Les projeccions cilíndriques


Les projeccions cilíndriques se solen fer a l'equador sobre un cilindre que fa la volta a tota la Terra. La imatge que s'obté és la d'un observador que veu la Terra situada en la vertical de l'equador.

Aquesta projecció representa bé la zona entre l'equador i els tròpics i després amplia la seva distorsió.

La projecció de Mercator té la característica bàsica que els meridians i paral·lels són línies rectes que es creuen perpendicularment. Els mapes són conformes, és a dir, la forma dels continents és real, però quan és apropem als pols, la superficie augmenta de forma exagerada. Com exemple podem comparar Escandinavia (1,1 Milions de km2) i l'Índia ( 3,3 Mill de Km2).És la imatge clàsica que tenim del nostre planeta.

La projecció de Peters feta al 1974, trenca amb la visió eurocentrica dels mapes i ofereix una igualtat de superficies en tot el planeta. Aquesta imatge ens sorpren ja que els continents de l'hemisferi Sud apareixen més allargats. Aquesta projecció és la que presenta les dimensions més apropades a la realitat.