En
Els Apunts trobaràs
documents que et poden ajudar en l'assignatura de Català.
Els
pots copiar i imprimir i consultar-los quan vulguis.
El verb. Apunts bàsics ()
La sintaxi. Apunts ()
Els sintagmes. () material complementari per a 3r d'ESO
Joc del Penjat. Vocabulari: animals
Apunts de mètrica i estrofisme ( )
Esquema dels pronoms febles (format pdf )
L'accent diacrític: llista de paraules i un exercici ( format doc )
Faltes d'ortografia més usuals
Com es classifiquen les oracions?
Complements del verb en l'oració simple (aproximació)
Perífrasis verbals
Quan cal escriure s o ss?
Vocals
tòniques
El català té set vocals
tòniques (accentuades): a: acte, combat e oberta: terra, hivern
e tancada: renda,
bullent i: pic, difícil
o oberta: això,
troba, xoc o tancada: conclusió,
soroll u: últim, abús
En el cas del balear, cal afegir-hi la vocal neutra accentuada:
cadena.
Les vocals tòniques poden no ser igualment
obertes segons el dialecte (la e de perfecte és
tancada en el central i oberta en l’occidental; la o
de sol és oberta en central i tancada en gironí).
En tot cas, cadascú s’ha d’adaptar al sistema
fonètic del seu estàndard.
Cal observar que l’accent gràfic del català,
quan recau sobre una e o una o,
se sol basar en la pronunciació del català central.
Per aquesta raó, la tercera persona del present d'indicatiu
del verb ser s’escriu és (amb e tancada)
i fórmula s'escriu amb accent agut (amb
o tancada), malgrat que en molts parlars septentrionals
es pronuncien amb e i oobertes.
I, al contrari, escrivim prudència (amb
e oberta) mentre que en molts parlars sona amb e
tancada. No cal dir que totes aquestes pronunciacions no
reflectides per l’accent gràfic són també
correctes.
Ampliació: Vocalisme tònic
occidental.
Cal tenir en compte els accents diacrítics, que marquen la
distinció entre dos significats diferents: dóna/dona,
ós/os; nét/net; bé/be, etc.
També cal fer atenció als noms de lloc marcats amb
accent: Besòs, Òdena, Vandellòs; Gósol,
Móra d'Ebre, Móra la Nova, Sóller, Dénia,
la Sénia, Térmens...
I recordar-ne alguns altres que, tot i no portar accent gràfic,
tenen una pronunciació local i tradicional diferent de la
que els donaríem per intuïció, i que generalment
correspon a l'etimologia: Berga i Matadepera amb
e tancada; Palafolls amb o oberta.
Vocalisme
tònic occidental. e oberta i e tancada
Cal tenir present que el valencià realitza les e
obertes encara més obertes que la resta del català
(excepte el baleàric). La distribució entre oberta
i tancada, però, sol coincidir en tot el dialecte, amb algunes
excepcions. És plenament genuí, admissible i fins
i tot recomanable utilitzar les formes pròpies, sempre que
es faci de manera coherent i sistemàtica, evitant de caure
així en la barreja indiscriminada. Cal considerar com a principals
subsistemes:
totes les e procedents de la e tancada
del llatí vulgar (la que no diftonga en castellà)
es pronuncien amb e tancada, a diferència
del català central, encara que l’accent gràfic
sigui greu (però agut segons la tradició valenciana):
café, francés,
qué, parét,
cadéna, anirém.
A bona part de les Garrigues, l’Urgell, la Segarra i altres
punts de transició, però, la fan oberta com en català
central: cafE, francEs,
quE, parEt, cadEna, anirEm.
En pallarès i ribagorçà la e oberta
té una freqüència superior, a causa del resultat
obert, bé de la e oberta del llatí
vulgar (la que diftonga en castellà), bé de l’antic
diftong AI, molt productiu perquè ha donat el sufix –er,
-era. Així, segons els parlars: tEmps,
fEsta, LlEida, nEu; fEr, fEt, figuEra, carrEr, primEr.
els esdrúixols i els cultismes presenten una certa diversitat:
ciEncia, absEncia,
tExt, europEu (però européa);
o ciéncia, abséncia,
téxt, européu.
S egons els parlars, es pot mantenir o no l’oposició
entre (ell) béu i (ell) vEu,
vElla i bélla. o oberta i o tancada.
Tot i que la seva distribució geogràfica sol ser més
uniforme que la de les e, també hi ha algunes
variants, totes elles ben genuïnes: dÓs i dós,
fÓnt i fónt,
pÓu i póu.
Quan
he d'utilitzar el pronom en?
El
pronom en substitueix
un complement directe indeterminat i sempre fa referència
a la tercera persona. Té la mateixa forma per al singular
i per al plural.
Menjaré taronges.
