Pandora, el portal de la dona a l'antiguitat 
Safo de Lesbos: poetessa lírica grega, nascuda a Eressos cap al 640 a. C., considerada sàvia, malgrat que era una dona (Aristòtil, Retòrica 1398 b 12), i sobre la mort de la qual es va difondre la llegenda, basada en la comèdia perduda de Menandre Leucàdia, del segle IV a. C., que enamorada del jove Faó i no corresposta, se suïcidà llançant-se al mar des d'un penya-segat de Lèucade (Ovidi, Heroides XV), nom que va esdevenir mític per curar els mals d'amors, traïció al ritus i el culte inventat denunciat per Baudelaire al seu poema Lesbos del 1850. Des de l'antiguitat s'ha vinculat el seu nom i el de la seva poesia amb les relacions homoeròtiques femenines i la mala fama de les dones de Lesbos (Marcial X, 35), en concret perquè els poemes sàfics transmeten una llista de noms de noies que l'autora identifica com a companyes (ἑταίραι) i entre les que hi trobem a Anactòria, Gongila, Mica, Atis, Dica i d'altres més. De fet, s'ha afirmat que totes elles formaven part d'un cercle femení o escola (θίασος) on ella, com a mestra en l'art d'estimar (Plató, Fedre 235 b-c), educava les noies de la noblesa de Lesbos i Jònia preparant-les per a la vida adulta i el matrimoni. És possible que es tractés d'un tipus d'associació religiosa amb un culte a Afrodita i hom ha parlat d'homosexualitat inciàtica.
Eros m'agità els sentits com un vent, en la muntanya, caient sobre les alzines. (Safo, 47) |
Fresc pompeià amb retrat de dona culta amb tauleta encerada (tabella) identificada amb Safo
(Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Uns diuen que un exèrcit a cavall; altres a peu,i altres, de naus, és el més formóssobre la negra terra; i jo dic que ésel que un estima.I és molt senzill fer entendre aixòa qualsevol; car Hèlena, que sobrepassava de molten bellesa els humans, va deixarel marit més honorablei va anar a Troia navegant,i ni de la filla ni dels pareses recordà per res, sinó que la va seduir......amb lleugeresa.Ara m'ha recordat Anactòria,que no és aquí.D'ella més voldria el pas digne d'amori el guspireig lluminós del seu rostre,que els carros lidis i guerrers lluitant a peuamb totes les armes.(Safo 16)
<<Voldria ésser morta, no menteixo>>,ella partia de mi sanglotantamargament, i em digué:<<Quina pena tan terrible que partim!Safo, de veritat que no voldria deixar-te!>>.Però jo li vaig respondre:<<Adéu, vés i recorda'tde mi: ja saps quina cura hem tingut de tu.I si no, malgrat tot, jo vull recordar-te......les coses belles que vam viure:Moltes corones de violetesi de roses també...vora de mi et posares,i moltes garlandestrenades entorn del coll tendre,fetes de flors,i amb un perfumpreciós, digne d'una reina,t'ungies...i sobre un llit flonjo,suau...deixaves lliure el desig...i no hi haviasantuari, ni...on no fóssim presents,
ni bosc sagrat...>>.(Safo, 94) |
(La mort de Safo, Honoré Daumier, 1842) Em sembla igual als déusl'home que enfront de tuseu, i de prop t'escoltaparlar dolçamenti riure encisadora; això, de veritat,em colpeja el cor dins el pit,car quan et miro un instant, ja no m'és possibledir ni una paraula,sinó que la llengua se'm travai prest un foc subtil em recorre la pell,amb els ulls no veig resi em ressonen les orelles,una suor freda em banya, i un tremolorem pren tota; estic més verda que l'herbai em sento que estic a puntde morir.Però tot pot suportar-se, perquè...(Safo, 31) Mare dolça, no puc colpejar la trama del teler,vençuda d'enyorança d'un noi, per obra de la suau Afrodita(Safo, 102) -Virginitat, virginitat, a on te'n vas, que em deixes?-Ja no tornaré a tu, ja no tornaré.(Safo, 114) Tinc una nena formosa, que s'assemblaa les flors daurades, la meva Cleïs estimada;no la canviaria per la Lídia sencera ni per la plaent...(Safo, 132) -Vull dir-te una cosa, però em detura la vergonya.(Safo, 137) Penso que algú altre encara es recordarà de nosaltres.(Safo, 147)(Traduccions de Maria Rosa Llabrés Ripoll)
(Safo i Alceu; Lawrence Alma-Tadema, 1881) |
(Safo, asseguda, llegint un dels seus poemes. Obra del grup de Polignot, ca. 440-430 a. C., Museu d'Arqueologia Nacional, Atenes, nº 1260)
Bibliografia:
Safo, Cants. Introducció, traducció i notes de Maria Rosa Llabrés Ripoll, Barcelona, Edicions de la Magrana, 2006.
