0:00 h. Camp de
Tir de Fuset. 699232 - 4295656
- 593. Comencem a caminar a les proximitats
del camp de Tir de Fuset, en direcció
SW, abocant-nos al llit del barranc.
Al primer trencall girem a l'esquerra
(SE) per una pista menys bona. Es tracta
d'una zona assolada pels incendis forestals
-1979, 1984 i 1994- i ara en vies de
recuperació. Travessem el barranquet
dels Caragols, i quan hem fet uns 600
m en aquesta pista, al costat d'uns
terrenys on els motoristes esbraven
les seues màquines irrespectuoses
-el Circ de Fuset-, l'abandonem i girem
a la dreta (SW), prenent un caminet.
Baixem al barranc de l'Arcada, que seguim
a l'esquerra (SE). Aviat l'itinerari
discorre sobre el marge dret del mateix
barranc -que un tram més amunt
s'anomenarà de les Caves-, del
qual travessem un serpenteig i ascendim
fins a una espècie de camí
travesser, amb un peany horitzontal
sota el qual en realitat discorre una
conducció d'aigua, que seguim
a contracorrent.
0:33 h. L'Arcada.
6997710 - 4295437 - 574. És
un aqüeducte d'un ull de mig
punt amb arc de rajoles disposades
a plec de llibre i mur de fàbrica
de pedra amb morter, està datat
al 1798 i encara condueix d'aigua
de la font del Nano -al capdamunt
del curs- a l'heretat de Can Vicent
-a l'extrem inferior de la canonada,
cap a 1,5 km més avall-. Passada
l'Arcada ens agafa una pista per la
dreta. La seguim a l'esquerra per
travessar el torrent que escomet l'ull
de l'aqüeducte. Tot seguit, prosseguim
pel marge esquerre d'un nou torrent
-el barranc de la Seix- afluent de
l'anterior, la confluència
dels quals es produeix unes desenes
de metres més avall de l'aqüeducte
d'adés. El pas del sender s'estreteix
ara en ocasions fins el mínim
practicable, i discorre tot just sobre
la conducció hídrica
en ocasions esculpida a la penya:
l'aigua que hi flueix ho fa per dins
d'una canonada de PVC que els propietaris
ja deu fer temps farien encaixar a
la canalització primigènia
per optimitzar-ne el rendiment. A
poc a poc entrem en una zona força
humida, per l'aflorament d'aigües
superficials que produeixen també
una flora més generosa.
0:53 h. Font
del Nano. 697710
- 4295437 - 574. Té aquest
nom perquè l'aigua raja sota
l'escultura d'un rostre esculpit d'un
nan -però amb el cap certament
gros-. En sortim a l'esquerra, fins
a la casa de la Seix immediata a uns
200 m a llevant. Ens hi podem arribar,
perquè era un gran mas, amb
quadres, corrals, i celler en el seu
moment; ara està en ruïnes.
Fins als primers anys 60 del segle
passat, era una heretat agrària
mitjana en explotació, en règim
de mitgeria; s'hi conreava vinya i
cereals, olivar, ametlers algun arbre
fruiter i una poca horta. L'incendi
forestal que va hi haure el 1979 va
ser la causa de la mort d'un teix
monumental -taxus bacatta-, mil·lenari
segons els entesos, que hi havia al
reguer de llevant de la casa, un poc
més al sud, i del qual hi resta
el trons principal, sec. Uns metres
després de la font abandonem
la pista i pugem a la dreta (SE) per
un caminet indicat com a itinerari
senderista en direcció a la
font de Gamellons i que va pel marge
dret del torrent homònim a
la font -el mateix que al capdamunt
de la font es dirà de l'Infern-.
Sovinteja el pi blanc, com ja s'ha
esmentat, regenerat després
del 2n incendi: 1984.
1:12 h. Font
dels Gamellons. 697423
- 4294128 - 651. Hi ha una gran àrea
de berenades, amb un grans pollancres
i eucaliptus, i xiprers ben crescuts
per ben assaonats. La font raja a
la part de dalt. Revoltem per sobre
la font i pugem a la casa forestal
de Gamellons. En sortim per l'altre
costat, seguint el PR-V-52, senda
del Remallar. Aviat passem al costat
d'unes vies d'escalada -penya de l'Àguila-.
