Una de les lògiques pretensions en educació és que les ensenyances perdurin més enllà del contacte directe, que les maneres de fer que volem potenciar en els nens i nenes puguin acabar incorporant-se als infants, els acompanyin en el seu pas pel món i els serveixin per viure i contribuir positivament a la societat.

Hi ha actituds concretes, afavoridores d’una bona educació en ciència, que es poden introduir des de petits, i que, incorporades en els futurs ciutadans, poden col·laborar al desenvolupament d’una cultura personal i científica de qualitat. 

Curiositat

Els nens i nenes de 3-8 anys mostres una curiositat natural envers qualsevol tema. Es tracta senzillament de cultivar-la, com a planta vividora que no demana sinó el seu espai per poder manifestar-se i una mica d’adob per arribar a florir.

Assegurar una gran quantitat d’oportunitats d’experimentar a través del joc, afavorir el contacte amb experiències diverses, crear oportunitats per preguntar, evitar el deixar morir discretament les aportacions incòmodes...  són estímuls per a la curiositat que faran multiplicar els interessos i donaran peu al naixement continuat de noves vies de recerca

A l’aula, no haurien de quedar preguntes sense resposta; respostes equilibrades que s’adeqüin a allò que es demana,  sense arribar a estirar tan de la corda que es trenqui i es perdi l’interès; respostes elaborades amb la participació de tots; respostes que intentin satisfer en alguna mesura les expectatives creades, buscant camins que aportin una mica de llum i noves preguntes, tot i fent-nos conscients que de vegades no podem accedir a aquests camins perquè no són al nostre abast. 

Participació

Estimular els nostres infants a prendre iniciatives, a aportar idees, fer-los  sentir valorats en les seves col·laboracions, és tan positiu per al seu aprenentatge científic com per al seu progrés com a persones.

El desenvolupament de les pròpies idees necessita de la confiança suficient en un mateix i en la creença que els altres t’escoltaran. Per a poder exposar, compartir, comunicar, creure en  solucions pròpies, cal estar immers en un ambient de participació i respecte.

Acostumar-los a tenir iniciativa,  fer-los sentir importants, donar-los confiança per a expressar-se i exposar les seves opinions, és transmetre coherentment que no només el que nosaltres, mestres, diem i aportem és interessant, sinó que totes les aportacions de cada un dels membres de la comunitat són valorades. Una actuació conseqüent estendrà aquest hàbit no només als temes d’estudi, sinó  a la mateixa dinàmica de funcionament de la classe.

Creativitat

Un dels factors més influents en els avenços de la ciència ha estat la capacitat de determinades persones de veure els fenòmens des d’un angle nou.

A l’escola es pot treballar per imaginar solucions noves, intentar trobar més d’una explicació davant un fenomen, donar peu a l’exploració lliure i autònoma, valorar les aportacions interessant i encara no sentides, tendir a evitar els repeticions... No es tracta de valorar la diferència per la diferència, però la disparitat és molt més atractiva i enriquidora que 25 repeticions d’una mateixa idèntica representació. Quantes idees diferents podem obtenir si permetem que els caps dels nostres nens pensin per sí sols, com podem aprendre dels companys si cadascú resol la situació a la seva manera... 

En altres èpoques s’havia optat per la uniformitat per evitar que es fessin evidents les diferències. Avui sembla clar que un maquillatge lleuger no les farà desaparèixer i que l’escola no pot desaprofitar un factor d’enriquiment tan notable en un clima de respecte i reconeixement.

Trobar maneres de trencar la rutina, de xocar, de sobtar per tal d’estimular el pensament a buscar respostes per sobre de la repetició mecànica., fer trampes, presentar situacions impossibles, sorprendre, equivocar-se, tenir cura d’evitar caure en una dinàmica de preguntes tancades amb resposta única ...  pot ser la contribució de l’escola a la potenciació de la creativitat

Perseverància

Vivint com vivim en una cultura de l’oci, ens podria semblar contraproduent fer qualsevol aprenentatge que no mantingui per sobre de tot la  “motivació”.  Com en tot, s’ha de trobar el punt d’equilibri entre una situació d’aprenentatge atractiva i adequada a l’edat i el requeriment d’un cert esforç, adaptat també a l’edat dels nens i nenes que tenim al davant.

Tot objectiu complex, tan a nivell científic com escolar, requereix en algun moment l’esforç dels que el volen aconseguir.  La feina més motivadora ens imposa en algun moment la necessitat d’un esforç conscient per dur-la a terme. Cal que sapiguem ser prou perseverants com per a treballar-hi amb fermesa i decisió fins a aconseguir la fita desitjada.

L’interès als 3-8 anys es pot donar sovint en forma d’explosions sobtades que desapareixen sense rastre en el moment, sense solució de continuïtat. És funció de la mestra trobar l’equilibri entre la diversió i l’exigència, una exigència que permeti mantenir el sentit de les feines, i no les deixi en simples maneres de passar l’estona.

Respecte

Potser l’actitud més bàsica i fonamental, no només per l’aprenentatge i l’educació científica, sinó per moure’s per la vida. Respecte als companys, a les seves idees i aportacions, respectes als adults amb qui convivim, respecte al medi... Habituar-se  a respectar és un gran valor, que cal començar a introduir a partir del propi comportament respectuós de la mestra, amb els nens i nenes, amb els companys i amb l’entorn.  

Podríem afegir moltes altres actituds interessants, totes elles interrelacionades : l’autoestima,  el pensament crític, la capacitat per a treballar en cooperació amb els altres,  la flexibilitat per a canviar les pròpies idees, el rigor, el compromís , la consciència ecològica .....

Com molt sovint, la fita que ens proposem a l’escola  és molt elevada i pot semblar molt inabastable. I ho serà si pretenem aconseguir-la amb la introducció de programes específics dissenyats al mil·límetre per multitud d’experts, o amb declaracions de principis molt ben sonants recollides en algun escrit de compromís.  En canvi, contribuirem en la mesura del possible a aconseguir-la si ens proposem senzillament ser honestes i coherents i conviure amb els nostre alumnes en harmonia amb les nostres idees, en la confiança que aquesta manera de fer esdevingui un granet de sorra en la futura manera de ser dels nostres nens i nenes.

Escriu directament al formulari o envia un missatge 

Tornar