| |
L'escanyapobres
(1884)
1.
Argument i trets bàsics
Aquesta
novel·la, d'extensió més aviat breu, desenvolupa
el tema universal de l'avarícia, com ja van fer grans mestres
de la literatura universal (Plaute, Shakespeare, Molière, Goldoni...)
Els
tres personatges centrals de l'obra són l'Oleguer, la Tuies,
i el notari de la vila don Magí Xirinac. La Tuies fa d'eix vertebrador
dels tres protagonistes: primer forma matrimoni amb el notari i, en
quedar vídua, es casa amb l'Oleguer. Oller retrata de manera
implacable i amb tota mena de detalls la roïna gasiveria que atenalla
tots tres personatges. Tot allò que no tingui relació
amb la riquesa i els diners és menyspreat pels nostres protagonistes,
que cauen, així, en l'extrema soledat i l'aïllament patològic.
El marc d'aquesta encarnació del Mal és el món
rural català, un món que s'esfondra davant el progrés
industrial. El canvi radical d'una societat que entra de ple en la industrialització
condicionarà i causarà la fi tràgica dels protagonistes.
L'Antic règim s'enfonsa: transformació agrària,
migració camp-ciutat, aparició del proletariat, arribada
del ferrocarril...el substrat realista i naturalista de l'obra és
innegable, però Oller es distancia del cànon naturalista
francès.
L'acció
transcorre el 1850 al poble de Pratbell, que, com Vilaniu, és
una recreació literària del Valls nadiu d'Oller. Pratbell,
gràcies a la seva estratègica situació, en una
cruïlla de camins, es dedica bàsicament al comerç
i emmagatzematge de blat. L'Oleguer deixa l'ofici de traginer i s'instal·la
a Pratbell per fer de blader, amb considerable èxit. L'èxit
del nouvingut provoca l'enveja i , aviat, l'odi dels veïns. Tot
allò que té de roí i miseriós l'Oleguer,
es fa més refinadament cruel en la seva dona, la Tuies. Però
l'arribada del ferrocarril revoluciona l'estructura econòmica
i, doncs, social del poble. Mentre Pratbell es llança pel camí
del progrés, concretada en la indústria tèxtil
i farinera, l'Oleguer i la Tuies endeguen una regressió econòmica
sense aturador. L'assassinat final de l'Oleguer, a mans d'un proletari
víctima de les seves pràctiques d'usura, simbolitza el
triomf de la nova societat industrial.
 |
|
Dues
imatges de Valls.
Esq.: El barri antic, amb els campanars del Carme i Sant Joan
sobresortint.
Dreta: El Pati, la plaça més emblemàtica
i centre neuràlgic de la ciutat, abans de la remodelació
de 2007. Fotos: Català- Roca.-AMV.
|
|
L'Escanyapobres
fou etiquetada de novel·la naturalista ja des del moment de la
seva aparició. Tanmateix, i com ja va passar amb La
Papallona (1882), el
naturalisme d'Oller presenta restriccions i matisos importants. Oller
s'implica a fons, no és un mer analista fred i impassible. Aquesta
novel.la és més negra, condensada i ambiciosa que La
Papallona, i sovint voreja l'esperpent.
Per
molts crítics, aquesta novel·la és, des del punt
de vista tècnic i narratiu, la peça més ben construïda
del seu corpus literari.
2.
Fragments escollits
- Cap.
I: descripció de l'avar.
Era
altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia
negres els cabells, sempre arranats, i eren tambe negres nines les dels
seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o
dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia,
no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut.
Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca,
tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims
i cenyits a l'os, que no podia badar-los sense fer l'efecte que ensenyava
les dents per mossegar.
Els
enginyers feren destapar el pou i recorregueren la mina, entrant-hi
per la boca, proveïts dels corresponents fanals. En arribar a la
unió de la mina i el pou, un dels enginyers, aixecant el cap,.
sentí en el front la desagradosa rascada d'un objecte fred, punxós
i brandejant, alhora que els seus peus ensopegaven amb pellingots de
roba. Tornà enrera un moment, ple de vague temor, per a passar
altre cop endavant més ajupit, fins a trobar-se al mig del pou.
Llavors, ell i els seus companys remarcaren que del gruixut travesser
dels ternals, penjava un objecte recargolat i monstruós, ple
de traus i cantells i de silueta estranyament humana. Hi acostaren les
llanternes i recularen esfereïts. Era un esquelet humà.
Estava penjat al travesser per sota les aixelles, lligades les pelades
mans darrere. Arnada barretina cobria el seu crani, i trossos de roba,
esqueixalats i humits, penjaven encastats al costellam i als fèmurs.
Sobre aquelles parets de carbó ressaltaven més blancs
els ossos. Però el que era més esgarrifós, perquè
duia a l'ànima la revelació dels sofriments que degué
passar l'infeliç, era veure-li la posa revinclada dels genolls
i dels peus crispats, i el cap girat per amunt, amb la barra oberta,
com si encara cridés socors als de dalt de la muntanya.
Tothom
restà espaordit; mentre que un dels guies, veí de Pratbell
, tot regirant la roba de terra, exclamava de sobte, fredament:
-
Ah! ja sé qui és! l'Escanyapobres!... un tros d'armilla
del notari.
I,
com veiés que xocava la fredor de la seva expressió, afegí:
-
Una bona peça. No es perdé pas tan galant cosa!
| |
|
|
L'arribada
del tren revolucionà el camp català de finals
del segle XIX, tal com Oller reflecteix en aquesta novel.la.
