JOSEP PIN I SOLER. REGLES MORALS I DE BONA CRIANÇA

La primera edició d'aquesta obra és de 1892, encara que el material que presentem a continuació correspon a la segona edició, la de 1915, que, després d'una dedicatòria a Eusebi Güell, comença amb una nota de l'editor que diu: "Essent ja difícil, fa temps, trobar exemplars del present llibre, ne publiquem avuy la present segona edició, y al ferho, l'hem curosament corretgida y embellida, ortografiantla conforme al sistema seguit per lo Dr. Balari, per D. Mariàn Aguiló, per Mn. Cinto Verdaguer, per D. Joseph Pin y Soler i altres autors dels qui fan autoritat." Com es pot veure, en aquesta edició encara no s'aplica la normativa de l'IEC, i Pin i Soler fou reaci a posar-la en pràctica durant tota la seva vida. Continua la nota amb uns quants fragments de cartes i periòdics que parlen de la bona acollida que tingué l'obra. Aquí en podeu llegir només un, el del censor, que fou el mateix Torres i Bages, i deia això: "Sr. D. Joseph Pin i Soler: Molt distingit y estimat company: He llegit ab plaher lo graciós llibret de vostè, no sols per sa forma idílica, sinó perquè exhala lo bonus odor Christi de que parla Sant Pau y que escau particularment en un escrit dedicat als infants, tan amats del nostre diví Mestre. Me sembla ha d'esser llibre de solaç y de profit... Auguro pel seu llibre una bona fortuna, jo me lo he empassat com un bolado, puix realisa lo precepte Horacià de miscere utile dulci. Se alegra d'haver tingut ocasió d'entrar ab vostè en amistoses relacions y queda a ses ordres, etc., etc.". Després de la llarga nota de l'editor, es reproduïa el pròleg de l'autor a la primera edició, que es titulava: "Quatre motets als senyors pares de família, senyors mestres y educadors". N'hem triat un fragment del principi en què es parla de la intenció i dels motius de l'obra:

Visitant escoles de minyons, de noyes; parlant ab senyors mestres desitjosos d'educar ab perfecció, d'instruir lo més possible, aturantnos de preferencia en les escoles fundades per don Eusebi Güell en la seva colonia industrial de Santa Coloma de Cervelló , hem ohit que molts mestres se queixavan de no tenir sovint llibres apropiats a la classe d'infants que en llurs escoles rebíen.
Molts nos han dit que especialment sobre la materia tractada en lo present llibret solament corrien formularis que no's podia endevinar si havien sigut escrits pera educar fills de magnats o modestos infants del poble.
Convençuts de la deficiencia que se'ns senyalava, provàm ara d'esmenarla una miqueta recollint uns quants consells, o regles morals y de bona criança, en que, deixantnos de generalitats y coses poch freqüents, encarantnos ab un noy de la classe social més nombrosa, li anirèm dihent lo que sempre ha sigut, es y serà de moda, lo que tots los noys ben criats han de fer d'ençà que's despertan al clarejar lo dia fins que s'adormen al ser nit closa.
Als senyors pares de familia, senyors mestres y educadors nos permetèm ferlos present que totes les regles de bona criança tenen per fonament tres altíssimes virtuts: lo Respecte, la Caritat y la Modestia...

El pròleg continuava desenvolupant aspectes relacionats amb aquestes virtuts i donava alguns consells concrets als mestres. Després començava la matèria educativa dividida en 12 capítols, cadascun dels quals es dividia en unes quantes normes numerades que començaven exposant en cursiva la idea principal que es desenvolupava seguidament; tenint en compte que de tant en tant podia aparèixer una paraula complicada per als nois, l'autor l'explicava a peu de pàgina. A continuació podeu llegir els inicis de les normes desenvolupades en el primer capítol i en el que fa referència a les tardes del diumenge:

REGLES ESPECIALS QUE LA BONA CRIANÇA IMPOSA A TOTS LOS NOYS Y NOYES QUAN SÓN A CASA.
1. Es de bona criança lo aixecarse del llit al ser de dia
2. Dormir set o vuit hores seguides reposa y dóna forsa al cos; dormirne moltes més, cansa y perjudica
3. Lo primer dever de tot bon cristià, es lo d'encomanarse a Déu, un cop despert
4. Després d'haverse encomanat a Déu, los infants ben criats saludaràn los séus pares
5. Sens perdre temps cal rentarse y polirse
6. Noys i noyes cuydaran de rentarse ab decencia
7. Llavors solament aniràn al menjador o a la cuyna per desdejunarse
8. Després de manjar repassen les lliçons estudiades lo dia abans, y si en la familia hi ha germanets petits, cal ajudarlos a vestir o entretenirlos perque no causen amohino a la mare

LA TARDA DEL DIUMENGE
53. Los noys ben criats si reparan que llur pare, per véure a persones ab qui té de parlar de feynes o interessos,surt de casa y se'n va sol, ajudarán a la mare a desparar taula y quan tot siga a puesto l'acompanyarán ahont vulla anar; y si'l pare se queda en la encisera companyia de sa muller y de sos fills eixos procurarán no ferse pesats ni amohinosos
54. Les llargues caminades quan no son superiors a les forces de qui les emprèn son un excelent exercici y diversió
55. Los noys ben criats quan se passegen en companyia de persones superiors tindraán compte de donarlos la dreta
56. Si'ls infants passejan solets poden aturarse o séure; però sempre evitant d'incomodar a les persones que també passegen per lo mateix indret hont ells se troben
57. No es de noys ben criats lo menjar pêls carrers
58. Los jochs d'agilitat y traça son los qui deuen preferir la gent menuda, però sense escalfarshi massa ni fer imprudencies
59. Es de mala criança lo jugarse diners o coses que s'ho valguin
60. Lo joch no es un negoci en lo quin sols s'haja de guanyar
61. Lo demostrar avaricia al joch es indici d'un natural indelicat
62. Jagant ab persones d'edat cal parlar sempre respectuosament encara que sía per ferlos reparar que han comès una falta de joch
63. Los noys que no hi poden fer més y saben que la pérdua'ls entristeix o que'l guany los engresca, val més que no juguen may
64. S'abstindran com de pecar d'aquelles bestieses que mólts cometen, quals son de cremar los ulls a un verdum perque cante, de tallar la cúa un gatet perque no cresca, d'escapsar les orelles a un gos perque sía més guapo
65. Son noys de cor ferotge los qui martirisan papellones, rates pinyades, pregadéus, llagostes, mosques, besties malaltes o abandonades, los qui arrencan flors, tallen branques, cullen fruytes, enrunan màrgens, desvian rechs, per estúpit gust de fer mal a ser inofensius, o de fer rabiar a uns y altres

Fixeu-vos com les normes anteriors no només tenen valor per saber com es considerava que s'havien de comportar els nois i noies de finals del segle XIX i principis del XX, sinó que també en donen notícia de la forma de vida d'aquella època; per exemple, els apartats 64 i 65 ens indiquen algunes de les diversions habituals dels joves en els dies festius que, evidentment, Pin i Soler intenta corregir.