CASOS I FUNCIONS (Primer nivell)

Conceptes bàsics

Cas: cadascuna de les formes, generalment marcades per una terminació característica, que un substantiu o un pronom pren segons la funció sintàctica que exerceix dins l'oració, o que pren un adjectiu segons el substantiu amb el qual concorda .

Declinació o flexió nominal: és el conjunt de les formes d'un substantiu, un pronom o un adjectiu. La declinació dels substantius i pronoms està regida pel cas i pel nombre. La declinació de l'article i adjectius pel cas, el nombre i el gènere. El substantius tenen normalment un sol gènere (masculí, femení o neutre), els adjectius els tenen tots tres (masculí, femení i neutre).

Declinació també significa el paradigma o model segons el qual es declina un substantiu o un adjectiu. En aquest sentit cada substantiu pertany a una declinació. En grec tradicionalment s'han establert tres declinacions.

Casos i funcions bàsiques

En grec hi ha cinc casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu. Cadascun d'ells indica una o diverses funcions sintàctiques. Les funcions més habituals són:

Nominatiu subjecte (d'una forma personal del verb)  
atribut (concordant en cas amb el subjecte)  
Vocatiu vocatiu (usat per cridar algú)  
Acusatiu CD (sense preposició)  
CC (generalment amb preposició)  
Genitiu CN (sense preposició, però es tradueix amb la prep. de)  
CC (amb preposició)  
Datiu CI (sense preposició però es tradueix amb la prep. a o per a)  
CC (amb preposició o sense)