LES SUBORDINADES DE RELATIU
1. Les subordinades de relatiu adjectives
El pronom relatiu sol introduir una subordinada adjectiva -en funció de CN- depenent d'un substantiu o pronom -l'antecedent- al qual es refereix. El relatiu concorda en gènere i nombre amb el seu antecedent, però no en cas, perquè el cas del relatiu depèn de la funció que exerceix aquest en la frase subordinada.
Així, en els exemples del quadre inferior (basats en alguns versos de Catul) veiem com tots els relatius concorden amb l'antecedent (passer) en gènere i nombre (masc. pl.) però el seu cas varia segons la funció que fa dins la frase subordinada, independentment del cas que té passer en la principal (nominatiu):
Frase principal |
Frase subordinada (CN) |
cas (funció) del relatiu |
Passer meae puellae mortuus est, S'ha mort l'ocell de la meva estimada, |
qui mellitus erat. que era dolē com la mel. |
N. (subj.) |
| quem plus illa oculis suis amabat. que ella estimava més que les ninetes dels seus ulls. |
Ac. (CD) | |
| cuius morsus solebat incitare. les mossegades del qual solia incitar. |
G. (CN) | |
| cui primum digitum dare solebat. al qual solia donar la punta del dit. |
D. (CI) | |
| cum quo ludere solebat. amb el qual solia jugar. |
Ab. (CC) |
Ocell en un fresc romà (VRoma).
2. Les subordinades de relatiu substantives
Amb freqüència el relatiu no té antecedent. Aleshores la subordinada que introdueix no és adjectiva sinó que està substantivitzada: fa una funció pròpia de substantiu dins l'oració principal (o aquella de la qual depèn). Aquesta funció, el més sovint, és subjecte o CD, encara que en poden ser altres. No hi ha cap marca que indiqui la funció de la subordinada sinó que és l'estructura de l'oració que ho revela.
(1) Di dent tibi quae uelis (Plaute). Que els déus et donin el que vulguis (subordinada CD).
(2) Quem di diligunt adulescens moritur (Plaute). Qui els déus estimen mor jove (subordinada subj.).
(3) Non scribit cuius carmina nemo legit (Marcial). No escriu pas aquell els versos del qual no llegeix ningú (subordinada CN equivalent a un genitiu).
3. Les subordinades de relatiu amb el verb en subjuntiu
Quan el mode de la subordinada de relatiu és el subjuntiu en comptes de l'indicatiu la frase relativa no es limita a complementar un element concret de l'oració principal (l'antecedent) sinó que, a més, expressa un altre tipus de relació respecte del conjunt de la principal. Aquest valor afegit o matís "adverbial" pot ser final (4), causal (5), consecutiu (6), concessiu o condicional (8). En la traducció se sol optar per expressar aquest valor i, per tant, per usar la conjunció corresponent en comptes del relatiu. Exemples:
(4) Mago locum monstrabit quem insideatis (Livi). Magó us mostrarà un lloc per instal·lar-vos.
(5) Amant te omnes mulieres, neque iniuria, qui sis tan pulcher (Plaute). A tu t'estimen totes les dones, i no pas sense raó, perquè ets tan guapo.
(6) Maior sum quam cui possit Fortuna nocere (Ovidi). Sóc massa gran perquè la Fortuna em pugui fer mal.
(7) Peccatum suum, quod celari posset, confiteri maluit (Ciceró). Va estimar-se més confessar el seu error, encara que l'hagués pogut amagar.
(8) Haec innumerabilia qui videat, nonne cogatur confiteri deos esse? (Ciceró). Qui vegi (=Si algú veu) aquests innombrables fets no es veuria obligat a reconèixer que els déus existeixen?
Podeu veure també:
Grammaflash: Les subordinades de relatiu
 |
 |
|
 |
||