|
Segona
Avaluació Química I |
|
|
|
Guia | ||||
Principi |
SEGONA AVALUACIÓ
|
||
QUINZENA 5 | ||||||||||
Unitat 5 / Bloc 2 Formulació i nomenclatura dels compostos químics INTRODUCCIÓ En aquesta quinzena s'estudia
la formulació i nomenclatura dels compostos químics inorgànics, és
a dir, què és una fórmula química, quines són les seves característiques
i quins tipus de fórmules hi ha, com s'anomenen els diversos compostos
químics amb preferència per la formulació sistemàtica, però cal conèixer
la formulació tradicional d'alguns compostos a causa del seu ús habitual
i a la brevetat del seu nom. És convenient conèixer els avantatges
i inconvenients de cada una de les formulacions químiques, la sistemàtica
i la tradicional. S'estudia també què és el nombre d'oxidació d'un element químic i què
representa, tenint en compte la seva posició en la taula periòdica
dels elements i el seu ús quan es formula un compost. Es necessari conèixer les valències del elements
més comuns per poder formular
correctament. Orientacions:
Teoria de formulació i nomenclatura química Objectius : pàg.104 És convenient que els llegiu amb cura
abans de començar a
treballar per a familiaritzar-vos-hi. En finalitzar l’estudi de la unitat , heu de comprovar si heu comprès i
heu assimilat cadascun d’aquests objectius .
Esquema de la unitat : pàg. 104 Fixeu-vos amb atenció en aquest esquema que
us donarà quina és la relació
que hi ha entre els diversos
apartats de la Unitat.
Preparació de la unitat: pàg. 105 Recordeu aquests conceptes abans d’estudiar
la unitat.
Orientació sobre alguns
apartats : Per poder formular es imprescindible
conèixer les valències dels
elements més comuns. La formulació incorrecta
d’un compost produeix un resultat
erroni encara que la resolució o estratègia per resoldre un problema
sigui correcta. 1. Fórmules de les substàncies químiques Fixeu-vos que expressa una
formula química i que n’hi ha diversos tipus de fórmules. En les fórmules químiques, l’electronegativitat
dels elements que la composen creix de esquerra a dreta cal
tenir clar quina es aquest ordre creixen des de els metalls fins al
fluor : =>Metalls, B, Si, C, As, P , N, H, Te, Se, S, I, Br, Cl, O,
F 2. Nombre d’oxidació Cal tenir en compte que el concepte de nombre d’oxidació
es una mica artificial, però
ens és útil, cal recordar les normes per conèixer aquest nombres
i com normalment el nombre d’oxidació coincideix amb la valència del
element. Nomenclatures Cal adonar-se de
que tenim tres formes de nomenar a la mateixa substància química: Nomenclatura sistemàtica, de Stoks i la tradicional (clàssica), cadascuna te les
seves avantatges i els seus inconvenients, es convenient anomenar
i formular un compost en la nomenclatura sistemàtica però donat que alguns compostos
prenen noms massa llarga a la nomenclatura sistemàtica s’admet el nom clàssic o tradicional. |
||||||||||
QUINZENA 6 | ||||||||||
Unitat 6 / Bloc 2 Enllaç químic INTRODUCCIÓ En aquesta quinzena s'estudia l'enllaç químic,
primerament es defineix què s'entén per enllaç químic, la seva naturalesa,
la energia d'enllaç i després els tipus d'enllaç que hi ha en els
compostos químics segons les característiques dels elements que formen
la molècula química; és important adonar-se d'aquest fet, és a dir,
les característiques dels elements (la seva configuració electrònica,
electronegativitat, tec...) que formen un compost, determinen el tipus
d'enllaç que es farà entre ells. S'estudien
els gasos nobles i la seva estabilitat química deguda a llur configuració
electrònica característica. S'estudien els enllaços intramoleculars,
és a dir, les forces d'atracció “entre” àtoms dintre de les
molècules: l’enllaç iònic, covalent i metàl·lic, cadascun es descriu,
es justifica i s'expliquen les seves característiques i propietats.
A continuació s'estudien les forces o enllaços intermoleculars,
és a dir, forces d'atracció “entre” molècules i “no entre
àtoms” d’una molècula i finalment les característiques de
les substàncies segons llurs enllaços.
