Hugo Wolf
(Windischgraz [Àustria], actualment Slovenjgradec [Eslovènia] 1860 - Viena, 1903)

Els primers contactes d'Hugo Wolf amb la música van començar molt aviat. Des dels cinc anys anava a classes de violí i piano al Gymnassium de Graz. També molt aviat es va manifestar el seu caràcter conflictiu que marcaria la relació del compositor amb la seva obra. Als quinze anys s'inscriu al Conservatori de Viena en contra de la voluntat del seu pare i dos anys més tard se'n va per una baralla amb el director. Seguirà mantenint al llarg de la seva vida una actitud violentament rebel contra el tradicionalisme i l'academicisme de les institucions.

És un dels representants de la Viena d'aquell moment, contemporani de Freud, Klimt i Mahler.

L'any 1878 li és diagnosticada una sífilis. És en aquest moment que comença a composar el Quartet en re menor. Són mesos de dedicació compulsiva a la música i a la literatura i rep el recolzament de Liszt. L'any 1881 aconsegueix el lloc de segon Kapellmeister a Salzburg que l'ajuda a resoldre els seus problemes econòmics, però dos anys més tard torna a Viena. Estrena el seu poema simfònic Pentesilea entre la incomprensió general, malgrat això alguns músics van adonar-se de la categoria del nou compositor. L'any 1884 accepta el treball de crític musical en una revista de divulgació, Salonblatt, en la que escriu fins el 1887. Amb la seva sinceritat, actitud provocadora i clara adscripció a la línia de Wagner es guanya força enemics. Va atacar la música de Brahms i Dvorák però va ser un dels primers en reconèixer la importància de Bruckner.

Com a compositor, adquireix certa acceptació amb la Serenata italiana (1887). Quan el seu pare mor l'any 1887 té dificultats per seguir vivint a Viena i es trasllada Perchtoldsdorf i, després, a Schloss-Matzen (prop de Brixlegg). A començaments del 1888 es submergeix en la composició de Lieder sobre poemes de Mörike. En carta a un amic, datada el 23 de març del 1888 diu de la seva feina que es tracta d'"obres mestres". En menys de tres mesos, lliurat a una autèntica febre creativa, posa música a 43 d'aquests poemes. La seva activitat compositiva es transforma en una manifestació espasmòdica. A etapes d'intensa activitat segueixen autèntics buits, potser per una personalitat maníac-depressiva. Durant la primavera del 1889 escriu uns cinquanta Lieder de Goethe com, per exemple, Der Rattenfänger . L'any 1890 ha acabat l'Spanisches Liederbuch, 44 poesies de la lírica castellana traduïdes a l'alemany. El ritme productiu va declinant, però a finals del 1890 i principis del 1891 ha enllestit l'Italienisches Liederbuch, una altra inqüestionable obra mestra. Abans, l'estiu del 1889, Wolf realitza un esperat viatge a Bayreuth, on pot escoltar Els mestres cantors de Nüremberg i Parsifal, del seu admirat Richard Wagner. Una mica més tard les seves dificultats augmenten. L'any 1892 se li diagnostica una depressió a conseqüència de la qual no escriu ni una sola nota. És ara, paradoxalment, que la seva música va sortint de l'anonimat. Es publiquen els seus Lieder, que guanyen reconeixement a Àustria i Alemanya, es programen en diferents concerts fins el 1894; li agraden a Brahms i inclús a l'adust crític Hanslick, que té l'oportunitat d'escoltar-los a Viena el 2 de desembre d'aquell mateix any. L'any 1895 torna a una idea que anteriorment havia desestimat d'una òpera, Der Corregidor, basada en Alarcón. Durant la primavera del 1896 afegeix 24 cançons més a l'Italienisches Liederbuch i el mes de març del 1897 composa tres únics però magistrals Lieder sobre Michelangelo. S'interessa per la composició d'una altra òpera de tema espanyol, Manuel Venegas, de la que el mes de setembre del 1897 composa 50 pàgines de la part vocal, però es produeix una nova crisi i encara que hi ha una breu fase de recuperació durant el 1898, els darrers cinc anys de la seva vida seran un autèntic suplici, tant per ell com pels seus amics, que assisteixen impotents a l'enfonsament del músic en la foscor de la bogeria en un sanatori psiquiàtric.