Podíem creure que el camí
forestal que ens duia era perfecte,
fins detectar les rodades de les traccions
mecàniques d'unes motos conduïdes
irresponsablement, i els efectes de
l'erosió que produeixen. L'itinerari
va ascendint pel marge dret del barranc
de les Olles, el travessa en un moment
donat i després el sender discorre
per unes desenes de metres sobre la
carena mitjancera entre els dos barrancs
adjacents: el d'adés i el de
l'Infern vinent, fins a la Lloma Bona,
a llevant del paratge de Fillol, on
donem cap a la pista de la Replana.
La travessem perpendicularment i baixem
acarats a sud. Hem deixat el terme
d'Ontinyent arrere i entrem al de
Banyeres de Mariola.
2:05 h. Caseta
de Castelló. 696504
- 4292005 - 807. Refugi gestionat
pel Grup de Muntanya de Beneixama.
Dita també del Notari.
Baixem encara una mica més,
fins a travessar la rambla de Banyeres.
Hi trobem una pista, que seguim a
la dreta (NW). Prompte deixem un trencall
a l'esquerra, després un a
la dreta i després un altre
a l'esquerra, anant sempre al costat
o per dins el barranc. Quan fa uns
20 min que hem sortit del refugi de
Castelló, arribem a un barranc
que ve de la dreta, el de la Duenya,
en una cruïlla de camins (695416
- 4292195 - 824). Al començament
hi ha un exemplar de roure de fulla
petita amb sis peus. Pugem seguint
aquest barranc (NW) i poca estona
després arribem a una zona
de berenades.
2:31 h. Font
de la Duenya. 695261 -
4292413 - 848. L'aixeta es troba al
peu d'un riscle o pany de roca, però
sovint no hi ha aigua, i quan n'hi
ha no és recomanable de beure'n:
en realitat, la deu de l'aigua era
a l'interior d'una galeria oberta
fa un centenar d'anys i que ara està
tapiada per la seua insuficiència
i per la incúria dels visitants.
En sortim per un sender (SE) que al
començament va gairebé
paral·lel al d'arribada, per
sobre i pel marge oposat. Aviat s'inclina
cap al N, fins que arriba a la pista
de la Replana, sota unes torres elèctriques
-les que transporten el fluid de la
central de Cofrents: som dins del
seu radi d'acció si petara-.
La seguim a l'esquerra. D'immediat,
deixem a l'esquerra l'entrador per
on els cotxes poden accedir a la font
de la Duenya. Després d'una
recta força llarga -15 min-,
que discorre superposada al trajecte
de la senda genuïna dels Enginyers
en aquest tram, quan la pista gira
a l'esquerra (SW), la deixem i prenem
un trencall de camineu arenós
que continua al recte (W). És
la senda dels Enginyers: la via vertebradora
de l'administració forestal
de primeries del segles XX. Aviat
baixa suaument i ens ofereix una visió
esplèndida de la valleta de
Fontanars dels Alforins (és
el tercer terme municipal en extensió
de la Vall d'Albaida, amb 73,8 km2).
3:15 h. El Moro
(casa
forestal).
693661 - 4293039 - 876. Al costat
de la carretera CV-657 de Fontanars
dels Alforins a Beneixama. La travessem
i seguim avall, per camí força
més precari, intentant de resseguir
l'antic camí de Beneixama,
via de ferradura destriable en alguns
trets, allí on coincideix amb
la senda de la casa del Moro, o on
l'acció infame dels qui condueixen
les motos pels sòls forestals
ha deixat la senda esventrada. Després
d'un revolt a l'esquerra deixem el
camí que sembla més
clar i girem. Tot fent giragonses
travessem dues vegades més
la carretera i arribem a l'àrea
recreativa de la Font del Pou del
Barranc de Peres, immediata a la via
quitranada. Hi ha una àrea
de berenades. Seguint la carretera,
aviat seríem a Fontanars dels
Alforins, però ens duen per
camins terrers que ens l'estalvien
i ens menen entre un paisatge agrari
i calmós. I, enmig de vinyes,
arribem als cellers Torrevellisca,
on ens espera una visita al celler
i un tast de vi.
4:30 h. Fontanars
dels Alforins. Cellers Torrevellisca.
691578 - 4294574 - 628. Final de l'itinerari.
|