1.13 Sistema Solar. Asteroide Gaspra

S'anomenen asteroides o petits planetes algunes desenes de milers de fragments rocosos, les dimensions dels quals varien des d'un penyal fins tenir 1.000 km. de diàmetre. Al voltant del 95 per 100 d'aquests cossos ocupa un espai comprès entre les òrbites de Mart i de Júpiter. Alguns grups orbiten propers al Sol, a Mercuri i uns altres s'allunyen fins l'òrbita de Saturn.

La massa total de tots els asteroides del Sistema Solar és molt menor que la de la Lluna. Els cossos més grans són més o menys esfèrics, però els que tenen diàmetres menors de 160 km solen presentar formes allargades i irregulars. La majoria, independentment de la seva grandària, triguen de 5 a 20 hores a completar un gir sobre el seu eix. Alguns asteroides tenen companys.

En l'actualitat, pocs científics creuen que els asteroides siguin les restes d'un planeta que va resultar destruït. El més probable és que ocupin el lloc en el Sistema Solar on es podria haver format un planeta de grandària considerable, el que no va ocórrer per la influències de Júpiter.

L'asteroide Gaspra gira en 7 hores, 3 minuts i en contra de les agulles del rellotge quan es veu des de dalt del Pol Nord. Molts cràters són visibles a la superfície de Gaspra. L'acostament del Galileu a l'asteroide Gaspra va marcar la primera trobada d'una nau espacial amb un asteroide. Addicionalment, la trobada amb Gaspra va ajudar a calibrar les observacions des de la Terra. Ja que totes les anteriors observacions d'asteroides s'havien limitat a l'observació des de la Terra, la trobada del Galileu va proporcionar una oportunitat única per a augmentar els nostres coneixements i actualitzar els nostres models sobre com es van formar i van evolucionar els asteroides.