OVIDI, EL POETA FÀCIL

Es coneix bé la vida d'Ovidi perquè ell mateix la narra en un dels seus poemes (Tristia, 4, 10). Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a. C. en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva folgada situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que poetes com Virgili o Horaci. Va freqüentar el cercle de Messala Corví. Després de divorciar-se dues vegades va trobar la felicitat conjugal amb la seva tercera esposa. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era sens dubte una figura destacada. Successivament es dedica a diversos gèneres poètics:

L'any 8 d. C. August condemna Ovidi a l'exili, l'obliga a abandonar Roma i a viure desterrat a Tomis, una ciutat de la costa occidental del mar Negre (l'actual Constança, Romania), a l'últim confí de l'Imperi i de la civilització. Ovidi en els seus poemes n'explica les raons amb dos mots: carmen et error "un poema i una equivocació". Els estudiosos moderns estan d'acord que el poema va ser l'Art amatòria, clarament contradictori amb els valors morals propugnats pel príncep, però sobre el error comès pel poeta s'han formulat multitud d'hipòtesis. Una possibilitat és que fos còmplice d'un adulteri escandalós de Júlia, la néta d'August. El fet és que August tria un càstig cruel en apartar el poeta de tot allò que  és el més important per a ell: la vida de societat i cultural, els llibres, la mateixa llengua llatina. No és estrany, doncs, que li costés molt adaptar-se a viure a Tomis tot sol, sense cap amic ni la seva muller, que es queda a Roma per tenir cura dels seus interessos. De tota manera no va deixar d'escriure sinó que la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses.

Malgrat els incessants precs del poeta, August morirà sense perdonar-lo i al cap d'un temps, al 17 dC.,  la mort arribarà a Ovidi, encara exiliat a Tomis, i l'impedirà acabar les Pòntiques.

Webs d'interès:

  • The Ovid Project: Metamorphosing the Metamorphoses (en anglès), web de Hope Greenberg (University of Vermont) que presenta la traducció i els gravats d'algunes edicions d'era moderna de les Metamorfosis.
  • Kirke. Ovid im WWW. Die Homepage (en alemany) és una extensa recopilació d'enllaços a webs relacionats amb Ovidi.
  • The Ovid collection: web de la University of Virginia Library (en anglès) que dóna text en llatí i traduccions en anglès i una recopilació de representacions plàstiques que il·lustren la recepció de les Metamorfosis en el renaixement.
  • Baucis & Philemon Movie Page (en anglès) ofereix una versió en format RealVideod'una pel·lícula escolar sobre el mite de Filemó i Baucis (1998).
  • Iconos (en italià): web a cura de la Claudia Cieri Via (càtedra d'iconografia i iconologia de la Università di Roma "La Sapienza"), que invita a un viatge interactiu a les Metamorfosis d'Ovidi a través de passatges del poema i textos i obres d'art que hi estan inspirats. Inclou notícies i enllaços.