Enmenjaré.
Fixa't, però, en les frases següents:
Quantes taronges menjaràs? En menjaré
quatre.
Has vist estels aquesta nit? N'he vistos molts
aquesta nit.
Has de tenir present que si el complement directe és un substantiu
precedit d'un numeral, d'un indefinit o d'un quantitatiu que el
determina, el pronom en substitueix només
el nom.
Recorda que la forma del pronom pot variar segons la posició
que ocupa respecte del verb. Pots consultar el quadre
general sobre la posició dels pronoms.
Altres
usos del pronom en:
Els adjectius que acompanyen el nucli del complement directe van
precedits de la preposició de quan el nucli
ha estat substituït per en:
Menjaré quatre taronges grosses. En
menjaré quatre de grosses.
Observa, però: A vegades el nom substituït pot tornar
a aparèixer al final de la frase, introduït per de
i separat per una coma.
En menjaré quatre, de
taronges. En comprarem moltes, de
revistes.
Recorda, també, que el pronom en
pot substituir altres complements, com ara l'atribut:
En Joan és metge. En Joan n'és.
O
els complements circumstancials introduïts per la preposició
de:
Ve de la platja. En ve.
i els complements preposicionals introduïts per la preposició
de:
S'adona de la seva situació. Se n'adona.
L'ús
de per què, perquè i per
a què
Utilitzarem
per què en
les frases interrogatives directes i indirectes en què es
pregunta la causa d'un fet, d'una situació, etc.
Per
què estaves amoïnada? La mare em preguntà per què
estaves amoïnada.
En
canvi, usarem per a què
en les frases interrogatives en què es pregunta sobre la
finalitat o la destinació d'un objecte, una acció,
etc.
Per a què servirà això?
Emprarem
perquè en les
oracions subordinades que indiquen el motiu o el fi de l'oració
principal:
Ha anat a dormir perquè estava molt
cansada. (causal)
Et deixo el llibre perquè el llegeixis.
(final)
Perquè és també
un substantiu, el sinònim del qual és raó.
Observa que en aquest cas utilitzem un article.
No et sabria dir el perquè.
Quan
he d'utilitzar el pronomhi?
El
pronom hi
substitueix els complements circumstancials de lloc (no introduïts
per la preposició de), els de manera, de companyia,
etc. El pronom hi
sempre és invariable:
Vaig
a casa. Hi vaig.
Camina
lentament. Hi camina.
Sempre
va amb els companys de l'institut. Sempre hi va.
Recorda,
també, que el pronom hi
pot substituir altres complements, com ara els complements preposicionals
introduïts per la preposició a, en, amb:
La
nena juga a escacs. La nena hi juga.
Pensa en ell. Hi pensa.
S'avé amb els seus pares. S'hi avé.
o
el complement predicatiu:
El
nen va brut. El nen hi va.
També
pots consultar aquest
Quadre
general sobre la posició dels pronoms
Pronom
Formes
del pronom
Persona,
gènere i nombre
Funcions
sintàctiques
Davant
del verb que comença en
Darrere
del verb que acaba en
Consonant
Vocal
o h
Consonant
/ diftong
Vocal
EM
em
m'
-me
'm
1ª
pr. sing. masc. / fem.
CD
/ CI
ENS
ens
ens
-nos
'ns
1ª
pr. plur. masc. / fem.
CD
/ CI
ET
et
t'
-te
't
2ª
pr. sing. masc./ fem.
CD
/ CI
US
us
us
-vos
-us
2ª
pr. plur. masc./ fem.
CD
/ CI
EL
el
l'
-lo
'l
3ª
pr. sing. masc.
CD+det
/ CAtr+det
ELS
els
els
-los
'ls
3ª
pr. plur. masc.
CD+det
/ CAtr+det
LA
la
l'
/ la
-la
-la
3ª
pr. sing. fem.
CD+det
/ CAtr+det
LES
les
les
-les
-les
3ª
pr. plur. fem.
CD+det
/ CAtr+det
LI
li
li
-li
-li
3ª
pr. sing. masc./ fem.
CI
ELS
els
els
-los
'ls
3ª
pr. plur. masc./ fem
CI
EN
en
n'
-ne
'n
-
- -
CD+
(numeral, quant. o indef.) CPrep./ CClloc+"de"/
Subjecte / CN
HI
hi
hi
-hi
-hi
-
- -
CPrep.o
CC / CPred./ CI
HO
ho
ho
-ho
-ho
neutre
CD
/ atribut
ES
es
s'
-se
's
reflexiu
(3ª pr)
CD
/ CI
Baixa-te'l en arxiu doc
Ara,
te'n proposem uns exercicis.
Selecciona la resposta correcta i, en acabat, clica a "Enviar".
Si
inclous el teu nom i grup te'ls tornarem corregits.