Objectius : pàg. 122 És convenient que els llegiu amb cura abans de començar a
treballar per a familiaritzar-vos-hi. En finalitzar l’estudi de la unitat , heu de comprovar si heu comprès i
heu assimilat cadascun d’aquests objectius .
Esquema de la unitat : pàg. 122 Fixeu-vos amb atenció en aquest
esquema que us donarà quina és la
relació que hi ha entre els
diversos apartats de la Unitat.
Preparació de la unitat: pàg. 123 Recordeu aquests conceptes abans
d’estudiar la unitat.
Orientació sobre alguns apartats : Fixeu-vos que el concepte
de estabilitat normalment va lligat a un mínim d’energia, respecte
al enllaçs químic les forces que n’hi ha son elèctriques. 2. Enllaç iònic Cal tenir en compte que la fórmula dels compostos iònics es una fórmula empírica ja que aquestes
substàncies no formen molècula
i formen cristalls. Són interessants
els conceptes de Nombre de coordinació i d’Energia de xarxa. 3. Enllaç covalent Els models de Lewis solament son diagrames, es a dir dibuixos, mitjançant
els quals arriben a la configuració de l’octet, gas noble, no ens
diuen cap cosa sobre la geometria de la molècula, tampoc ens donen
les energies dels enllaços. 3.3 Polarització de l’enllaç
covalent. Es convenient tenir en compte que es la diferencia d’electronegativitats
entre els àtoms el que determina la polarització del enllaçs covalent i que segons la geometria
de la molècula aquesta serà polar o no. 5. Enllaços intermolecular Cal diferenciar bé que aquests enllaços son entre molècules i no entre àtoms i que els enllaços d’aquesta mena són molt més febles que els enllaços dintre d’una molècula (intramoleculars). |
||||||||||
QUINZENA 7 | ||||||||||
Unitat 7 / Bloc 2 Compostos del carboni INTRODUCCIÓ En aquesta quinzena s'estudia
la química dels compostos de carboni o química orgànica, es comença
estudiant el carboni per a comprendre les seves característiques i
els tipus de compostos que es formaran a partir d'ell. S'estudien
a continuació els compostos de carboni i hidrogen anomenats hidrocarburs,
els seus grups i les seves característiques i també els grups funcionals
o grups d'àtoms que determinen les propietats de les molècules (compostos
hidrogenats, nitrogenats i oxigenats). En la química orgànica és important
tenir clar el concepte d'isomeria, és a dir, compostos amb la mateixa
fórmula molecular però amb propietats químiques diferents, i els
tipus d'isomeria que hi ha. Finalment s'estudia
el petroli, la seva composició, la seva importància, i els polimers
naturals i sintètics.
Objectius : pàg.
140 És convenient
que els llegiu amb cura abans
de començar a treballar per a familiaritzar-vos-hi. En
finalitzar l’estudi de la
unitat , heu de comprovar si heu
comprès i heu assimilat
cadascun d’aquests objectius
.
Esquema de la unitat : pàg.
140 Fixeu-vos
amb atenció en aquest esquema que us donarà quina és la relació que hi ha entre
els diversos apartats de la Unitat.
Preparació de la unitat: pàg.
141 Recordeu
aquests conceptes abans d’estudiar la unitat.
Resum del bloc: pàg.
166 Resum dels
conceptes i de les formules d’aquest bloc.
Autoavalució del bloc : pàg.167 Qüestions
per autoavaluarse
Pràctica : pàg.
168 Determinació de l’aigua de cristal·lització. Aigua continguda
en la xarxa de cristal·lització d’algunes sals Preparació de sabó. Fabricació de sabó a partir de oli, hidròxid de sodi
(sosa càustica) i alcohol
Orientació sobre alguns apartats : 1.2 Compostos
del Carboni En aquests compostos els carboni te valència
quatre sempre i una gran facilitat
per combinar-se amb si mateix mitjançant
en llaços covalents senzills, dobles i triples. Les formules de la química del carboni no es simplifiquen i en aquesta
química hi moltes formules moleculars que corresponen a compostos diferents, són els isomers. Cal recordar
que el enllaçs doble consta d’un enllaçs fort sigma
i un enllaçs feble pi, i que el enllaçs triple consta
d’un enllaçs fort sigma i dos enllaços febles
pi. |
||||||||||
QUINZENA 8 | ||||||||
Unitat 8 / Bloc 3 Reaccions químiques INTRODUCCIÓ En aquesta quinzena s'estudien les reaccions
químiques. Primerament es defineix què s’entén per una reacció química,
què són els reactius i què són els productes i que succeeix en tota
reacció química amb els enllaços químics. Es descriu quin és el conveni
per a expressar una reacció química i com s'ajusta qualitativament
i quantitativament una reacció. S'estudien
els càlculs basats en les equacions químiques, cal recordar les lleis fonamentals de la matèria (UD
2 Llei de la conservació de
la massa, etc.). S'estudia el rendiment de les reaccions químiques, fins aquest moment
les reaccions químiques tenien un rendiment del 100%, pot ser que
en una reacció no sigui aquest el rendiment pràctic, és a dir, obtenim
una quantitat de producte de la reaccions més petit que l'esperat. Finalment s'estudia
l'obtenció industrial del carbonat de sodi i de l'amoníac, són interessants
des del punt de vista industrial i des del punt de vista de les dues
Unitats Didàctiques següents, sobretot de la Unitat Didàctica 11,
fet que remarcarem a la quinzena 11.
