OVIDI DESTERRAT: POESIA ELEGÍACA D'EXILI L'obra que Ovidi va compondre a Tomis durant l'exili a què el va condemnar August consisteix fonamentalment en dos reculls delegies, les Tristes (Tristia) i les Pòntiques (Epistulae ex Ponto), formats per . Aquestes elegies adopten la forma de cartes enviades a diversos destinataris, entre els quals la seva esposa, amics i enemics, August i polítics opositors a lemperador. En les elegies dexili els temes són recurrents: la queixa desesperada per la seva situació, la demanda per intercedir a favor seu davant el príncep, la súplica pel perdó fins a rebaixar‑se a ladulació i lenyorança de la vida feliç passada i de les persones estimades que va deixar a Roma. És una poesia que neix del dolor i, per aquest motiu, resulta més sincera i profunda que lanterior. El que pretén Ovidi amb aquestes cartes és sobretot no ser oblidat a Roma i remoure lopinió pública perquè August li aixequi el càstig. |
||||||||