la boca (la llengua fa de carame /i va d'una galta a l'altra).
-Fer sortir i entrar la llengua de la boca sense fer caure el cereal que haurem posat a la punta d'aquesta.
-Aixafar el cereal apretant la llengua contra el paladar.
-''Escombrar'' el paladar amb la llengua.
-Fer com un mono (posar la llengua entre les dents i el llavi inferior).
-Fer com un cavall (fer petar la llengua).
-Beure com un gos (llepant).
-Dissoldre a la boca una mica de sucre, engolir la saliva a poc a poc, i després fer petar la llengua sobre el paladar.
-Joc dels descobriments: l'alumne ha d'endevinar quin objecte té a dins la boca.


- Exercicis articulatoris de mobilització dels llavis: projectar els llavis tancats i junts cap a davant i cap a darrera, inflar la boca amb aire i deixa'l anar amb cops suaus a les galtes, mossegar-se els llavis amb les dents superiors i inferiors, fer vibrar els llavis.
-Fer morros i somriure (diverses vegades).
-Fer petons (fort/fluix).
-Pintar-se els llavis i fer petons deixant marques en un paper.
-Amagar els llavis ben fort. Amagar el llavi superior amb l'inferior i a l'inrevés.
-Rascar el llavi inferior amb les dents superiors i a l'inrevés.
-Aguantar un llapis com si fos un bigoti (llavi superior i nas).
-Imitar el soroll d'una moto fent vibrar els llavis.
-Fer com un peix /un porquet /conilll...
-Joc del transportista: agafar un llapis amb els llavis (sense les dents) i traslladar-lo.
-Joc dels relleus: l'alumne aguanta una cullereta amb els llavis i hi transporta una pilota de ping-pong; cal que la passi a un altre alumne perquè segueixi el recorregut.
-Agafar un tap de suro amb els llavis i expulsar-lo amb força (es pot fer punteria).
-Botó contra botó: lliguem un botó a cada extrem d'un fil de 30cm de llargada (que no talli); cada alumne es posa el botó pla entre les dents i els llavis i fa força perquè el botó no surti; els dos nens fan força per evitar que l'altre els el prengui.
-La politja: el nen té l'extrem d'un fil a la boca; a l'altre extrem hi ha un caramel lligat; cal que faci pujar el caramel tot movent els llavis, dents i llengua (no es pot ajudar de les mans).
-Agafar un caramel (de sobre la taula, palmell de la mà,...) només amb l'ajuda dels llavis.
-lnflar les galtes i tot fent-hi copets amb les mans produir petites explosions (aguantar la sortida de l'aire amb els llavis).
-Aguantar-se el riure amb els llavis tancats.
-Estirar-se els extrems dels llavis amb els dits (dreta/esquerra/ alhora).

- Exercicis articulatoris de mobilització de llavis i llengua: fer vibrar els llavis i la llengua al mateix temps, llepar els llavis amb la llengua, passar la llengua per les dents tenint els llavis tancats, pressionar amb la punta de la llengua les dues galtes, etc.
- Exercicis articulatoris de mobilització facial: donar massatges a la cara amb moviments circulars de baix cap a dalt i cap a fora, obrir i tancar els ulls, fer l'ullet alternativament amb cada ull, arrugar el front, seguir amb la vista, sense moure el cap, un objecte o un dibuix.
-Imitar imatges de cares: tristesa, alegria, sorpresa,... (Jeux de visages. Nathan)
-Canviar l'expressió de la cara cada vegada que soni un instrument determinat.
-Quina cara fas quan:
. Et donen un regal,
. T'has fet mal al peu, .et renyen,
. Vols fer una malifeta,
-Fer petar les dents.
-Ensenyar les dents (com un monstre, una fera,...).
-Aguantar diferents objectes durs (llapis, rotulador gruixut/prim,...) o tous (caramel tou, un tros de molla de pa...) amb les dents, però sense estrènyer.
-Ajuntar i separar les mandíbules.
-Fer diferents moviments amb la mandíbula inferior (dreta/esquerra, davant/enrera).
-Mastegar xiclets, caramels tous,... (dreta/esquerra/davant).
-Xiuxejar.

 

EXERCICIS D'EMISSIÓ DE FONEMES I SOROLLS (ONOMATOPEIES)

Aquests exercicis impliquen una bona discriminació auditiva. Fem veure que:
-Som una ampolla de cava i ens treuen el tap: ppp...
-Som una moto i ens engeguem: brbrbr...
-Dormim: zz...
-Som un gat enfadat: fff... , -Som una serp: sss...
-Som un gall que canta: quiquiriquí
-Som un violí que sona: nyigo-nyigo
-Truquem la porta: pom-pom-pom
-Caiem a terra: plof
-Som un grill que canta: cric-cric
-Som un gos enfadat: grgrgrgrgrgr
-Obrim una porta amb clau: xic-xac
-Fem sonar el clàxon : mec-mec
-Fem sonar el timbre: ring-ring ..
-Fem sonar el timbre: ning-nong
-Fem sonar la campana: nang-nang
-Sentim onades: zim-zam
-Trepitgem neu : xaf-xaf
-Xipollegem en un basal : xip-xap
-Una vaca mugeix: muuuuuuuuuu
-Un gat miola: meu-meu-meu
-Una ambulàncla: ni-na-ni-na
-Mengem: nyam-nyam
-Sentim el vent entre les fulles: b-b-b-b
-Una roda que es desinfla: f-f-f-f
-Sentim onades del mar sobre la sorra: fsss
-Reclamem l'atenció d'algú: pssst-pssst