muralles de TÀRRACO

La construcció més antiga de la Tarragona romana són les muralles, atès que es remunten a la fundació del campament militar inicial o al període immediatament posterior. En realitat la muralla romana va ser construïda en dues fases clarament visibles en la diferent tècnica constructiva:

  1. La primera fase va ser aixecada entre el 217 i el 197 a.C., corresponent a la base militar que va bastir-se en la segona guerra púnica: es tractava d'una muralla baixa construïda amb un parament megalític (grans blocs irregulars de pedra) que arribava als sis metres d'alçada, reforçada amb torres elevades amb carreus, de les quals es conserven tres (Arquebisbe, Cabiscol i Minerva).
  2. La segona fase va consistir en una reforma i ampliació del primer recinte murari efectuada entre el 150 i el 125 a.C. La nova muralla, sense torres i feta de carreus sobre un estret sòcol megalític, arribava als dotze metres d'alçada. En dos trams es va conservar l'antiga muralla com a base del parament de carreus.

El recinte conserva només una porta (porta de Socors) i restes de dues més. També s'hi poden veure set poternes (petites obertures per a sortides d'atac).

La torre de l'Arquebisbe, amb la part superior afegida durant l'edat mitjana (S.G.). La Tarragona medieval va aprofitar i refer les muralles romanes, que fins al segle XIX van defensar la ciutat. Durant la guerra de Successió (1702-1714) va ser envoltada per un cinturó de grans baluards per a l'artilleria, per sobre del qual transcorre l'actual Passeig Arqueològic.
 
La torre de Minerva rep el nom per la presència d'un relleu d'aquesta deessa i d'una inscripció llatina, de les més antigues de la península, que diu: M. Vibio Menrua (De Marc Vibi a Minerva). S'hi pot observar també la doble tècnica constructiva original per a les torres: base megalítica i cub de carreus.

 
 
Un tram que conserva el parament megalític o ciclopi de la primera fase de la muralla al costat d'un altre tram de carreus amb sòcol megalític corresponent a la segona fase (S.G.).
 

 

Una poterna (dalt) i la porta dels Socors, readaptada als diferents usos que se li han donat al llarg dels segles (S.G.).