Poetes gregues, Poetes gregues antigues. Introducció, traducció i notes de Margalida Capellà i Soler, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
Poetesses gregues, Les germanes de Safo. Antologia de poetes hel·lenístiques. Introducció, traducció i notes de Maria Àngels Anglada, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1997.
Poetisas griegas. Poetisas griegas. Edición, traducción, introducción y notas de Alberto Bernabé Pajares y Helena Rodríguez Somolinos, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994.
Claude Calame, Les choeurs de jeunes filles en Grèce archaïque, Roma, Edizioni dell'Ateneo, 1977.
Elvira Gangutia, Cantos de mujeres en Grecia, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994.
Ana Iriarte, Safo (Siglos VII/VI a. C.), Madrid, Ediciones del Orto, 1997.
Safo (Gustav Klimt, 1888-1890, Österreichische Galerie, Viena)
Discografia:
Johann Nepomuk Hummel, Ballet Music from Sappho von Mitilene, London Mozart Players, Chandos, 2006.
Angelique Ionatos i Nena Venetsanou, Sappho de Mytilene, Auvidis 1991. Textos originals de Safo, traduïts al grec modern per Odysseus Elytis. Hi trobaràs una bonica cançó sobre Cleïs, segons la tradició, filla de Safo.
Si vols comprovar com sonen aquestes músiques... 
I aquí pots llegir alguns poemes dedicats a la seva filla estimada, dels quals el segon és el d'una de les cançons de Ionatos i Venetsanou:
Jo per a tu, Cleïs, no sé d'on puc aconseguir una diadema de colors, sinó que al de Mitilene... Aquest record de l'exili, obra dels Cleanàctides... ...ja que causà una destrucció terrible. (Safo, 98 B) T Tinc una nena formosa, que s'assembla a les flors daurades, la meva Cleïs estimada; no la canviaria per la Lídia sencera ni per la plaent [Lesbos] (Safo, 132) (Traducció de Maria Rosa Llabrés Ripoll) |
Aracniografia
http://www.ub.es/cdona/lletra_de_dona/fitxautora/safo.htm: Fitxa de Safo del web "Dona i literatura" de la Universitat de Barcelona.
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm: Informació en català sobre Safo i la lírica arcaica del web "Labyrinthus" de Sebastià Giralt.
Activitats
1) A partir de la lectura dels poemes de Safo intenta reconstruir la vida de les dones en els thíasoi grecs.
2) Fes un seguiment de la figura de Safo al llarg de la història de la literatura. Pots establir una classificació entre defensors i detractors de la poetessa?
3) Ves a l'enllaç "Homosexualitat femenina" i explica quina relació hi ha entre Safo i la homofília femenina o lesbianisme.
4) Fes una recerca telemàtica sobre la figura de Safo al llarg de la història de l'art. Quan apareix per primera vegada? Quin tractament ha rebut de part dels artistes?
5) Compara la poesia de Safo amb la d'altres poetesses gregues. Hi ha interessos temàtics comuns? Explica'ls i intenta justificar el perquè d'aquest tractament temàtic.
Le coucher de Sapho, de Charles Gleyre (1867)