Lectura : Llegir amb
cura la introducció al Bloc,
Química teòrica i aplicada, en la pàgina 170.
Objectius : pàg.
172 És convenient
que els llegiu amb cura abans
de començar a treballar per a familiaritzar-vos-hi. En
finalitzar l’estudi de la
unitat, heu de comprovar si heu comprès i heu assimilat
cadascun d’aquests objectius
.
Esquema de la unitat : pàg.
172 Fixeu-vos
amb atenció en aquest esquema que us donarà quina és la relació que hi ha entre
els diversos apartats de la Unitat.
Preparació de la unitat: pàg.
173 Recordeu
aquests conceptes abans d’estudiar la unitat.
Orientació sobre alguns apartats : 1. Concepte de reacció química. Es important
tenir clar que a tota reacció química hi ruptura i/o formació de nous
enllaços químics, i que per aquest motiu principalment s’ha estudiat
l’àtom i l’enllaç químic en les unitats anteriors. 2. Equacions químiques Les equacions químiques ens descriuen un procés:
qui reacciona amb qui ( reactius) i que s’obté (productes) però també
ens diu les quantitats dels productes y dels reactius de forma que
tenim el mateix nombre d’àtoms de cada element al principi que al
final però organitzats de forma diferent. 2.2 Ajustatge de les equacions químiques Qualsevol de les dos mètodes per tempteig i per
un sistema d’equacions es vàlid però per reaccions senzilles el mètode
de tempteig amb una mica de practica és més ràpid. Cal tenir en compte
que la mala formulació d’un compost químic ens portarà cap una resolució
errònia del problema. 4. Càlculs basats en
les equacions químiques. Els càlculs basats en les equacions químiques son
normalment senzilles, ja que es tracta de respectar una proporció
entre les quantitats dels compostos que ve donada per la equació química
ajustada, es poden fer mitjançant: factors de conversió o mitjançant
diverses proporcions, mireu amb cura els exemples fets al llibre.
4.3 Càlculs amb volums en condicions
no normals Cal tenir en compte i coneixe l’equació dels gasos
ideals P·V=n·R·T, on R, constat dels gasos ideals pot tenir
valors diferents segons el sistema d’unitats que prenem, es convenient
en fer qualsevol exercici posar desprès de cada quantitat la seva
unitat, d’aquesta manera ens assegurem que l’Unitat de la magnitud
que volem saber es la correcta. 4.5
Càlculs amb reactius en dissolució Recordeu les diverses formes
de donar la concentració d’una dissolució: tant per cent en pes i
volum, moralista i molalitat. Quan es treballa al laboratori molt sovint les substàncies químics és troben en dissolució ja com
reactius o com productes, per exemple el àcid clorhídric normalment es ven al 36% i per tant es molt important
saber calcular amb els reactius en dissolució. 5.
El rendiment en les reaccions químiques Fixeu-vos
bé que fins ara les reaccions estan fetes amb un 100% de rendiment
segons l’equació estequiométrica, però que a la realitat això normalment
no succeeix, per diferents motius
les reaccions química no arriben en la realitat a tenir aquest
rendiment i per tant es convenient saber treballar
amb rendiments diferents, el procés es senzill poden fer
el exercici com l’hem fet fins
ara, es a dir rendiment 100%, i després aplicar-li el percentatge
de la reacció. |
||||||||
Institut Català
d'Ensenyament Secundari
a Distància |