L'aprenentatge basat en problemes

L'aprenentatge basat en problemes és una estratègia d'ensenyament que inverteix l'organització tradicional dels processos d'aprenentatge. Habitualment, en primer lloc i de forma molt diversa, s'exposen els objectius; tot seguit, a través d'un conjunt heterogeni d'activitats, es presenta la informació pertinent, es treballa el marc conceptual. Posteriorment, però no sempre, es promou l'aplicació del coneixement adquirit en el marc de la resolució d'un problema. En canvi, en l'aprenentatge basat en problemes, primer es presenta el problema, i a partir de la delimitació d'allò que ja es coneix i d'allò que no se sap, s'estableixen els objectius, s'identifiquen les necessitats d'aprenentatge que són bàsiques, es dissenya i se segueix un pla d'actuació, perquè al llarg del procés en què es produeix l'aprenentatge, es resolgui simultàniament el problema.

Fases dels processos d'ensenyament basats en l'organització tradicional i en l'aprenentatge basat en problemes.

Organització tradicional		Aprenentatge basat en problemes
Exposició d'objectius		Plantejament del problema
Introducció del marc conceptual. Activitats d'aprenentatge Explicacions, lectures, exercicis, treballs pràctics.		Identificació de coneixements previs, necessitats, recursos i accions que calen per resoldre el problema. Organització del procés. Planificació de les fases i seqüenciació de les accions.
Resolució de problemes (ús de la informació, aplicació del coneixement) -Fase no sempre present-		Desenvolupament i regulació del procés per trobar respostes o explicacions. (realització de les accions, localització i selecció de la informació)
		Formulació d'una resposta. Justificació. (ús de la informació, aplicació del coneixement) -Fase imprescindible-

El valor d'aquesta estratègia rau en què reprodueix bastant fidelment els passos que se segueixen en processos d'aprenentatge informal, aquells que realitzem tots nosaltres quan aprenem autònomament al marge de l'escola. En conseqüència, l'alumnat s'ensinistra, aprèn i desenvolupa, un conjunt d'habilitats que poden ser d'especial importància en l'autoformació que serà necessària al llarg de la vida de les persones, una de les necessitats formatives de les persones que viuran al segle XXI.

Tot i que no és la seva finalitat principal, l'aprenentatge basat en problemes s'ha utilitzat per trobar una alternativa a situacions d'ensenyament caracteritzades per la desmotivació, o per la necessitat de memoritzar informació a la que l'alumnat no concedeix cap rellevància. També s'ha usat aquesta estratègia per combatre la passivitat de nois i noies en el procés d'ensenyament/aprenentatge. S'ha arribat a adduir que l'alumnat identifica l'educació convencional com quelcom obligatori, on es tracten temes poc interessants i que no tenen res a veure amb el seu món real. Per aquesta raó, l'aprenentatge basat en problemes, que intenta partir de situacions amb rellevància personal (importància per a l'alumnat) o social (importància per al grup social al qual pertany), exigeix als alumnes implicació en totes les fases del procés. Així es proporcionen moments de reflexió individual i col·lectiva, s'obliga l'alumnat a prendre decisions relacionades amb les necessitats del seu aprenentatge i a participar en l'organització i execució d'un procés de recerca convenientment modulat.

L'organització que el professorat doni a l'activitat global ha d'afavorir que les tasques es realitzin treballant en grup cooperatiu. De fet, un dels principis generals d'aquesta estratègia és que l'alumnat treballi amb autonomia i col·laboració, sigui capaç de generar i compartir idees, de discutir i analitzar la seva viabilitat, d'ajudar-se a l'hora de fer els passos necessaris per localitzar recursos i proposar respostes al problema plantejat. Es tracta de promoure estratègies d'ensenyament de caràcter interactiu i donar una organització a l'aula que eviti la centralització en les accions del professorat. Una alternativa és el treball cooperatiu, del que tractarem en l'apartat següent.

Estratègies expositives (transmissió de la informació per part del professorat)		Estratègies interactives (elaboració del coneixement a partir de la interacció entre l'alumnat)
•  Centrades en l'activitat del professorat, es basen en la transmissió del coneixement.		•  Centrades en l'activitat de l'alumnat, en la feina individual i en la interacció entre alumnes i també amb el professorat.
•  Èmfasi en la idea que el professorat ha de proporcionar una informació directa, clara, estructurada i organitzada que facilita la incorporació, o reelaboració en el seu cas, de conceptes (conductisme, constructivisme).		•  Èmfasi en el paper que exerceix la persona que aprèn i l'entorn social en que ho fa. L'alumnat aprèn mentre reelabora els seus coneixements, i desenvolupa competències, en la interacció amb companys i companyes i amb el docent (constructivisme social).
•  Explicacions, lectures, interaccions verbals (normalment a partir de preguntes del professorat), exercicis, pràctiques, treballs escrits.		•  Aprenentatge basat en problemes, treball per projectes, estudi de casos, simulacions (debats i altres dramatitzacions), que requereixen treball cooperatiu. No s'exclouen les explicacions, interaccions verbals (normalment a partir de preguntes de l'alumnat), ...
•  Es poden organitzar les classes segons l'esquema: -  Inici -  Desenvolupament -  Exercicis -  Feina per a casa		•  Organització flexible, basada en la naturalesa de les tasques. Predomina el treball en grup.

  Durant el procés d'interacció que manté l'alumnat per analitzar, entendre i resoldre el problema s'intenta aconseguir, a més de l'aprenentatge conceptual propi de la matèria, el desenvolupament de la capacitat per fer un diagnòstic de les seves necessitats, la presa de consciència sobre la necessitat de treballar amb col·laboració i el desenvolupament de les habilitats d'anàlisi, síntesi i comunicació de la informació.

Així doncs, l'aprenentatge basat en problemes persegueix que els coneixements s'adquireixin o s'aprenguin al llarg del procés de resolució del problema i que prenguin sentit en el context de l'activitat que es realitza. L'aprenentatge es dóna en relació directa al problema i no d'una forma aïllada o parcial sense associar-se a un context real.

Fase 1 / Fase 2 / Fase 3 / Fase 4 / Fase 5 / Esquema / INICI /