En Els Apunts trobaràs documents que et poden ajudar en l'assignatura de Català.

Els pots copiar i imprimir i consultar-los quan vulguis.

 

El verb. Apunts bàsics (Clica'm)


La sintaxi. Apunts (Clica'm)


Els sintagmes. (Clica'm) material complementari per a 3r d'ESO


Joc del Penjat. Vocabulari: animals


Apunts de mètrica i estrofisme ( Clica'm) Clica'm


Esquema dels pronoms febles (format pdf Clica'm )


L'accent diacrític: llista de paraules i un exercici ( format doc Fes clic aquí )


Faltes d'ortografia més usuals


Com es classifiquen les oracions? Fes clic


Complements del verb en l'oració simple (aproximació)


Perífrasis verbals Fes clic


Quan cal escriure s o ss? Fes clic


 

Vocals tòniques

El català té set vocals tòniques (accentuades):
a: acte, combat
e oberta: terra, hivern
e tancada: renda, bullent
i: pic, difícil
o oberta: això, troba, xoc
o tancada: conclusió, soroll
u: últim, abús

En el cas del balear, cal afegir-hi la vocal neutra accentuada: cadena.
Les vocals tòniques poden no ser igualment obertes segons el dialecte (la e de perfecte és tancada en el central i oberta en l’occidental; la o de sol és oberta en central i tancada en gironí). En tot cas, cadascú s’ha d’adaptar al sistema fonètic del seu estàndard.
Cal observar que l’accent gràfic del català, quan recau sobre una e o una o, se sol basar en la pronunciació del català central. Per aquesta raó, la tercera persona del present d'indicatiu del verb ser s’escriu és (amb e tancada) i fórmula s'escriu amb accent agut (amb o tancada), malgrat que en molts parlars septentrionals es pronuncien amb e i o obertes. I, al contrari, escrivim prudència (amb e oberta) mentre que en molts parlars sona amb e tancada. No cal dir que totes aquestes pronunciacions no reflectides per l’accent gràfic són també correctes.

Ampliació: Vocalisme tònic occidental.
Cal tenir en compte els accents diacrítics, que marquen la distinció entre dos significats diferents: dóna/dona, ós/os; nét/net; bé/be, etc.
També cal fer atenció als noms de lloc marcats amb accent: Besòs, Òdena, Vandellòs; Gósol, Móra d'Ebre, Móra la Nova, Sóller, Dénia, la Sénia, Térmens...
I recordar-ne alguns altres que, tot i no portar accent gràfic, tenen una pronunciació local i tradicional diferent de la que els donaríem per intuïció, i que generalment correspon a l'etimologia: Berga i Matadepera amb e tancada; Palafolls amb o oberta.

Vocalisme tònic occidental.
e oberta i e tancada
Cal tenir present que el valencià realitza les e obertes encara més obertes que la resta del català (excepte el baleàric). La distribució entre oberta i tancada, però, sol coincidir en tot el dialecte, amb algunes excepcions. És plenament genuí, admissible i fins i tot recomanable utilitzar les formes pròpies, sempre que es faci de manera coherent i sistemàtica, evitant de caure així en la barreja indiscriminada. Cal considerar com a principals subsistemes:
totes les e procedents de la e tancada del llatí vulgar (la que no diftonga en castellà) es pronuncien amb e tancada, a diferència del català central, encara que l’accent gràfic sigui greu (però agut segons la tradició valenciana): café, francés, qué, parét, cadéna, anirém. A bona part de les Garrigues, l’Urgell, la Segarra i altres punts de transició, però, la fan oberta com en català central: cafE, francEs, quE, parEt, cadEna, anirEm.
En pallarès i ribagorçà la e oberta té una freqüència superior, a causa del resultat obert, bé de la e oberta del llatí vulgar (la que diftonga en castellà), bé de l’antic diftong AI, molt productiu perquè ha donat el sufix –er, -era. Així, segons els parlars: tEmps, fEsta, LlEida, nEu; fEr, fEt, figuEra, carrEr, primEr.
els esdrúixols i els cultismes presenten una certa diversitat: ciEncia, absEncia, tExt, europEu (però européa); o ciéncia, abséncia, téxt, européu.
S egons els parlars, es pot mantenir o no l’oposició entre (ell) béu i (ell) vEu, vElla i bélla.
o oberta i o tancada.
Tot i que la seva distribució geogràfica sol ser més uniforme que la de les e, també hi ha algunes variants, totes elles ben genuïnes: dÓs i dós, fÓnt i fónt, pÓu i póu.


Quan he d'utilitzar el pronom en?

El pronom en substitueix un complement directe indeterminat i sempre fa referència a la tercera persona. Té la mateixa forma per al singular i per al plural.

Menjaré taronges. En menjaré.

Fixa't, però, en les frases següents:

Quantes taronges menjaràs? En menjaré quatre.
Has vist estels aquesta nit? N'he vistos molts aquesta nit.

Has de tenir present que si el complement directe és un substantiu precedit d'un numeral, d'un indefinit o d'un quantitatiu que el determina, el pronom en substitueix només el nom.
Recorda que la forma del pronom pot variar segons la posició que ocupa respecte del verb.
Pots consultar el quadre general sobre la posició dels pronoms.

Altres usos del pronom en:
Els adjectius que acompanyen el nucli del complement directe van precedits de la preposició de quan el nucli ha estat substituït per en:

Menjaré quatre taronges grosses. En menjaré quatre de grosses.

Observa, però: A vegades el nom substituït pot tornar a aparèixer al final de la frase, introduït per de i separat per una coma.

