Unes pinzellades esquemàtiques per caracteritzar alguns dels "ismes"(cubisme, futurisme, dadaisme, ultraisme i surrealisme) que a partir de principis del segle XX canviaren o influïren en la concepció de la creació artística, en alguns casos gairebé exclusivament sobre la pictòrica, però també sobre la literatura. Al final de cada exposició trobareu un enllaç que us portarà a una pàgina amb més informació. També podeu consultar alguns manifestos i altres textos representatius dels moviments a Manifestos -i altres escrits- de les avantguardes.
CUBISME
Fou un moviment artístic desenvolupat principalment entre 1907 i 1914.
Originàriament rebé la influència de Cézanne a través
de solucions procedents d'arts primitius: africans i polinesis.
-període cezannià (1907-1909): tendència a la construcció
geometritzada i simplificada.
-període analític (1910-1912): objectes sotmesos a procés
de descomposició que establia ritmes dinàmics en l'estructura
de l'obra. El "motiu" havia de ser reconstruït mentalment per
l'espectador.
-període sintètic: valorava fonamentalment l'ordenació
intel·lectual de les obres, de manera que hi predominessin els equilibris
compositius i l'estructuració formal.
A destacar la importància del "collage", papers d'impremta,
periòdics i altres materials aplicats al quadre; en literatura, importància
dels dibuixos, emblemes, diverses lletres d'impremta...
Destaquem com a pintors a Braque, Picasso i Gris; en literatura, Apollinaire
(cal·ligrames); en música, Stravinsky. Més
informació (especialment sobre Picasso).
FUTURISME
Moviment artístic i literari donat a conèixer a través
del "Manifest del futurisme" publicat a "Le Figaro" (22-2-1909),
redactat per F. T. Marinetti.
Les propostes consistien en un rebuig de la tradició i l'exaltació
de les innovacions, sobretot mecàniques. Es propugnava la guerra, la
velocitat i la violència. La seva influència dura fins els anys
20.
En literatura propugnava les paraules en llibertat, la destrucció total
de la sintaxi, acceptava com a única forma verbal l'infinitiu, introduïa
tipografia variada...
A finals dels anys 20, el futurisme havia perdut bona part del seu prestigi
a causa del seu filofeixisme en convertir-se en una de les estètiques
oficials del règim italià. Més
informació.
DADAISME
Moviment artístic i literari simultani a Nova York (1915-1923) i Zuric
(1915-1919). Es caracteritzava per la revolta contra les concepcions generals
de la cultura i contra la situació social del moment (1a guerra mundial).
Va tenir com a antecedents l'expressionisme, el cubisme i el futurisme, les
obres d'Alfred Jarry i G. Apollinaire. Especialment interessant en l'aspecte
literari fou el dadaisme de Zuric, amb Francis Picabia (revista "291"
a Nova York i "391" a Barcelona (1917)) i el seu màxim teòric
i exponent, Tristan Tzara.
Propugnaven l'autonomia del jo creador, el desig de l'alliberament mental més
enllà de la lògica, la moral i el bon gust, expressat valent-se
de la espontaneïtat i l'atzar; "jocs sonors i fonètics"
en poesia... És seva la proposta d'escriptura automàtica que més
tard desenvoluparien els surrealistes. El moviment influí sobre l'ultraisme
i el surrealisme. Més
informació .
ULTRAISME
Moviment estètic aparegut a la península Ibèrica (1919-1922)
Pretén una renovació total de la literatura en lèxic i
temes, sobretot en la poesia lírica, mitjançant la imatge i la
metàfora i suprimint tot element extern narratiu, anecdòtic o
sentimental.
El principal teoritzador fou Guillermo de la Torre. Fou especialment important
el "Manifest de l'Ultra" signat per J. L. Borges, Gabriel Alomar i
altres.
SURREALISME
Moviment estètic i literari aparegut a França el 1924, encara
que alguns dels seus representants més importants ja havien publicat
amb anterioritat textos que es poden adscriure a aquest moviment.
Nascut com a conseqüència i molt lligat al dadaisme. Entre els capdavanters
es trobava A. Breton, que redactà el "Manifest del surrealisme"
(1924), Aragon i P. Eluard.
Proposaven l'automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén
expressar el funcionament real del pensament. És fonamentava en el món
dels somnis i el subconscient, cosa que lligava amb la psicoanàlisi de
Freud. Primer Miró i després Dalí, s'afegiren al moviment
surrealista, que, per altra banda, es caracteritzava per tenir seguidors amb
idees i actituds força diferents (molts s'afiliaren al PCF, mentre d'altres
s'hi oposaven. Alguns dels inscrits foren expulsats del Partit i altres hi trencaren,
com Breton l'any 1935).
Al principi tenien com a portaveu la revista "Littérature"
fundada pels dadaistes, després, "La Revolution Surréaliste",
i del 30 al 33, "Le Surréalisme au Service de la Revolution".
A la literatura castellana influïren sobre la "generación del
27". Més
informació.