Unes pinzellades esquemàtiques per caracteritzar alguns dels "ismes"(cubisme, futurisme, dadaisme, ultraisme i surrealisme) que a partir de principis del segle XX canviaren o influïren en la concepció de la creació artística, en alguns casos gairebé exclusivament sobre la pictòrica, però també sobre la literatura. Al final de cada exposició trobareu un enllaç que us portarà a una pàgina amb més informació. També podeu consultar alguns manifestos i altres textos representatius dels moviments a Manifestos -i altres escrits- de les avantguardes.

CUBISME
Fou un moviment artístic desenvolupat principalment entre 1907 i 1914. Originàriament rebé la influència de Cézanne a través de solucions procedents d'arts primitius: africans i polinesis.
-període cezannià (1907-1909): tendència a la construcció geometritzada i simplificada.
-període analític (1910-1912): objectes sotmesos a procés de descomposició que establia ritmes dinàmics en l'estructura de l'obra. El "motiu" havia de ser reconstruït mentalment per l'espectador.
-període sintètic: valorava fonamentalment l'ordenació intel·lectual de les obres, de manera que hi predominessin els equilibris compositius i l'estructuració formal.
A destacar la importància del "collage", papers d'impremta, periòdics i altres materials aplicats al quadre; en literatura, importància dels dibuixos, emblemes, diverses lletres d'impremta...
Destaquem com a pintors a Braque, Picasso i Gris; en literatura, Apollinaire (cal·ligrames); en música, Stravinsky. Més informació (especialment sobre Picasso).

FUTURISME
Moviment artístic i literari donat a conèixer a través del "Manifest del futurisme" publicat a "Le Figaro" (22-2-1909), redactat per F. T. Marinetti.
Les propostes consistien en un rebuig de la tradició i l'exaltació de les innovacions, sobretot mecàniques. Es propugnava la guerra, la velocitat i la violència. La seva influència dura fins els anys 20.
En literatura propugnava les paraules en llibertat, la destrucció total de la sintaxi, acceptava com a única forma verbal l'infinitiu, introduïa tipografia variada...
A finals dels anys 20, el futurisme havia perdut bona part del seu prestigi a causa del seu filofeixisme en convertir-se en una de les estètiques oficials del règim italià. Més informació.

DADAISME
Moviment artístic i literari simultani a Nova York (1915-1923) i Zuric (1915-1919). Es caracteritzava per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social del moment (1a guerra mundial).
Va tenir com a antecedents l'expressionisme, el cubisme i el futurisme, les obres d'Alfred Jarry i G. Apollinaire. Especialment interessant en l'aspecte literari fou el dadaisme de Zuric, amb Francis Picabia (revista "291" a Nova York i "391" a Barcelona (1917)) i el seu màxim teòric i exponent, Tristan Tzara.
Propugnaven l'autonomia del jo creador, el desig de l'alliberament mental més enllà de la lògica, la moral i el bon gust, expressat valent-se de la espontaneïtat i l'atzar; "jocs sonors i fonètics" en poesia... És seva la proposta d'escriptura automàtica que més tard desenvoluparien els surrealistes. El moviment influí sobre l'ultraisme i el surrealisme. Més informació .

ULTRAISME
Moviment estètic aparegut a la península Ibèrica (1919-1922)
Pretén una renovació total de la literatura en lèxic i temes, sobretot en la poesia lírica, mitjançant la imatge i la metàfora i suprimint tot element extern narratiu, anecdòtic o sentimental.
El principal teoritzador fou Guillermo de la Torre. Fou especialment important el "Manifest de l'Ultra" signat per J. L. Borges, Gabriel Alomar i altres.

SURREALISME
Moviment estètic i literari aparegut a França el 1924, encara que alguns dels seus representants més importants ja havien publicat amb anterioritat textos que es poden adscriure a aquest moviment.
Nascut com a conseqüència i molt lligat al dadaisme. Entre els capdavanters es trobava A. Breton, que redactà el "Manifest del surrealisme" (1924), Aragon i P. Eluard.
Proposaven l'automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén expressar el funcionament real del pensament. És fonamentava en el món dels somnis i el subconscient, cosa que lligava amb la psicoanàlisi de Freud. Primer Miró i després Dalí, s'afegiren al moviment surrealista, que, per altra banda, es caracteritzava per tenir seguidors amb idees i actituds força diferents (molts s'afiliaren al PCF, mentre d'altres s'hi oposaven. Alguns dels inscrits foren expulsats del Partit i altres hi trencaren, com Breton l'any 1935).
Al principi tenien com a portaveu la revista "Littérature" fundada pels dadaistes, després, "La Revolution Surréaliste", i del 30 al 33, "Le Surréalisme au Service de la Revolution". A la literatura castellana influïren sobre la "generación del 27". Més informació.