En menjaré quatre, de taronges.
En comprarem moltes, de revistes.

Recorda, també, que el pronom en pot substituir altres complements, com ara l'atribut:

En Joan és metge. En Joan n'és.

O els complements circumstancials introduïts per la preposició de:

Ve de la platja. En ve.

i els complements preposicionals introduïts per la preposició de:

S'adona de la seva situació. Se n'adona.


L'ús de per què, perquè i per a què

Utilitzarem per què en les frases interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d'un fet, d'una situació, etc.

Per què estaves amoïnada?
La mare em preguntà per què estaves amoïnada.

En canvi, usarem per a què en les frases interrogatives en què es pregunta sobre la finalitat o la destinació d'un objecte, una acció, etc.

Per a què servirà això?

Emprarem perquè en les oracions subordinades que indiquen el motiu o el fi de l'oració principal:

Ha anat a dormir perquè estava molt cansada. (causal)
Et deixo el llibre perquè el llegeixis. (final)

Perquè és també un substantiu, el sinònim del qual és raó. Observa que en aquest cas utilitzem un article.

No et sabria dir el perquè.

 


Quan he d'utilitzar el pronom hi?

El pronom hi substitueix els complements circumstancials de lloc (no introduïts per la preposició de), els de manera, de companyia, etc. El pronom hi sempre és invariable:

Vaig a casa. Hi vaig.

Camina lentament. Hi camina.

Sempre va amb els companys de l'institut. Sempre hi va.

Recorda, també, que el pronom hi pot substituir altres complements, com ara els complements preposicionals introduïts per la preposició a, en, amb:

La nena juga a escacs. La nena hi juga.
Pensa en ell. Hi pensa.
S'avé amb els seus pares. S'hi avé.

o el complement predicatiu:

El nen va brut. El nen hi va.

 


També pots consultar aquest

Quadre general sobre la posició dels pronoms

Pronom
Formes del pronom
Persona, gènere i nombre
Funcions sintàctiques
Davant del verb que comença en
Darrere del verb que acaba en
Consonant
Vocal o h
Consonant / diftong
Vocal
EM
em
m'
-me
'm

1ª pr. sing. masc. / fem.

CD / CI
ENS
ens
ens
-nos
'ns
1ª pr. plur. masc. / fem.
CD / CI
ET
et
t'
-te
't
2ª pr. sing. masc./ fem.
CD / CI
US
us
us
-vos
-us
2ª pr. plur. masc./ fem.
CD / CI
EL
el
l'
-lo
'l
3ª pr. sing. masc.
CD+det / CAtr+det
ELS
els
els
-los
'ls
3ª pr. plur. masc.
CD+det / CAtr+det
LA
la
l' / la
-la
-la
3ª pr. sing. fem.
CD+det / CAtr+det
LES
les
les
-les
-les
3ª pr. plur. fem.
CD+det / CAtr+det
LI
li
li
-li
-li
3ª pr. sing. masc./ fem.
CI
ELS
els
els
-los
'ls
3ª pr. plur. masc./ fem
CI
EN
en
n'
-ne
'n
- - -
CD+ (numeral, quant. o indef.) CPrep./ CClloc+"de"/ Subjecte / CN
HI
hi
hi
-hi
-hi
- - -
CPrep.o CC / CPred./ CI
HO
ho
ho
-ho
-ho
neutre
CD / atribut
ES
es
s'
-se
's
reflexiu (3ª pr)
CD / CI

Baixa-te'l en arxiu doc Fes clic


Ara, te'n proposem uns exercicis. Selecciona la resposta correcta i, en acabat, clica a "Enviar".

Si inclous el teu nom i grup te'ls tornarem corregits.

 
El teu nom
 
Grup classe
(Escriu, per exemple, E-24 o B-55)
 
1. Qui t'ha convidat?
ha convidat sa germana.
 
2. Què vols fer ara?
Vull llançar des del trampolí.
 
3. Com fareu el treball?
deixaran una enciclopèdia.
 
4. Au, va, animeu-vos a venir al parc d'atraccions.
D'acord. Espereu davant de l'estació del carrilet.
 
5. Qui ha fet el dibuix?
Me l'ha fet un amic.
 
6. De què em puc disfressar?
Disfressa d'astronauta.
 
7. Podeu recomanar-nos una bona pel·lícula?
Podem recomanar una o dues molt bones.
 
8. Des de quan té el ciclomotor?
té des de fa un any.
 
9. Agafa sovint l'avió?
El L' -lo 'l ...agafa un cop al mes, si fa no fa.
 
10. On he d'esperar l'autobús?
Espera en aquella parada.
 
11. No sé pas si podrem veure els curtmetratges...
Podrem veure a partir de les vuit.
 
12. És nova la guitarra?
No, comprada de segona mà.
 

 

 


 

 

Activitats de repàs
Tema 1 - Preguntes
Tema 2 - Mots encreuats
Tema 3 - Mots encreuats
 
 
 
Activitats de tutoria

PLANTA 4 Planta 4ª

Sopa de lletres
Puzzle
FORREST GUMP Forrest Gump

Puzzle

Qüestionari
Posa't a prova
Fitxa de treball a classe
 
Tema 1: L'oració simple
Tema 2: Complements del verb (encreuats)
Tema 3: Lèxic
 
 
 
 
 
Mots encreuats
Definicions escapçades
Preguntes temàtiques I
Optimitzat per a Internet Explorer
Preguntes temàtiques II
Preguntes temàtiques III