EL CULTE DELS MORTS La concepció de la vida d'ultratomba en la religió tradicional romana és vaga, malgrat que les idees sobre el món dels morts provinents de Grècia les trobarem reflectides també en la literatura llatina -per exemple en el descens als inferns d'Eneas. En realitat per als romans els morts no desapareixen completament, per bé que continuen existint en forma d'uns esperits poc personalitzats i amb necessitats materials. Tampoc no s'allunyen del tot, sinó que poden influir en els vius per bé o per mal. Per això l'actitud dels romans amb els seus difunts és ambivalent: els morts són honrats i recordats en l'àmbit familiar, sobretot aquells avantpassats il·lustres les gestes dels quals omplen de glòria les nissagues nobles, que en guarden zelosament les imagines. Tanmateix també els temen, perquè els morts poden causar desgràcia als vius si aquests no els respecten. Aquests sentiments contradictoris es tradueixen en les diverses denominacions que reben les ànimes dels morts, no sempre clarament distingibles entre si:
|
||||||
|