MATRIMONI I AMOR

L'objectiu del matrimoni és tenir fills legítims que heretin el patrimoni familiar i que mantinguin el nombre de ciutadans. A més solia respondre als interessos econòmics o polítics de les famílies i era un mitjà honorable d'enriquiment, ja que el marit rebia generalment un dot important. Així doncs, l'amor conjugal no era cap requisit per als esposos, sinó en tot cas una sort. En aquest estat de coses no és estrany que molt sovint es busqués la satisfacció sexual o afectiva fora del matrimoni. Els homes podien tenir concubines, esclaves o llibertes. Els fills nascuts d'aquestes unions eren esclaus o bastards. La majoria de les dones de l'alta societat preferien la castedat, encara en plena joventut, als 20 o 25 anys, després d'haver donat dos o tres fills al seu marit per assegurar la transmissió del patrimoni familiar. Com que els sistemes anticonceptius no eren gaire fiables, evitaven així el perill de morir en el part o per culpa d'un avortament, fets molt habituals. De tota manera també podia passar que algunes dones casades que s'havien acostumat a freqüents relacions sexuals amb el seu marit acabaven sent-li infidels o, un cop vídues, tenien un amant.

Fresc eròtic de Pompeia, Museo Nazionale, Nàpols.