UNA MICA DE FONÈTICA
Tradicionalment en grec es distingeixen els diftongs següents, malgrat que alguns d'ells caldria considerar-los més aviat dígrafs si atenem a la pronunciació:
| αι | ai | |
| ει | ei | |
| οι | oi | |
| αυ | au | |
| ευ | eu | |
| ου | u | |
| υι | üi | |
| ηυ | eu |
N.B. En àtic clàssic ει es pronunciava i llarga tancada [eː] mentre que ου era [oː] (o llarga tancada). Per tant havien perdut la seva condició de diftongs per esdevenir dígrafs.
El sistema consonàntic del grec antic està format pels fonemes següents:
mode d'articulació |
||||||||
oclusives |
líquides |
fricatives |
||||||
simples |
aspirades |
nasals |
lateral |
vibrant |
||||
sorda / sonora |
sonores |
sordes |
sordes |
sonores |
sonora |
sonora |
sordes |
|
| punt d'articulació | labial |
β |
π |
φ |
μ |
- |
||
dental |
δ |
τ |
θ |
ν |
λ |
ρ |
σ |
|
velar |
γ |
κ |
χ |
- |
῾ |
|||
Mentre que les anteriors representen un fonema, tres lletres són compostes de dos fonemes: una consonant oclusiva i la fricativa σ :
sonora |
sordes |
|
| labial | - |
ψ |
| dental | ζ |
- |
| velar | - |
ξ |
Paraules àtones: proclítiques i enclítiques
Algunes paraules normalment no duen accent gràfic perquè són àtones. Es tracta de les paraules proclítiques i enclítiques:
- les proclítiques s'uneixen fonèticament a la paraula següent, com articles (ὁ, ἡ), preposicions (εἰς, ἐκ), conjuncions (εἰ, ὡς), negacions (οὐ).
- enclítiques s'uneixen fonèticament a la paraula anterior, com l'indefinit τις, pronoms personals (με, σου), formes verbals (present de εἰμί i φημί), adverbis (ποτε) i partícules (γε). La conjunció - τε s'escriu junta amb el mot anterior.
N.B. Moltes paraules àtones porten accent gràfic per convenció: τὸν, τὴν, σύν, καί... D'altra banda de vegades una enclítica normalment sense accent rep accent agut a causa de la seva posició.
La crasi no és un fenomen gaire habitual: consisteix en la contracció de la vocal final d'un mot amb la inicial del següent, de manera que totes dues paraules s'escriuen juntes. S'assenyala amb un signe anomenat coronis (igual que l'esperit suau):
τὸ ὄνομα = τοὔνομα
Algunes formes poden acabar amb -ν o no segons si la paraula següent comença per vocal o per consonant respectivament. Davant de pausa existeixen totes dues possibilitats. Els principals casos són:
- terminació -σι(ν) de datiu plural de la tercera declinació: πᾶσιν ἔλεγε / πᾶσι λέγει.
- terminació -σι(ν) de la 3ª pl. activa: φιλοῦσιν ἐμέ / φιλοῦσι με.
- terminació -ε(ν) de la 3ª sg. activa: ἔλεγεν εμοί / ἔλεγέ μοι.
- terminació -στι(ν) -σι(ν) de la 3ª sg. activa: ἐστίν ἀγαθός / ἐστί κακός.
 |
 |
|
 |
||