SINTAXI DEL PARTICIPI

1. El participi, adjectiu verbal

L'adjectiu és un adjectiu verbal: té la doble naturalesa d'adjectiu i verb, amb característiques de l'un i de l'altre:

1) adjectiu:

  • des del punt de vista morfològic
    • presenta una flexió igual que l'adjectiu (declinació)
    • admet graus: superlatiu (amantissimus) o comparatiu (sapientior),
  • des del punt de vista sintàctic
    • sol exercir les funcions d'adjectiu o Cpredicatiu.
    • concorda en gènere, nombre i cas amb un substantiu,
    • com un adjectiu de vegades apareix substantivat (quan no concorda amb cap substantiu):
      Nihil difficile amanti est. No hi ha res de difícil per al qui estima.

2) verb:

  • des del punt de vista morfològic admet els accidents gramaticals de veu (activa/passiva) i temps (present, passat i futur).
  • des del punt de vista sintàctic porta qualsevol mena de complements verbals (en aquest sentit cal tenir en compte que el part. perf. sovint du CAgent)

    uictus ab hostibus vençut pels enemics (CAgent)
    homo nemini nocens un home que no fa mal a ningú (CI)

2. Els temps i les veus del participi

El participi com a verb presenta tres modalitats diferents que indiquen el temps i la veu. El temps, però, a diferència de les formes personals del verb, és relatiu respecte del verb del qual depèn:

1) participi present: expressa una acció simultània amb la del verb principal (actiu)

Ridens respondet. Respon rient.
Ridens respondit. Va respondre rient.
Ridens respondebit. Respondrà rient.

2) participi perfet: expressa una acció anterior amb la del verb principal (passiu excepte en els verbs deponents)

Hostem uictum conseruo. Respecto l'enemic (que he) vençut.
Hostem uictum conseruaui. Vaig respectar l'enemic (a qui havia) vençut.
Hostem uictum conseruabo. Respectaré l'enemic (que hauré) vençut.

3) Participi futur: expressa una acció posterior amb la del verb principal (actiu)

Aue Caesar, morituri te salutant! Ave Cèsar, els que estan disposats a morir et saluden.

3. El participi concertat

El participi concertat concorda amb un substantiu que exerceix una funció qualsevol en l'oració i, per tant, pot anar en qualsevol cas. Les funcions d'aquest tipus de participi són:

  • complement del nom:
    Milites dormientes excitauit. Va despertar els soldats que dormien.
  • complement predicatiu:
    Miles pugnans cecidit. El soldat morí lluitant.

La traducció del participi concertat no ha de ser sempre la mateixa, sinó que dependrà no solament del participi sinó també de la frase. Hi ha nombroses possibilitats però les més habituals són:

  • El participi present sovint es tradueix com a gerundi, però de vegades és millor traduir-lo amb una frase subordinada de relatiu (quan és CN) o adverbial. En aquest darrer cas la conjunció variarà segons el valor que atribuïm a la frase amb què el traduïm:
    Comprehendit milites dormientes.
      dormint. (gerundi)
    Sorprengué els soldats que dormien. (subordinada de relatiu)
      mentre dormien. (subordinada adverbial)
  • El participi perfet es tradueix freqüentment amb participi. De tota manera també és convenient de vegades traduir-lo amb amb una frase subordinada de relatiu (quan és CN) o adverbial:
    In urbem expugnatam intrat.
      conquerida. (participi)
    Entra a la ciutat que ha estat conquerida. (subordinada de relatiu)
      després que ha estat conquerida. (subordinada adverbial)
  • El participi futur es pot traduir amb una frase subordinada de relatiu (quan és CN) o amb una subordinada adverbial o una altra construcció equivalent:
    Germani ituri in proelia canunt.
      en disposar-se a anar al combat. (infinitiu en funció de CC)
    Canten els germànics quan són a punt d'anar al combat. (subordinada adverbial)
      que han d'anar al combat. (subordinada de relatiu)

4. El participi o ablatiu absolut

Un participi en ablatiu pot formar, unit a un substantiu amb el qual concorda, igualment en ablatiu, una construcció autònoma dins la frase, malgrat que en realitat el conjunt constitueix un complement circumstancial. Per traduir-lo podem recórrer a:

  • un gerundi (si en llatí és participi present) o un participi (si en llatí és participi perfet),
  • una subordinada adverbial (de temps o d'un altre tipus),
  • una altra construcció amb valor de CC (per mitjà d'un infinitiu o d'un substantiu).
  regnant Tarquini (gerundi)
Tarquinio regnante quan regnava Tarquini (subordinada adverbial)
  durant el regnat de Tarquini (CC= prep. + substantiu)
   
Oppidum, paucis defendentibus, expugnare non potuit.
Defensant-la pocs, (gerundi)
Malgrat que la defensaven pocs, (subordinada adverbial) no va poder conquerir la ciutat.
Tot i els pocs defensors (CC= prep. + substantiu)  

De vegades a l'ablatiu absolut li falta el participi i està constituït de dos substantius (o un pronom o un adjectiu i un substantiu) en ablatiu, en una estructura copulativa en la qual manca el verb ser.

  sent jo un infant (gerundi)
me puero quan era un infant (subordinada adverbial)
  en la meva infantesa (CC= prep. + substantiu)

  sent cònsols Ciceró i Antoni (gerundi)
M. Cicerone (et) C. Antonio consulibus l'any que eren cònsols Ciceró i Antoni (subordinada)
  durant el consolat de Ciceró i Antoni (CC= prep. + substantius)

Fastos consulars capitolins, Musei Capitolini, Roma.

5. El participi verbal (perifràstic)

El participi també serveix per construir perífrasis verbals amb el verb ser. En aquest cas només té valor verbal.

1) participi perfet + sum ---> forma el sistema de perfet en la veu passiva i en els verbs deponents:
Amati sumus Vam ser estimats; Pollicitae sunt Van prometre.

2) participi futur + sum ---> forma la conjugació perifràstica activa
Bellum scripturus sum quod populus Romanus gessit... Em disposo a narrar per escrit la guerra que va fer el poble romà...

Tema relacionat:

Morfologia del participi