L'ORDRE I EL CAOS |
Alguns
problemes són massa complicats per entendre’ls a través de la raó o de la
lògica. No admeten respostes, sinó intuïció. |
Sovint la necessitat de sentir-nos segures de no deixar-nos res ens porta a ordenar estrictament els aprenentatges. La falta de confiança en el nostre propi criteri ens porta a dependre d’ordenacions elaborades per “experts” que ens assegurin que no ens hem deixat res, que ens reforcin el convenciment que hem seguit tots els passos lògics, que ens aportin la certesa que no se’ns ha escapat cap contingut i que no hi ha cap buit en els aprenentatges que oferim als nostres nens i nenes.
Per aconseguir aquest ordre, en el món de
l’ensenyament, s’ha fet servir tradicionalment el criteri disciplinar, en el
que els continguts s’escollien a partir de la descomposició i simplificació
dels conceptes científics. Per cada edat es definia doncs, el que es podia
aprendre: una planificació que marcava
tan el mínim com el màxim, i on ningú s’havia de passar del que li
corresponia, una seqüenciació que pretenia que, a partir dels petits fragments
en que havíem dividit per simplificar el concepte al nivell dels alumnes,
aquests arribessin a fer-se amb una visió general i complerta del concepte.
Però
actualment, des de la perspectiva de la didàctica de les ciències aquest no es
considera un criteri adequat. Avui
sembla evident que els nens i nenes desenvolupen els seus conceptes, models i
teories personals i que el paper de l’escola és proporcionar un context que
els ajudi a evolucionar cap a formes d’interpretar el món més riques.
I en base a què hem de seleccionar doncs les
activitats a l’aula ? Fonamentalment, tenint en compte dos aspectes clau.
En primer lloc, les característiques dels nostres
nens i nenes. Cal que arribem a conèixer els models que construeixen, i per això
és indispensable deixar-los parlar i escoltar-los amb atenció, i creure en les
seves capacitats sense limitar-les per endavant.
En segon lloc, hem de considerar les característiques
dels continguts, escollir-los considerant la seva rellevància científica i
organitzar-los segons els grans
eixos orientadors
I llavors seleccionar les activitats que s’adaptin
a la nostra classe, que facin referència
als models que els nostres nens i nenes tenen construït, que els portin a
contrastar idees i a posar en dubte les seves explicacions i que els permetin
activar-ne de nous que ens vagin acostant a formes més evolucionades
d’interpretació del món.
Ens hem de negar a l’estudi de la manera de
viure d’Austràlia perquè a 4
anys no toca? Ens hem de limitar a la seqüència la casa / l’escola / el poble, només perquè ens sembla la seqüència lògica ? O val la pena analitzar quins són els conceptes interessants d’aquests temes i extreure’ls d’allà on vingui bé ? |
|
Els fòssils. CEIP Dolors Graners ( Cardedeu ) |
L’ordre estricte i descontextualitzat impedeix de construir relacions més enllà de la proximitat més pròxima, i limita les nostres possibilitats intel·lectuals.
Finalment, no es planteja la necessitat de
definir-nos com a fidels seguidors de l’ordre o del caos.
Es tracta d’aconseguir una convivència en harmonia entre ambdós, de
manera que l’ordre estigui ben present en el nostre cap d’educadors i en
ajudi a situar les nostres actuacions, a identificar llacunes, a evitar
repeticions avorrides... però
que sàpiga mantenir-se en el seu lloc, sense imposar-se, de manera que no ens
impedeixi ajustar la nostra actuació
a l’ambient, adaptar-nos a les situacions que sorgeixen a l’aula,
extreure tot allò que de positiu tenen les situacions espontànies, fent així
més profitós i agradable el temps
escolar.
Un cop tinguem clar, i ordenat, en el nostre cap d’educadores el cap on volem anar, què volem aconseguir, podem tirar-nos en caiguda lliure alegrement, que ja s’obrirà el paracaigudes, i bufi cap on bufi el vent, podrem acabar aterrant, junt amb els nostres nens i nenes, en un camp cada cop més ric en interrelacions conceptuals.
Montserrat Pedreira Parvulista |
Hi
vols afegir el TEU
comentari ? |
Escriu directament al formulari o envia un missatge
Tornar