Esq.:
locomotora de vapor a la plaça de l'Estació de
Valls.foto Català Roca-AMV
Dreta:
Estació de Valls.Foto:Català Roca.AMV
|
|
3.
Guia bibliogràfica
- Oller,
Narcís: L'Escanyapobres. Edició a cura de Josep
Paré. Barcelona: Biblioteca Hermes- Castellnou,
2000 (Clàssics Catalans, 4 ) Edició molt assequible
de preu. La introducció (46 pp) és molt completa: notícia
biogràfica, repàs general de la seva obra i estudi acurat
de la novel·la. Paré remarca amb claredat i rigor les
idees fonamentals del text. Tot seguit, hi ha un recull de textos
crítics al·lusius: les pròpies Memòries
Literàries d'Oller, Yxart, Yates, Serrahima, Beser... Una
cronologia exhaustiva dóna entrada, per fi, al text, profusament
anotat amb aclariments sobretot de caràcter lèxic. 14
pàgines finals amb activitats i preguntes de tota mena reblen
el clau d'una edició, insistim, irreprotxable.
- Oller,
Narcís: L'Escanyapobres. Estudi introductori d'Alan
Yates. Barcelona : Edicions 62,,2001 (28a ed). Estudi
breu i aclaridor del millor especialista en Narcís Oller. Tot
un clàssic. No hi ha notes ni acotacions lèxiques, però
sí propostes didàctiques.
Guies
de lectura i comentaris de text
- Busquets
i Grabulosa, Lluís: Literatura Catalana. Textos d'Orientació
Universitària. Barcelona: Edicions del Mall.
1985 (2a ed). pp 43-44. Esquema de l'argument, molt complet i útil.
També hi ha una anàlisi general de l'autor, unes propostes
de treball i una guia bibiliogràfica.
- Ortiz
de Landázuri Busca, Guadalupe: L'Escanyapobres. Narcís
Oller i Moragas. Barcelona: Andros, 1986 ( 177 pp). Aquesta guia
de lectura és força recomanable. Seguint un ordre estrictament
lineal, ofereix, capítol a capítol, un resum argumental,
una anàlisi del contingut i dels personatges i un petit vocabulari.
També ofereix propostes de treball per als alumnes i un glossari
final de termes crítics. Cal agrair la cura que té a
relacionar l'obra d'Oller amb els seus referents de la literatura
universal.
- Nunes,
M: "Anàlisi d'un fragment de l'Escanyapobres de Narcís
Oller", dins Anàlisis i comentaris de textos
literaris catalans vol III. Barcelona: Curial (1985), pp 244-63.
Interessant mostra de comentari d'un text breu, en el clàssic
recull en tres volums publicat per Curial.
- Valls
i Solaz, Xavier: "Valls en la composició de l'Escanyapobres,
de Narcís Oller", dins Quaderns de Vilaniu. Miscel.lània
de l'Alt Camp. Valls: Institut d'Estudis Vallencs, num 26 (nov.
1994) pp 89-101.
Webs
- Web
sobre l'Escanyapobres. Web de la Universitat Jaume I de Castelló
amb interessants reflexions sobre la novel.la ¡ i el text complet
en format .pdf!
- Dossier
didàctic del Seminari "El Gust per la lectura".
Materials didàctics emprats durant el seminari ofert a professors
de Llengua i Literatura Catalana a propòsit d'aquesta novel.la
durant l'any 2000.
4.
Suggeriments didàctics
- Treball
lingüístic i literari. Per la seva brevetat , intensitat
i riquesa estilística, és una de les novel.les d'Oller
literàriament més sucoses. Per molts, aquesta novel·la
és considerada la millor d'Oller: s'hi combina el determinisme
científic amb el psicologisme ollerià, dins d'un context
històric concret, el camp català en procés d'industrialització.
A les guies de lectura i edicions escolars abans apuntades hi ha una
bona llista de propostes. A nivell estilístic, hi ha una varietat
de recursos superior a les altres novel.les, malgrat la seva brevetat:
destaquen les descripcions, les adjectivacions, el realisme dels diàlegs...
- Treball
interdisciplinari amb la màteria d'Història. La
Revolució Industrial i la transformació social catalana
de tombant de segle tenen en aquesta novel.la un document de primera
mà.
- Treball
interdisciplinari amb la matèria d'Economia . La relació
del matrimoni protagonista amb els diners és gairebé
eròtica. Bona excusa per aprofundir en la història de
la moneda, en la distribució de la riquesa a nivell mundial,
en els processos de globalització...
- Ruta
per Vilanova i La Geltrú: Museu del Ferrocarril de Vilanova
i Museu Balaguer. El protagonisme del ferrocarril a la novel.la
pot justificar una visita a l'interessant i desconegut museu vilanoví.
I el Museu Balaguer acull, a més d'una esplèndida mostra
pictòrica del XIX català, els manuscrits autògrafs
de les principals novel.les d'Oller: Vilaniu,
La Bogeria, La
Febre d'Or i Pilar Prim,
que van ser dipositats a la Biblioteca d'aquest museu per exprés
desig de l'escriptor. La Renaixença- al capdavall, Oller no
deixa de ser un dels grans noms d'aquest moviment - té en el
museu Balaguer una magnífica síntesi.
- Ruta
per Pratbell. Pratbell està inspirat en Valls. La proposta
de visitar Valls a partir de
la lectura de Vilaniu es perfectament
aplicable en el present cas. L'article de Valls i Solaz abans relacionat
ofereix informació molt útil per a la identificació
Pratbell-Valls.
|
